Santi Vila ja no assegura que la línia 9 arribarà a l’aeroport al 2016

El conseller de Territori, Santi Vila, allunya de l’any 2016 la posada en servei del tram de la línia 9 comprès entre Collblanc i l’aeroport ” per la manca de les disponibilitats pressupostàries que permetin la finalització de les obres necessàries per a la seva posada en servei”. Així ho assegura en una resposta parlamentària on avisa que “el calendari de posada en servei de les diferents estacions del tram s’ajustarà” d’acord amb el pressupost del que disposi.

Les obres de construcció de la línia 9 entre Collblanc i l’aeroport es troben molt avançades amb el túnel i estacions acabats, de forma que actualment tan sols manca finalitzar els treballs en curs de superestructura de via, electrificació i instal·lacions.

A tota la línia 9 s’han construït 44,3 km dels 50 km de línia previstos, la qual cosa suposa el 89% del total. El percentatge de les estacions en construcció o acabades és d’un 94 %, tenint en compte les 12 que ja estan totalment en funcionament. La resta d’estacions acabades són les 13 del tram I, de l’aeroport a Europa/Fira, i 7 de les 15 del tram II, del carrer A de la Zona Franca a la Zona Universitària.

Anuncis

La crisi fa que augmenti un 13% els nens que no es queden a dinar a les bressols de Barcelona. La meitat dels centres han reduït les hores dels treballadors de menjador

 

L’empitjorament de la situació econòmica de moltes famílies que porten els seus fills a les escoles bressol de Barcelona ha fet que hagi augmentat un 13% els que opten per no utilitzar el servei de menjador. Així ho diu un informe que l’IMEB ha realitzat a demanda de la Fapac i que aquesta entitat ha enviat a les ampes dels centres de la ciutat.

El text especifica com entre el mesos de setembre a gener d’aquest curs 2012-2013 s’ha produït aquesta davallada del nivell d’utilització del menjador en relació al mateix període del curs passat. També alerta que en alguns centres la demanda ha arribat a caure un 39%, 4 de cada 10 nens.

Aquesta minva ha fet que les empreses que tenen adjudicats els serveis de menjador volguessin aplicar linealment la menor demanda a les hores d’ajudants amb un total de 145 hores diàries en el conjunt de les bressols municipals. Segons l’IMEB “s’ha treballat per tal que l’ajust fos inferior, i en tot cas no afectés a la qualitat del servei; de manera que la situació final suposa una reducció de només 48 hores diàries en el conjunt de les EBM (el 33% de la davallada real).”

En qualsevol cas del total de 94 bressols de l’ajuntament les empreses de serveis han rebaixat els horaris dels seus treballadors en prop de la meitat. Concretament en 45 escoles. A la resta, 49 centres, s’ha mantingut el mateix horari.

Respecte als costos de monitoratge per al proper curs l’informe assegura que “s’espera que augmentin en funció del IPC, mentre que els d’alimentació també s’espera que creixin en funció al IPC”. En aquest punt el consistori assegura que l’augment de 2% de l’IVA, del 8 al 10%,, que es va aplicar el setembre passat “en principi s’assumirà per part de l’Administració”.

De tota manera el document no entra en la principal demanda de la Fapac i de les ampes, que és saber quins seran els preus totals pel curs vinent. Es limita a dir que “a dia d’avui la decisió sobre la revisió de preus per al proper curs no està presa encara a nivell general per part de l’Ajuntament.” Recordar que la Generalitat ha elevat un 20,4% els preus de les seves bressols pel curs 2013-2014.

 

 

L’Ajuntament de Barcelona no negociarà amb les families que han retingut la quota de les bressols. També notifica que les poden acabar embargant

L’Ajuntament de Barcelona, i concretament el regidor d’Educació Gerard Ardanuy, ha enviat una carta a totes les ampes de les bressols municipals on avisa que, si no es paguen les quotes, es procedirà a “traslladar l’expedient a l’Institut Municipal d’Hisenda perquè iniciï el procediment de recaptació executiva”. És la resposta a la retenció del pagament que prop de 400 families de nens i nenes de bressols han decidit realitzar per mirar de dialogar sobre les retallades que han patit.

I, que és la recaptació executiva? “Son aquell conjunt d’actuacions portades a terme per l’Administració tributària, per tal d’aconseguir el cobrament d’un deute de dret públic. Aquestes actuacions poden comportar fins i tot l’embargament de béns si el deute no és ingressat en el període de pagament reglamentàriament establert.”

Ardanuy acaba la missiva instant a les ampes a “que s’informi a les famílies de les consequències ” de la seva decisió.

Els parts naturals augmenten un 800% i els de fecundació in vitro un 250% a Catalunya

El número de parts naturals ha augmentat un 800% a Catalunya, segons dades del Departament de Salut. Mentre que al 2006 un total de 600 dones van escollir aquesta forma de donar  a llum(d’un total de 80.736 parts a Catalunya)  al 2011 (últim any del qual es disposen dades) la xifra ja s’eleva als 4.752 (d’un total de 79.413). Això vol dir que si al 2006 només un 0,7 % del total de dones optava per aquesta forma més natural de part al 2011 ja arribava al 6% de les intervencions. Actualment hi ha 32 hospitals de la xarxa pública que ofereixen aquesta opció.

