La Generalitat deixa en mans de l’Ajuntament de Barcelona la inversió del Consorci d’Habitatge

La convocatòria d’actuació del Consorci d’Habitatge de Barcelona compta enguany amb la única aportació del que surti de les arques municipals. Té una dotació pressupostària inicial de 8.114.021,92 euros que es distribueixen de la següent forma:

A) 1.052.207,58 euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que es destinaran a ajuts per a tots els programes d’aquesta convocatòria.

B) 3.000.000 d’euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que es destinaran a tots els programes previstos a la convocatòria; d’aquests, 30.000 euros es destinaran prioritàriament per a ajuts a la rehabilitació d’habitatges que s’hagin acollit al Programa de mediació entre propietaris i llogaters del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

C) 487.500 euros amb càrrec a la aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona per les subvencions que es concedeixin per a la instal·lació d’ascensors al barri de Ciutat Meridiana.

D) 1.935.500 euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona prioritàriament per a la rehabilitació de patologies estructurals.

E) 1.000.000 d’euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona prioritàriament per a la rehabilitació de patologies estructurals i instal·lació d’ascensors als edificis dels barris de Turó de la Peira, Ciutat Meridiana i Trinitat Nova.

F) 489.250 euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona prioritàriament per a la rehabilitació d’edificis del barri de la Barceloneta.

G) 149.564,34 euros amb càrrec a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de l’Habitatge de Barcelona prioritàriament per a la rehabilitació d’edificis del barri de la Bordeta.

Anuncis

La Generalitat es planteja retallar entre un 50% i un 15% el sou dels directius de les empreses públiques

El govern de CiU estudia retallar els sous dels alts càrrecs de manera que cobrin com a màxim uns 80 mil euros. Això pot significar una pèrdua que oscil·la entre el 50 i el 15% del sou que perceben bona part dels directius del gran entramat de societats que encara conserva la Generalitat. La retallada es materialitza en una esmena que ha introduït el grup parlamentari de la federació a una proposta de resolució al Parlament d’ERC. Vol “incloure a l’avantprojecte de la Llei de pressupostos 2013 una previsió que estableixi que les retribucions salarials per al directius del sector públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en cap cas puguin superar les retribucions dels òrgans superiors i alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya.” Això vol dir, agafant l’escala salarial de la Generalitat, que en cap cas aquests càrrecs podran cobrar més de 79.651 euros, que és el que percep l’alt càrrec més ben pagat, el secretari general d’un departament.

Sous alts càrrecs elspassosperduts
Si la mesura tira endavant i anant al terreny del concret el director de TV3, Eugeni Sallent, perdrà el 52% del seu sou (ara cobra 164.965 euros), el responsable de la CCMA, Brauli Duart un 38,6% (ara cobra 129.678) i el director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, un 25% . Si seguim a la CCMA tots els directors d’àrea o de departament perdran entre el 32% i el 25% de la seva retribució. I un altre exemple. El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí , percebria un 30% menys (ara cobra 113.737).

Els professors podran sancionar als alumnes sense l’acord dels pares el curs vinent

Els centres educatius catalans podran aplicar al curs vinent les sancions als alumnes que considerin oportunes sense l’acord explícit amb els progenitors o tutors legals. Aixi ho ha dictaminat el TSJC en una sentència a la que ha tingut accés elspassosperduts. Fins ara “la graduació en l’aplicació de les sancions incloïa com a criteri per tenir en compte aquesta entesa”, que es materialitzava “a la carta de compromís educatiu subscrita per la família” a l’inici de curs.

L’Associació Sindical de Professors/es d’Ensenyament Públic de Catalunya, Aspepc, va interposar un recurs contra el Decret 102/2010 del departament d’Ensenyament que el TSJC ha estimat parcialment a la sentència esmentada.

 Sentència

“FALLAMOS

En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección Quinta) ha decidido:

 1º.- Estimar parcialmente el presente recurso y, en consecuencia, declarar la nulidad del artículo 24.3.d) del Decreto 102/2010, de 3 de agosto.

Text Article 24

Mesures correctores i sancionadores

1. L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que preveu l’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.

3. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

El govern de CiU ha retallat un 60% l’assistència sanitària als presos catalans. Hi ha centres, com la Model, on el percentatge frega el 90%

La Generalitat ha reduït la despesa dedicada a atenció sanitària dels reclusos de Catalunya un 60% des que CiU governa. Mentre l’any 2010 es dedicaven prop de 4 milions d’euros al 2013 es de 2,5 milions. La xifra de presos només ha baixat en 427 reclusos, de 10.520 a 10.093. Això vol dir que la despesa per intern ha passat de 380 eurpos a l’any a 249 euros.

