La 3ª via per Artur Mas però també per Oriol Junqueras

Les interpretacions sobre els missatges que el president Mas i la resta de líders van donar al debat de política general són clarament sorgides d’un àmbit eminentment endogàmic. Partits, opinadors, periodistes…. Tots ells no surten del cercle viciós als que els confina el seu món de relacions, amors i odis. És per això que ahir i avui ens capfiquem sobre les 3 possibles respostes a una consulta o si Mas va desautoritzar la tercera via plantejada per Duran. És el titular, si. Però no ens quedem en els equilibris i les lluites polítiques i anem una mica més enllà. Busquem les raons i barregem-ho amb la seva causalitat.

Quan es parla d’obrir les respostes a 3, incloent una opció a més de si i el no, és el reconeixement que aquesta barreja de sobiranisme i l’independentisme que trobem a CiU no veu clar el resultat d’una consulta d’una banda, i de l’altra, veu una escletxa de possible legalitat que vol aprofitar. És per això que ahir el president Mas va parlar de respecte a les majories, però especialment a les minories. Un clar gest per atreure a un procés més moderat a bona part de la immigració dels anys 60 ( i als seus fills).

En aquest sentit el lider de l’oposició va reblar encara més el clau que ERC ja fa dies que ha introduït com a estratègia a seguir. Els republicans han vist clar, com ho va fer Carod Rovira quan es va presentar al 2004, que per aconseguir alguna cosa a Catalunya s’han d’apropar al vot de l’àrea metropolitana; al vot immigrant espanyol. Per aquesta raó parlen de doble nacionalitat i ahir Junqueras mostrava el seu respecte a la lluita d’aquest col·lectiu als municipis i, especialment, es va adreçar a la cambra en castellà davant els ulls atònits de la bancada de CiU però també de PPC i Ciutadans.

Tampoc ens hem d’enganyar. ERC pensa en vots per la consulta, però també en arrabassar-los a PSC i ICV-EUiA en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries ( Herrera i Navarro més que ulls atònits tenien cara de preocupació).

Busquem més causalitats. A l’últim baròmetre del CEO, abans de l’estiu, tothom va assenyalar la dada que un 55,6% dels catalans votaria si a la independència en una consulta. Però va passar desapercebuda una altra, més moderada, sobre el model territorial i les relacions amb Espanya. Ens deia que el 48,6% dels ciutadans creuen que Catalunya s’hauria de quedar a Espanya com a regió, comunitat autònoma o dins d’un sistema federal. El 47% dels catalans aposten clarament per la independència.

CEO Catalunya model territorial elspassosperduts

Per poc, però guanya l’opció de quedar-nos, no de marxar. Això mostra un equilibri a la societat que els partits han fet i faran bé de tenir en compte si volen girar la truita…. o no.

Anuncis

CiU i ERC pacten els passos del “procés”. Les resolucions conjuntes del Parlament

A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 132 i 133 del Reglament del Parlament, presenten les següents propostes de resolució subsegüents al Debat sobre l’orientació política general del Govern (tram. 255-00005/10).

Propostes de resolució

Proposta de resolució núm. 1

Dret a decidir del poble de Catalunya

1.1 El Parlament de Catalunya ha aprovat en diverses ocasions aquesta legislatura, amb majories qualificades, el suport al dret a decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el Govern de l’Estat amb l’objectiu de portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica.

La constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir evidencia el suport de què gaudeix aquest propòsit entre institucions, societat civil, agents econòmics i socials a tot Catalunya. És per això que el President de la Generalitat va formular per carta la petició al President del Govern espanyol de permetre celebrar una consulta en el termini més breu possible.

El Parlament de Catalunya constata, un cop més, la reiterada voluntat majoritària del poble de Catalunya d’exercir el dret a decidir el seu futur polític durant el 2014, manifestada i expressada de forma cívica i multitudinària en la “via catalana cap a la independència” durant l’11 de setembre de 2013, amb una ampli ressò i interès internacional.