De l’anàlisi de les dades també s’observa que als primer anys que s’oferia el servei moltes de les dones que expressaven el seu desig de fer el part de manera natural i acabaven fent-ho era molt elevat. De fet superava el 82%. Aquest percentatge s’ha anat reduint i al 2011 era ja del 69% del total.

Pel que fa als parts de fecundacions in vitro s’han incrementat un 250% a Catalunya. S’han passat de 2039 en el 2006, amb 2.561 nens nascuts, als 5.002 al 2010 (últim any del que es disposa de dades), amb 6.061 infants. També són dades del Departament de Salut.

Unes 400 families deixen de pagar les bressols a Barcelona en protesta per les retallades

Unes 400 famílies que porten als seus fills a les bressols municipals de Barcelona han deixat de pagar aquest mes de maig la seva quota a l’ajuntament. Ho fan en protesta per les retallades que el govern de Xavier Trias ha fet en la xarxa d’escoles de la ciutat. Volen forçar d’aquesta manera el diàleg amb el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, que fins ara no ha atès les reivindicacions del col·lectiu.

Els pares i mares no abonen els diners al consistori, si no que retenen els diners directament als comptes bancaris de les ampes, dipositant-lo davant notari (aquesta via l’han escollit 117 families) o de forma lliure. De moment l’ajuntament de Barcelona ha deixat d’ingressar uns 120.000 euros.

Les famílies han registrat les cartes referents a la retenció de les quotes al propi ajuntament, a la plaça Sant Miquel, aquesta tarda a les 18h com a primer acte de protesta. Part dels equips de les escoles (educadores, educadores de suport, cuineres, feineres) els acompanyin per donar-los suport. Ara la pilota està al terrat de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i especialment del seu regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

La Generalitat només aconsegueix parar 1 de cada 3 execucions hipotecàries

La Generalitat només ha aconseguit aturar 1 de cada 3 desnonaments al 2012 amb el seu servei d’assessorament sobre el deute hipotecari, Ofideute. L’objectiu principal del servei és, segons la Generalitat, “evitar els desnonaments provocats per la falta de pagament dels préstecs hipotecaris”. De les 1.109 actuacions d’intermediació iniciades han acabat amb un pacte amb les entitats bancàries 356, un 32,1% del total. Són dades del departament de Territori i Sostenibilitat, que donen el detall per comarques.

Una mica més de la meitat de les intermediacions, 566, s’han fet al Barcelonès i al Vallès Occidental, tot i que amb diferent efectivitat. Mentre que a la primera comarca només 1 de cada 6 tenia èxit a la segona s’ha aconseguit un 50% d’acords entre famílies i entitats de crèdit.

Ofideute és, segons la web del departament de Territori, “ un servei d’informació i assessorament adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs hipotecaris i que es troben, per aquesta causa, en risc de perdre el seu habitatge principal. Aquest servei s’ofereix a intercedir per la família amb dificultats de pagament davant l’entitat financera creditora per tal de renegociar un nou acord pel retorn del préstec hipotecari que faci viable el pagament i el manteniment de la llar en l’habitatge, o la resolució no onerosa del contracte.

El 5% de la població a Catalunya es queda sense targeta sanitària

Finalment serà el 5% de la població catalana, 372.599 persones, les que han deixat o deixaran de tenir targeta sanitària a Catalunya segons els nous criteris estatals i les alternatives que proposa el Departament de Salut. D’elles el 39,4%, 147.106, són menors d’edat. Són dades del departament de Salut enviades al Parlament. Les autoritats catalanes, però, asseguren la cobertura sanitària a quasi tots ells. Per col·lectius trobem 107.768 majors d’edat nacionals i estrangers amb residència legal, 57.704 menors nacionals, 89.402 menors estrangers  i 115.725 estrangers empadronats però sense residencia legal.

En aquest últim grup la conselleria de Boi Ruiz assenyala a 11.886 persones a les quals “no es pot verificar si compleixen els requisits per ser assegurades del Sistema Nacional de Salut o per accedir a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut”. Per això els insta a informar si acompleixen els requisits. A la resta, 103.839 majors d’edat empadronats,  se’ls  ha enviat un nou document d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut, amb el nivell de cobertura que els correspongui d’acord amb el nivell d’empadronament (nivell 1: per a aquelles persones que portin empadronades més de 3 mesos i menys d’1 any; i nivell 2: per a aquelles persones que portin empadronades més d’1 any).

La Generalitat augmenta un 20% el preu de les bressols públiques

El departament d’Ensenyament ha decidit augmentar un 20,4% el preu públic de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat. L’ordre, signada per la consellera, Irene Rigau, eleva l’import que han de pagar les famílies dels 98 euros del curs passat als 118 euros pel curs 2013-2014.

En ella es recorda, primer de tot, que l’article 5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, no inclou els ensenyaments de primer cicle de l’educació infantil dins dels ensenyaments obligatoris ni dels declarats gratuïts. Després diu que “ es considera necessari equiparar progressivament l’import del preu públic per l’escolarització d’alumnes a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament amb l’import previst per a les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals. En aquest sentit, aquesta Ordre en preveu l’increment.”

“Per tot això, d’acord amb el capítol III del títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, i a proposta de la Direcció General de Centres Públics,

 Ordeno:

Article 1

Import

Es fixa en 118,00 euros/mes l’import del preu públic del servei escolar prestat a les llars d’infants de titularitat de la Generalitat de Catalunya, a partir del curs escolar 2013-2014.”