Per partides on més ha retallat la conselleria de Justícia ha estat en medicaments, concretament un 75% passant de 3,72 milions al 2010 a 2,12 milions aquest 2013. L’atenció odontològica ha baixat un 40%. Així ho indiquen dades de la direcció general de Serveis Penitenciàris a les que ha tingut accés elspassosperduts.

Hi ha casos on l’estalvi ha arribat a fregar el 90%. És el cas de les presons més poblades, com la Model o Can Brians.

                                             Assistència sanitària 2010       Assistència sanitària 2013    Retallada

Centres

Barcelona (Model)                        702.945€                                              375.209€                     87,3%

Can Brians 1                                      799.518€                                             437.536€                     82,7%

Can Brians 2                                      594.147€                                             433.888€                     49,3%

Quatre Camins                                 602.247€                                             378.603€                     46,7%

 

Font: El·laboració pròpia a partir dades del departament de Justícia

Despesa sanitària presos elspassosperduts

 

Les retallades fan que les operacions als principals hospitals catalans baixin un 11%

Els centres hospitalaris més importants de Catalunya han reduït la seva activitat d’intervencions quirúrgiques en un 11% entre el 2010 i el 2012. Així ho indiquen dades del departament de Salut a les que ha tingut accés elspassosperduts. Això vol dir que 1 de cada 10 pacients d’aquests hospitals no ha estat atés.

La davallada més important s’ha produit al centre de referència del Baix Llobregat, Bellvitge. Mentre que al 2010 va fer 18.941 operacions al 2012 va acabar amb 16.400, un  15,4% menys.

 

     Hospital            Intervencions 2010            Intervencions 2012                    Reducció

 

Vall d’Hebrón              29.211                                            27.102                        -7,8%

 

Clínic                               21.194                                            19.488                        -8,7%

 

Bellvitge                          18.941                                            16.400                        -15,4%

 

Sabadell                          16.424                                            15.038                         -9,2%

 

Sant Pau                         15.861                                             14.095                         -12,5%

 

Font: El·laboració pròpia a partir de dades enviades pel departament de Salut al Parlament

 

 

 

Les empreses privades tindran accés a les dades sanitàries dels catalans

El departament de Salut de la Generalitat ha iniciat el procés per donar més valor a la informació que es genera al sistema sanitari català” a través d’un concurs “on la col·laboració d‟empreses referents, amb capacitats de fer front als reptes plantejats, és quelcom imprescindible“.

Les bases del concurs, per valor de 8,25 milions d’euros i publicades en català i castellà, són força explícites. “Es vol implementar un model que permeti facilitar les grans quantitats de dades que es generen contínuament al sistema de salut de Catalunya a tots els agents que intervenen o tenen capacitat per millorar la salut de la població: ciutadania, professionals, investigadors, gestors, organitzacions sanitàries, governs, empreses, centres d‟investigació, centres tecnològics, empreses de tecnologia sanitària, etc.”

Com la Generalitat no disposa de diners “es planteja que un dels punts clau per a l‟èxit del nou model serà el disseny, la implantació i l‟operació del model de servei, que es preveu requerirà assumir amb celeritat un gran volum de peticions de serveis (serveis a demanda). Per tant, l‟Agència creu que la fórmula més adient atenent a les circumstàncies d‟incertesa d‟obtenir en els propers anys més recursos econòmics és la de la col·laboració publicoprivada.”

Per tot plegat “per definir aquest model, i atesa la complexitat i el grau d‟innovació que presenta el projecte, es procedeix a iniciar aquest diàleg competitiu, on s‟han definit 6 eixos de treball que ajudaran a l‟Agència a concretar-lo:

1. Àmbit d’informació, on s‟inclouen totes les dades assistencials individualitzades dels ciutadans de Catalunya tractades sota un règim de qualitat i de seguretat tècnica i legal.

2. Àmbit de serveis, on s‟inclou el catàleg de serveis de VISC+ tenint en compte la tipologia d‟usuaris finals.

3. Àmbit de tecnologia, on s‟inclou la plataforma, els sistemes o altres components tecnològics que donaran suport al nou model.

4. Àmbit d’organització i govern, on s‟inclouen els processos i estructures per controlar i exercir la governança del nou model així com mecanismes de col·laboració i participació per part de tercers en el model.

5. Àmbit econòmic, on s‟inclouen els costos, el volum i la tipologia d‟inversions a realitzar, possibles contraprestacions per la prestació de serveis, vies de patrocini i altres aspectes de caràcter economicofinancer.

6. Pla d’implantació, de creixement i de promoció, tenint en compte la progressiva disponibilitat de la informació.

 

La crisi fa caure a la meitat el preu dels pisos de 2ª mà a Barcelona. Els nous cauen un 26% segons dades de l’ajuntament

El preu de l’habitatge de segona mà ha caigut a la meitat en només 6 anys a Barcelona, del 2006 al 2012. Concretament el 51,2%. Hi ha districtes on la caiguda del metre quadrat arriba a percentatges que voregen el 90%. És el cas de Nou Barris, amb un 87,6%, seguit de Sant Andreu, amb un 82,2%, i Sants-Montjuïc , amb un 78,4%. On menys ha baixat el preu és a Les Corts, amb un 38,7%. Així ho indiquen dades urbanístiques de l’Ajuntament a les que ha tingut accés elspassosperduts.