El Parlament vol deixar constància que la carta de resposta del president Rajoy és insatisfactòria ja que no dona resposta al que se li havia plantejat ni tampoc a allò que la societat catalana espera i desitja. Tot i això, com que el President del Govern manifesta predisposició al diàleg sense caducitat, el Parlament insta al President de la Generalitat a aprofundir de manera immediata en aquest diàleg, que s’ha de fonamentar en la consulta, tenint clar que no es pot eternitzar i per tant ha de tenir resultats abans de que acabi l’actual període de sessions.

El Parlament de Catalunya constata la no existència de cap norma o disposició dins el marc legal vigent que prohibeixi la celebració d’una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític, així com l’existència de diverses vies jurídiques dins els marcs legals vigents que podrien fer efectiva la petició del President de la Generalitat, els quals depenen únicament de la voluntat política del Govern de l’Estat.

El Parlament de Catalunya constata la voluntat política i el pacte en situacions similars, com al Regne Unit amb Escòcia i el Canadà amb el Quebec, en els que en cap cas els marcs legals han estat cap impediment per celebrar una consulta als ciutadans escocesos i quebequesos sobre el seu futur polític

1.2.- Compromís per a l’exercici del dret a decidir el 2014 i concreció de la data i pregunta abans de la finalització del present període de sessions.

 Amb la convicció que el diàleg i la negociació serviran per a què, sense dilacions, el Govern de l’Estat acomodi als marcs legals existents la materialització de la demanda democràtica de la societat catalana, el Parlament de Catalunya   insta al President de la Generalitat a anunciar, previ diàleg amb totes les forces polítiques que emparen el dret a decidir i cercant el màxim consens possible, la data de la consulta i la pregunta, sota l’empara de la legalitat, per poder fer efectiu el dret a decidir dels ciutadans sobre el seu futur polític, al llarg de l’any 2014.

1.3.- Iniciativa conjunta dels grups parlamentaris catalans a les Corts Espanyoles per sol·licitar un referèndum.

El Parlament de Catalunya constata la necessitat i sol.licita a les forces polítiques catalanes impulsin, amb caràcter urgent, una iniciativa conjunta a les Corts espanyoles, per sol·licitar al Govern de l’Estat la corresponent voluntat política per a la celebració d’un referèndum durant el 2014, d’acord amb alguna de les vies legals que ha definit el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

1.4.- Creació i dotació dels instruments necessaris  per tal d’assegurar la correcta celebració de la consulta

Proposta de resolució núm. 2

Hisenda pròpia

1. El Parlament de Catalunya constata novament, d’acord amb la resolució 737/IX adoptada per aquesta mateixa cambra el passat 25 de juliol de 2012, la necessitat que l’Administració Tributària de Catalunya assumeixi la gestió plena de tots els tributs suportats a Catalunya.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a adaptar l’estructura i l’organització de l’Agència Tributària de Catalunya perquè estigui en disposició de poder desenvolupar aquestes noves atribucions abans de finalitzar el primer semestre del 2014. Per assolir aquest objectiu en temps i formes, es considera fonamental:

a. Crear el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Llei de mesures fiscals i financeres d’acompanyament als Pressupostos de l’any 2014.

b. Prorrogar, concretar i iniciar el desplegament del Conveni Marc entre l’Agència Tributària de Catalunya i les diputacions provincials de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, en relació amb la col·laboració en matèria tributària signat el passat 19 de setembre de 2012 per un any de durada, abans de finalitzar el 2013. De manera anàloga, s’avaluarà la possibilitat de col·laborar amb altres administracions públiques de Catalunya per al desenvolupament de les funcions relatives a la gestió tributària.

c. Exercir plenament les competències que actualment té delegades en altres administracions.

 

Proposta de resolució núm. 3

Estructures d’estat

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar totes les actuacions necessàries per dotar l’Institut Català de Finances de la naturalesa jurídica d’entitat de crèdit, equiparant-lo a les altres entitats que operen en el mercat financer, com ara els bancs, les caixes d’estalvi, les cooperatives de crèdit, els establiments financers de crèdit o l’Instituto de Crédito Oficial, per assolir els objectius següents:

a. Més facilitat per a la captació de capital (operant en mercats financers, captant recursos en els mercats d’inversors qualificats) i possibilitat d’accés a les subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu.

b. Capacitat per efectuar operacions financeres pròpies de l’activitat tradicional de la intermediació bancària.

c. Adequació de la seva activitat a l’operativa bancària de mercat: presentació de comptes anuals consolidats d’acord amb les Normes Internacionals d’Informació de la Unió Europea, normes del Comitè de Basilea, Circulars del banc central en tant que supervisor, etc.

d. Millora de la governança, regulant-lo sobre la base de la normativa bancària de la UE, aportant més seguretat als operadors del mercat i a les empreses i entitats beneficiaris de l’activitat de l’ICF.

