Els treballadors de la salut pública han perdut un 21% de poder adquisitiu en 2 anys

Les retallades en salut han significat pel personal sanitari català una disminució de prop del 12% del seu sou. Si a aquest percentatge li afegim la inflació des del 2010 (amb un IPC que sumat fins al 2012 dona un 9,1%) veiem que el poder adquisitiu d’aquest col·lectiu ha baixat en realitat un 21%.

En només 2 anys anys i comptant amb la reducció de la paga extra al 2012 el personal sanitari públic català de l’ICS i de la Xarxa d’Hospitals (XHUP) ha perdut una mitjana de l’ 11,8% de la seva retribució anual, segons dades del propi departament de Salut. Els que més han vist retallat el seu sou són els metges especialistes de primària, amb 6.939 euros menys i una davallada del 13,9%. Els que menys els zeladors amb 1.944 euros menys i una rebaixa del 10,9%.

Llistat complert. Font: Departament de Salut

Evolució salarial personal sanitari elspassosperduts

Taula de pèrdua percentual per lloc de treball entre 2010 i 2012

Facultatiu especialista hospital……………………………………… 12,14%

Facultatiu especialista primària…………………………………….. 13,9%

DUI ……………………………………………………………………………12%

Tècnic especialista………………………………………………………. 11,9%

Aux Infermeria…………………………………………………………….. 11%

Tècnic Superior……………………………………………………………. 12%

Tècnic Gestió………………………………………………………………. 11,5%

Auxiliar administratiu…………………………………………………….. 11%

Zelador………………………………………………………………………. 10,9%

Boi Ruiz explica que “la jornada dels professionals de l’ICS s’ha adaptat a la normativa bàsica estatal de 37,5 hores setmanals de jornada mínima, amb una jornada ordinària de 1.664 hores en torn diürn i 1.500 hores en torn nocturn, i es  manté la jornada completa dels facultatius especialistes en serveis jerarquitzats en 1.728 hores anuals. Anteriorment la jornada ordinària a l’ICS era de 1.599  hores per al torn de dia i de 1.445 hores pel torn de nit, totes elles de treball efectiu.”

L’euro per recepta va reduir el consum de medicaments a menys de la meitat a Catalunya

L’euro per recepta va aconseguir reduir el consum dels medicaments a Catalunya a menys de la meitat en acabar els 7 mesos que va estar en vigor. Així ho indiquen les dades que el departament de Salut ha enviat al Parlament, que detallen a més que la Generalitat va recaptar 50 milions d’euros gràcies a aquesta mesura.

Les xifres enviades per Boi Ruiz són prou indicatives. Durant el juliol de 2012, el primer mes sencer que l’euro per recepta va funcionar, el govern va recaptar  9.115.161 euros. A partir d’aqui la davallada es continua fins arribar al gener d’enguany, quan la mesura va ser paralitzada pel Tribunal Constitucional. Durant el primer mes de 2013 la Generalitat va percebre només 4.341.079 euros. La diferencia entre l’inici de la implantació i el seu final és de prop de 4,8 milions i percentualment la caiguda en la recaptació és del  52,4%.

Recaptació taxa euro per recepta

juny-12…………………. 1.880.523 €

juliol-12………………… 9.115.161 €

agost-12…….. ………… 8.416.321 €

setembre-12 …………..7.140.104 €

octubre-12 …………….7.307.012 €

novembre-12…………. 6.269.903 €

desembre-12…………..5.493.581 €

gener-13……………….. 4.341.079 €

Font: Departament de Salut

 

Pel que fa al copagament sanitari imposat pel govern del PP ha significat al mateix periode de vigència de l’euro per recepta, de juliol del 2012 al gener de 2013, una aportació de 76,5 milions per part dels catalans. Si sumem les dues taxes la xifra és de 126,6 milions d’euros.

La crisi augmenta les estafes i les estrebades un 50% a Catalunya

L’index de criminalitat en l’àmbit de les faltes d’estafa a Catalunya s’ha disparat des de l’inici de la crisi econòmica prop del 50%. En concret s’ha passat de 10.048 faltes d’aquest tipus registrades l’any 2009 a les 14.855 del 2012, segons dades del departament d’Interior a les que ha tingut accés elspassosperduts. El gruix de l’increment, però, amb un 23,44%, s’ha produit al 2012. Els Mossos d’Esquadra veuen aquest augment amb preocupació, tant o més que amb el cas de les estrebades. I és que aquest últim delicte ha crescut en només 2 anys un 53%, passant de 4.766 al 2010 a les 7.333 del 2012.

L’anàlisi que es fa des dels Mossos d’Esquadra per explicar el repunt en les estafes es que “ve determinat per un canvi en el tipus de delictes d’il·lícits comesos i la seva metodologia, ja que aquest tipus de fet requereix menys especialització i poca preparació i el guany, tot i que de menor quantia, és més ràpid i diligent. En canvi, per cometre faltes de furts es requereix d’una habilitat més acurada i d’una preparació més a consciència“.