Habitatge 2ª mà elspassosperduts

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona 

La vivenda nova també ha caigut, un 26,6%, entre els anys 2008 i 2012. Va aguantar preus al 2007, contràriament al que passava amb la de segona mà, però a partir del 2008 va iniciar una davallada que hores d’ara continua. Sobre els districtes on més s’ha notat la rebaixa del metre quadrat no tenen res a veure amb la fotografia del mercat de pisos usats. Les Corts és la zona de Barcelona on més han caigut els preus, amb un 60%, seguit per Sant Martí, amb un 52,2%, i Horta-Guinardó, amb un 34,6%.

Habitatge nou a BCN elspassosperduts

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona 

El govern de CiU ha retallat 3.660 milions de les antigues pessetes a l’Hospital de Sant Pau

El departament de Salut ha rebaixat la seva aportació a l’Hospital de Sant Pau en 22 milions d’euros (3.660 milions de les antigues pessetes) des de la seva inauguració l’any 2009. Així ho indiquen les dades dels contractes programes entre el Servei Català de la Salut amb l’administració del centre. La retallada, concretament, ha estat d’un 8%, passant de 251,6 milions al 2009 a 229,6 milions al 2012.

Hospital Sant Pau elspassosperduts

Artur Mas i el seus consellers suspenen a Twitter

La presència a Twitter del president de Catalunya, Artur Mas, es concreta en una imatge: un ou amb fons blau. L’ús que fan el president de la Generalitat i els seus consellers d’una de les principals xarxes socials mundials és, amb alguna excepció, molt limitat. La majoria de responsables de l’executiu deixen els seus perfils en mans del compte del seu departament. La proximitat i l’èxit que dona tenir un perfil propi i personal, amb exemples com ara @Albert_Rivera (Ciutadans) o David Fernández @HiginiaRoig (CUP) són camins que els responsables de 2.0 del govern no s’atreveixen a obrir.   

El president, Artur Mas, té un perfil des de les eleccions de 2010, @arturmas. El seu cap de premsa i de comunicació, Joan Maria Piqué, el va obrir per assegurar-se que no hi hagués cap suplantació (cosa que va passar essent president al 2011 amb un compte que va durar només unes hores). Des d’aleshores no s’han atrevit, como si han fet @marianorajoy i el propi Josep Antoni Duran i Lleida @ciuduran, a utilitzar aquesta potent eina de comunicació. El hashtag #presidentMas, el twitter @govern i el del propi @joanmariapique són els canals oficials i oficiosos que emeten els missatges d’Artur Mas. El perfil, que té 2.139 seguidors, només segueix a @ciu i al twitter (ja eliminat) de la campanya del 2010.

Twitter Artur Mas elspassosperduts

Pel que fa a la resta del govern es podria dividir en 3 grups:

El primer són els que, com el president Mas, tenen un perfil agafat per seguretat i evitar així suplantacions. Són el conseller de la Presidència i portaveu, @franceschoms i el d’Empresa i Ocupació, @felippuig. S’ha de dir que els responsables de comunicació del govern han optat, en el cas de Homs, per la mateixa estratègia del president. Han creat el hashtag #portaveuHoms i fan servir el compte @govern , especialment per les rodes de premsa dels dimarts després de la reunió de l’executiu. Destacar les esporàdiques aportacions en aquestes compareixences de @jordicuminal, director general de Comunicació.

El segon grup són aquells que ja tenien un compte creat previ a la seva entrada al govern, però que quan han començat la seva tasca l’han convertit en una corretja de transmissió pels missatges del seu departament de comunicació. És el cas de la vicepresidenta, @joanaortega, del responsable de Territori i Sostenibilitat, @SantiVila, de la consellera de Benestar i Família, @neusmunte, i del conseller de Cultura, @ferranmascarell. Només en els casos de Vila i Munté veiem com, de quan en quan, fan un twit propi.

I el tercer i últim grup el conformarien els consellers que no tenen perfil propi i és el compte del departament qui explica la seva activitat de manera directa, amb alguna declaració i amb enllaços a les notes de premsa. És el cas d’Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Josep Maria Pelegrí i Germà Gordò.

Dos casos a banda serien el la consellera d’Ensenyament @Irene_Rigau, que només piula des del 21 d’abril d’enguany, i el del conseller d’Interior,@Ramon_Espadaler , que el dia que va ser investit, el 27 de desembre de 2012, va quedar mut a Twitter.