En conseqüència, el Parlament de Catalunya insta el Govern, en cas que es doti l’Institut Català de Finances de la naturalesa jurídica d’entitat de crèdit, a presentar al Parlament una proposta de reforma legislativa per adaptar l’estructura, les funcions, l’organització, el control i el règim dels recursos a les pròpies d’una banca pública.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar un pla i dissenyar l’Administració i la Tresoreria de la Seguretat Social catalana per garantir la percepció futura de les pensions i prestacions d’atur als catalans.

Amb aquesta finalitat, el Govern encarregarà els projectes tècnics i operatius corresponents per implementar jurídicament i administrativament l’òrgan d’Administració i la Tresoreria de la Seguretat Social catalana amb l’objectiu de garantir la percepció futura i el manteniment del poder adquisitiu de les pensions i prestacions als aturats i pensionistes catalans.

3. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a elaborar un pla de transició d’infraestructures, en què s’estableixin quins haurien de ser els mecanismes —i la planificació— per assumir la gestió, el transport i la distribució de l’energia i la gestió de l’aigua, i de les principals infraestructures logístiques que són competència de l’Estat a Catalunya (aeroports, ports, ferrocarril), a fi i efecte que es puguin garantir els subministraments bàsics a la població.

4.El Parlament de Catalunya insta el Govern a accelerar la tramitació de la Llei marc de protecció social de Catalunya com a element que configuri els nivells de protecció garantits per a la ciutadania de Catalunya.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar un pla per a la transitorietat jurídica i per a l’assumpció de les funcions i el desenvolupament de les estructures de l’Administració de Justícia a Catalunya.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar la Llei de la Policia de Catalunya, adaptant-ne el Cos de Mossos d’Esquadra.

7. El Parlament insta el Govern i els agents socials a construir el marc de relacions laborals, enfortint el Consell de Relacions Laborals, el Tribunal Laboral de Catalunya i l’Autoritat Laboral de Catalunya en l’exercici de competències en matèria de treball, amb l’objectiu de bastir un model propi de negociació col·lectiva i de relacions laborals basat en els principis de la participació, el diàleg social i la transparència.

Proposta de resolució núm. 4

Sostenibilitat de les finances públiques

1. El Parlament de Catalunya expressa la necessitat d’adaptar els ritmes de consolidació fiscal previstos en el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i governança de la Unió Europea i Monetària a la sostenibilitat i defensa de l’estat del benestar i a les polítiques econòmiques actives necessàries per superar l’actual recessió, que afecta especialment els països del sud d’Europa, superant les polítiques d’austeritat actualment aplicades per les institucions comunitàries i que no s’han mostrat d’èxit per a la sortida de la crisi.

2. El Parlament de Catalunya manifesta que, davant l’endarreriment de l’Administració General de l’Estat a l’hora de comunicar l’objectiu de dèficit de Catalunya per a l’any 2013, i atès que el Govern de l’Estat només ha traslladat parcialment a les comunitats autònomes la major flexibilització concedida per la Comissió Europea en el compliment dels objectius de dèficit, imposant, finalment un objectiu de dèficit que s’allunya del terç del global assignat al conjunt de les administracions públiques, no ha estat possible la presentació al Parlament dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2013.

3. El Parlament de Catalunya valora de forma positiva els criteris definits a l’Acord GOV/119/2013, de 27 d’agost, pel qual es modifica el límit del crèdit prorrogat establert en el Decret 170/2012, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat per al 2012 mentre no entrin en vigor els de 2013, modificat pel Decret 164/2013, de 14 de maig, i els considera l’instrument més adequat per gestionar la situació d’excepcionalitat.