Precissament els delictes de furts, no les faltes, han augmentat també signicativament des del 2009. Aquell any es van cometre 56.945. Al 2012 s’arriba ja als 66.807, un 17,3%  més.

9 de cada 10 dependents són atesos per un familiar que cobra el 40% del sou mínim

La majoria dels dependents a Catalunya, un 90%, són atesos per un familiar. De les 122.338 prestacions que es donen en l’actualitat, segons dades del departament de Benestar i Família, 111.058 són per cuidadors no professionals, la figura que la llei recull per familiars del dependent. Les mateixes dades indiquen, però, que cobren molt poc per una feina que els pot ocupar bona part del dia. La mitjana està en 283,34 euros, poc més del 40% del salari mínim interporfessional, fixat en 645 euros.

Pel que fa a les prestacions econòmiques vinculades superen per poc el salari mínim, ja que són de 669,56 euros. El cost que l’administració paga per un assistent personal, que ha de ser contractat a una empresa, és de 788 euros. Tenint en compte que el cost per hora d’aquests professionals és d’uns 20 euros el dependent rep només 39 hores de servei al mes, 1,3 hores al dia.

Actualment hi ha 160.338 catalans beneficiaris de la llei de Dependència. Hi ha, com ja s’ha explicat, 122.338 prestacions i a més es presten mensualment 84.035 serveis.

Les consultes dels adolescents sobre violència i maltractaments creixen un 700% en 9 anys

Les consultes sobre violència i maltractaments dels adolescents catalans han augmentat més del 700% des del 2004 i fins a l’actualitat. Així ho indiquen les dades del programa “Salut i Escola” a les que ha tingut accés elspassosperduts. Mentre que al curs 2004-2005 només significaven el 0,7% de les consultes ara ja són el 5,1%, amb un increment real del 721%.

La sexualitat, l’alimentació i la salut mental continuen sent els principals temes de preocupació dels adolescents catalans. Per sexes les noies tenen com a principal dubte la sexualitat, mentre que els nois pregunten més pel consum de substàncies. L’anàlisi del “Salut i Escola” ens dona  l’evolució, positiva, a l’hora de preguntar no només del tema estrella, la sexualitat (que del 28,6% al curs 2004-2005 ha passat al 34,3% al curs 2011-12) sinò també dels problemes alimentaris i de salut mental. Així mentre al 2005-2006 les consultes sobre alimentació eren el 22% ara arriba al 27,1%. Les de salut mental han passat del 13,3% al 21,9%, amb un increment real als últims 9 anys del 65%.

Les dades d’aquest programa apunta també una evolució interessant respecte als temes que preocupen especialment als varons. I és que els nois adolescents catalans es preocupen cada vegada més de la seva salut mental i de la seva alimentació, dos temes fins ara que preguntaven més les noies,  de igual manera que del sexe o del consum de drogues.

A nivell general i tenint en compte que les noies fan més consultes en l’actualitat el sexe i l’afectivitat són 1 de cada 3 preguntes del programa (37,1% al curs 2010-11 i 34,3% al 2011-12), mentre que els dubtes sobre alimentació cada vegada estan més presents, passant del 25,1% al 2010-11 al 27,1% al 2011-12. La preocupació sobre la seva salut mental també ha augmentat del 18,7% de les consultes al curs 2010-11 al 21,9% al 2011-12.

Les noies pregunten per questions relatives a la sexualitat, l’alimentació, la salut mental, les substàncies adictives i sobre maltractament. Pels nois els dubtes comencen primer per les drogues. Segueixen la sexualitat, la salut mental, l’alimentació i la violència i maltractament.

Adolescents elspassosperduts

 

 

 

La Generalitat s’ha estalviat 172 milions d’euros retirant la 6ª hora escolar

La retirada per part del govern de CiU de la sisena hora, una de les mesures més importants del tripartit en matèria d’ensenyament, ha significat per les arques de l’executiu un estalvi de 172 milions d’euros. Així ho detalla la consellera, Irene Rigau, al Parlament. Ara mateix 418 escoles tenen implementada l’ampliació horària per a tot l’alumnat, i 1276 escoles no.

Els números d’Ensenyament són els següents. “El cost econòmic de recuperar la sisena hora calculat sobre un curs escolar en les escoles que ara tenen el recurs del Suport Escolar Personalitzat, tenint en compte les retribucions vigents i la quota patronal de Seguretat Social del personal interí, s’estima en 86.057.306,19 euros.” Per tant “l’estalvi teòric de dos exercicis pressupostaris (curs 2011-2012 i curs 2012-2013) seria aproximadament de 172 milions d’euros.”

El govern també ha fet els càlculs sobre la retallada en professorat. “Tenint en compte la diferència de dotacions de personal, entre les escoles que implementen la sisena hora i les que tenen assignat el recurs del Suport Escolar Personalitzat, l’estimació aproximada de nou professorat seria de 2.487 mestres.”