4. El Parlament insta el Govern a exigir a l’Estat que modifiqui els objectius de dèficit de les Comunitats Autònomes en compliment de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 de abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, donant compliment a la Disposició Transitòria Primera punt 1 d’aquesta Llei. Aquesta disposició estableix que la distribució del dèficit estructural entre l’Estat i les comunitats autònomes durant el període transitori (fins a l’any

2020) ha de ser la registrada l’1 de gener de 2012. Segons l’esmentat, els objectius de dèficit per a les comunitats autònomes en el període 2013-2016 han de ser els següents: 2,5 % del PIB per al 2013; 2,2 % per al 2014; 1,6 % per al 2015 i 1,1 % per al 2016.

5. El Parlament de Catalunya constata els reiterats incompliments dels diferents Governs de l’Estat espanyol pel que fa als compromisos pendents amb la Generalitat de Catalunya, tant en matèria econòmica (impagament de deutes, compromisos pressupostaris no satisfets, deslleialtat en el finançament de serveis a la població) com pel que fa a inversions en infraestructures. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a elaborar, en el termini de sis mesos, un informe que faci balanç de tots els casos de deslleialtat institucional del Govern de l’Estat i a continuar exigint el compliment dels compromisos pendents.

6. El Parlament insta el Govern a exigir a l’Estat el compliment de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de Catalunya, amb una quantitat pendent de cobrament en concepte d’inversions no executades per l’Estat, en el període 2008-2010, de 1.689 MEUR. Amb aquesta finalitat, es reclama que l’Estat inclogui en els Pressupostos Generals de l’Estat la partida corresponent per donar compliment a aquests compromisos, així com als que es puguin derivar de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera en el període 2011-2013.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat que, un cop el Govern de l’Estat faci efectius els deutes pendents amb la Generalitat de Catalunya, que es xifren aproximadament en vuit mil milions d’euros, i un cop liquidat aquest deute, faci efectiu la totalitat del deute que té reconegut als ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions de Catalunya.

8. El Parlament de Catalunya, davant l’actual situació de crisi econòmica i de restriccions en els pressupostos públics, constata la necessitat indefugible de preservar els actuals nivells de cohesió social en un moment en què estem a punt de decidir el nostre futur col•lectiu com a poble; una cohesió social que només podrem assolir mitjançant la recerca del màxim consens polític i social sobre el present i el futur de la política pressupostària del país. És amb aquesta finalitat que el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a l’elaboració d’un Contracte Programa capaç de sumar el màxim nombre d’adhesions polítiques, institucionals, socials i econòmiques, com a instrument de concertació de les seves polítiques i que incorpori:

a. L’avaluació de la magnitud i la incidència social i econòmica dels ajustos en les partides de despesa dels Pressupostos per a l’exercici 2014.

b. La previsió de reversió d’aquests ajustos a mesura que millori la previsió d’ingressos fruit d’un canvi de la conjuntura econòmica i/o del marc polític.

9. El Parlament de Catalunya, com a via per garantir l’operativitat d’aquest Contracte Programa a curt termini, insta el Govern de la Generalitat que els Pressupostos per al 2014:

a. Prioritzin l’ajust de la despesa per la via de l’augment de l’eficiència —com ara la compra pública, l’ús dels actius immobiliaris o la reducció de les partides de compres de béns i serveis—, així com la reducció i la minimització de les despeses més prescindibles, com ara les despeses de representació i protocol, despesa generada per òrgans superiors i organismes independents, etc.

Així mateix, garantir mitjançant organismes competents, una estricta supervisió en l’ús dels recursos públics d’acord amb aquests criteris.

b. Incorporin instruments d’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques en la gestió pressupostària del Govern per objectivar l’efecte de la distribució de la despesa sobre els col•lectius més vulnerables i l’activitat econòmica del país.

c. Concertin els ajustaments amb criteris de progressivitat, i segons la seva consideració de serveis públics preferents, per preservar el principi d’igualtat d’oportunitats.

10. El Parlament de Catalunya, com a via per garantir l’operativitat d’aquest Contracte Programa a mitjà i llarg termini, insta el Govern de la Generalitat a modificar la Llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya en el sentit següent:

a. Vincular la recuperació dels ingressos públics a la reversió de les retallades a les polítiques de despesa que configuren l’estat del benestar i a les polítiques d’estímul a la nova generació d’ocupació i activitat econòmica.

b. Establir un ordre de prioritats en la distribució dels futurs recursos públics per partides de despesa que prioritzi el restabliment de les cobertures socials en els àmbits educatiu, sanitari i social, i que restitueixi els ajustaments practicats als sous dels treballadors públics.

11. El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar el Projecte de Llei de finances locals, que té per objecte reformar en profunditat i regular el model de finançament local català per garantir que els ens locals catalans disposin de prou recursos per finançar les seves competències, superant en gran part la problemàtica del model de finançament municipal espanyol.

12. El Parlament insta el Govern a exigir a l’Estat la revisió del model de finançament i la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2014, en compliment de la Disposició Addicional Setena de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, que preveu la revisió quinquennal del sistema de finançament.

13. El Parlament considera que la situació de migradesa pressupostària de què disposa la Generalitat, en un context d’ofec fiscal, deslleialtat i acumulació de deutes per part de l’Estat, exigeix una orientació de la seva política cap a una distribució més equitativa de les càrregues fiscals i dels ajustos de despesa, per assolir una contribució justa i equitativa de les càrregues derivades de la crisi, de l’elusió i el frau fiscal i de l’anul•lació de la sobirania fiscal i financera de Catalunya que ha promogut el Govern de l’Estat els darrers anys. Mentre el conjunt del pressupost de la Generalitat ha sofert una reducció des del 2010,

la despesa social de la Generalitat en les polítiques d’Ensenyament, Salut i Benestar ha passat a representar el 67,2 % del total de despesa no financera dels departaments el 2010, a representar-ne el 69,8 % el 2011 i el 69,3% el 2012.

14. Atès l’exposat anteriorment, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar uns Pressupostos que prioritzin la cohesió social i el funcionament dels serveis públics de benestar, de forma que el pes de la despesa social de la Generalitat dins el conjunt de despesa no financera dels departaments superi el dels exercicis precedents, esdevenint en termes relatius els Pressupostos amb més prioritat social de la trajectòria de la Generalitat contemporània.

Proposta de resolució núm. 5

Recuperació econòmica

1. El Parlament de Catalunya constata la necessitat d’establir un nou acord estratègic per a la competitivitat i el creixement econòmic entre el Govern i els agents econòmics i socials del país, sota els eixos definits en la reunió del passat 15 de maig de 2013, de mesures de reactivació econòmica i factors estratègics de competitivitat, el foment de l’ocupació i la qualificació professional i les polítiques de cohesió social.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure instruments que facilitin l’accés al crèdit de les empreses catalanes (industrials, comercials, turístiques, de serveis…), en especial el destinat a projectes de millora de la qualitat i la competitivitat. En aquest sentit, caldrà posar un accent especial en l’impuls d’instruments alternatius i complementaris als convencionals.

3. El Parlament de Catalunya constata que la internacionalització de l’economia catalana és un factor cabdal per garantir el nostre futur desenvolupament i el benestar a curt, mitjà i llarg termini. Catalunya és una economia oberta, en la qual un 52 % de la producció es ven fora del nostre territori. Preservar el bon

comportament que han tingut les exportacions catalanes els últims anys és fonamental per a la sostenibilitat i la competitivitat econòmica del país.

4. El Parlament de Catalunya, per això, insta el Govern a impulsar la internacionalització de l’economia catalana en el seu conjunt, la qual cosa significa afavorir que el major nombre possible d’empreses ampliïn el seu mercat al món; que es captin inversions a Catalunya de capital estranger i es produeixin inversions a l’estranger de capital català; que augmenti el pes dels ingressos del turisme estranger. En aquest sentit, considerem polítiques fonamentals:

a. Millorar la coordinació de les polítiques de suport a la internacionalització en el conjunt d’administracions, cambres de comerç, patronals, associacions empresarials etc., a fi d’evitar duplicitats i incrementar l’impacte de cadascuna de les actuacions.

b. Ampliar la base d’empreses exportadores regulars, intensificant les accions de suport a la iniciació a l’exportació en els sectors productius —fonamentalment en l’àmbit dels serveis— menys internacionalitzats.