Finalment Rigau deixa molt clar que l’ampliació horària per a tot l’alumnat “no s’ha contemplat mai per als centres d’educació secundària.”

Els preus universitaris catalans han augmentat més del 75% als últims 9 anys

Els estudiants universitaris catalans han vist com el preu que paguen pels seus estudis ha augmentat més del 75% en només 9 anys. Així ho indiquen les  dades sobre taxes i preus públics del propi departament d’Economia i Coneixement, que marquen un augment en la recaptació per aquest concepte del 69,1% entre els anys 2003 i 2011 ( de 153,7 milions de euros a 260 milions d’euros), al qual s’ha d’afegir el 7,6% del curs 2012-13.

L’increment de la recaptació per centres entre els anys 2003 i 2011 és el següent:

– 106% a la UPF

– 100% a la UdL

– 88,2 a la URV

– 79% a la UdG

– 77,2% a la UAB

– 58% a la UB

–  52% a la UPC

De tota manera quan els estudiants han notat més l’increment de preus ha estat a partir de l’any 2009 i fins al 2011. La recaptació dels centres va augmentar significativament recollint el gruix dels % expressats a la anteriorment.

– 37% a la UPF

– 53,1% a la UdL

– 36% a la URV

– 46% a la UdG

– 34,2% a la UAB

– 20% a la UB

– 22% a la UPC

 

Catalunya redueix a la meitat els morts i ferits en accidents de trànsit en 9 anys. Un estudi publicat per l’OMS xifra en 18.000 milions l’estalvi per la reducció de la sinistralitat

El número de persones mortes o que han resultat ferides greus en accidents a les carreteres catalanes s’ha reduït en un 49% des de l’inici del Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE), l’any 2004, fins l’actualitat. Així ho indica un document del Servei Català del Trànsit, promotor del pla, al qual ha tingut accés elspassosperduts.

Aquest pla, ideat en el seu dia per la consellera Montserrat Tura, va establir una sèrie de mesures com ara l’increment dels controls amb equips fixes o mòbils i la realització de campanyes de sensibilització en aquest tipus d’infracció. Després de 9 anys s’ha aconseguit  la reducció de les velocitats mitjanes i de les infraccions de velocitat que són la causa de molts accidents. Actualment hi ha 120 trams controlats, una 600 Km  de la Xarxa bàsica catalana.

Ara mateix hi ha a Catalunya 192 punts de radar fix, tot i que només 148 incorporen l’aparell. La resta són caixes buides. Prop de la meitat, el 46% (89) estan situats a Barcelona, el 20% (38) a Tarragona, el 18% (34) a Girona i el 16% (31) a Lleida. Instal·lar un radar costa de mitjana uns 200.000 euros, segons dades del Servei Català del Trànsit.

D’altra banda s’ha quantificat l’estalvi que la reducció de la sinistralitat ha tingut a la nostra xarxa viària. Un estudi d’investigadors catalans publicat al butlletí de la Organització Mundial de la Salut estableix que la reducció del nombre de víctimes per accidents de trànsit entre els anys 2000 i 2010 a Catalunya ha permès estalviar  17.967 milions d’euros. La majoria, uns 16 mil milions, sobre la pèrdua de productivitat dels accidentats. La resta són en costos sanitaris i de serveis.

La Generalitat ha retallat un 36% la seva aportació per estudiant universitari als últims 3 anys

L’aportació de la Generalitat per cada estudiant universitari català ha caigut més d’un terç, concretament un 36 % de mitjana en només 3 anys, del 2009 al 2012, degut a les retallades. Així ho indiquen les dades que la pròpia Secretaria d’Universitats i Recerca ha enviat al Parlament.

La universitat que més ha notat la tisora ha estat la UdL (Lleida), que en 3 anys ha perdut 5.183€ per alumne, un 45%. La que menys la UB, amb 2.895€, un 30% .

                Aportació € 2009    Aportació € 2012    Pèrdua en €     Pèrdua % 

UB                          7.728                          4.833                          – 2.895                 30%

UAB                      9.394                            5.957                         – 3.437                 36,6%

UPC                       10.840                        7.330                          – 3.510                  32,4%

UPF                       9.600                           6.624                          – 2.976                  31%

UdG                      9.829                            5.522                          – 4.307                  44%

UdL                       11.508                         6.325                          – 5.183                  45%

URV                      9.665                           6.390                          – 3.275                  34%

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca

Les taxes universitàries es van encarir un 66% al curs 2012/2013, amb 1.700 euros de mitjana per carrera. L’Estat i la Generalitat a Catalunya diuen aportar entre un 80 i un 85% del que costen els estudis.

Als últims anys els estudis de grau i 1r i 2n cicles universitaris s’han encarit de mitjana entre un 13% i un 25% per sobre de l’IPC. Els preus mínims de màsters universitaris s’han incrementat un 43% per sobre de l’IPC des de la seva implantació ara fa 6 anys.