c. Perseverar en la celebració de fires, congressos i reunions empresarials d’abast internacional a Catalunya.

d. Fomentar les accions cooperatives —d’abast sectorial o territorial— d’iniciació a l’exportació o entrada en nous mercats per augmentar la presència internacional de la microempresa i la petita empresa.

e. Fomentar el concurs de les empreses catalanes —quan calgui, amb l’acompanyament del Govern— en licitacions internacionals.

f. Vetllar perquè el nostre model educatiu tingui presents les necessitats formatives d’una economia internacionalitzada, així com fer prevaldre els sistemes de beques actuals per facilitar la inserció laboral en tasques d’abast internacional.

g. Focalitzar els recursos i la comercialització dels Centres de Promoció de Negoci cap als mercats emergents amb més potencial de creixement per incrementar la presència de les exportacions catalanes fora d’Europa, així com l’adequació de les seves funcions i activitats per desenvolupar les polítiques anteriorment mencionades.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar el posicionament de la indústria alimentària catalana en el mercat internacional amb garanties de salut pública, donant suport a les exportacions i impulsant un sistema de control sanitari oficial per a la internacionalització dels productes catalans.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a crear instruments financers que facilitin l’accés al crèdit de projectes d’emprenedoria rural.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reimpulsar la política d’innovació necessària per ampliar la base d’empreses innovadores a Catalunya i el conjunt de la R+D+i empresarial, i a potenciar la transferència de tecnologia mitjançant els diferents canals propis (centres tecnològics, grups de recerca universitaris, etc.) de manera que s’incentivi el procés de valorització de la tecnologia per apropar-la al mercat.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure una estratègia de rehabilitació i modernització de les instal•lacions turístiques i de reconversió de les destinacions turístiques que siguin obsoletes mitjançant la creació de nous formats de producte turístic més sostenible, en els termes definits pel Pla estratègic de turisme de Catalunya.

9. El Parlament de Catalunya expressa la seva voluntat de defensar el model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diversos formats de la distribució, amb un pes específic important de les petites i mitjanes empreses. Per això, rebutja enèrgicament la voluntat recentralitzadora del Govern de l’Estat, que pretén neutralitzar l’ordenació comercial catalana i imposar la desregulació del sector. El Parlament reconeix el comerç urbà de proximitat com un dels puntals del nostre teixit econòmic i social i insta el Govern a tramitar amb la màxima celeritat possible l’avantprojecte de Llei reguladora de l’activitat de comerç, serveis i fires per definir el marc jurídic que haurà de propiciar la consolidació i la projecció de futur d’un model nacional.

Proposta de resolució núm. 6

Foment d’ocupació

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar el projecte de llei d’ocupació abans de finalitzar el 2013 i a iniciar la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) orientats a:

a. Assolir l’eficiència del SOC, mantenir-ne el caràcter públic i autònom i establir-lo com el centre de governança del sistema d’ocupació de Catalunya, establint un rol del SOC com a coordinador, avaluador i inspector en tots els àmbits de les polítiques que s’impulsin a Catalunya per a la millora de l’ocupació i el desenvolupament local, establint la cooperació i la col•laboració del sistema d’ocupació de Catalunya amb les administracions locals i els agents econòmics i socials per garantir-ne la màxima eficàcia i eficiència, incloent-hi l’objectiu de la millora d’oportunitats laborals dels treballadors de més edat.

b. Orientar les persones de manera individualitzada i definir estratègies de desenvolupament territorial orientades a resultats, aprofitant al màxim les potencialitats dels territoris de Catalunya i potenciant la cooperació entre els diversos nivells de l’Administració Pública amb els recursos suficients per fer-ho amb criteris de qualitat.

c. Definir i desplegar progressivament una cartera de serveis del sistema d’ocupació de Catalunya, com a instrument per oferir els serveis a la ciutadania per a la millora de l’ocupabilitat en tots els àmbits de les polítiques d’ocupació: orientació professional, formació i requalificació, oportunitats d’ocupació i fofoment de la contractació, oportunitats d’ocupació i formació, foment de la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, oportunitats per a col•lectius amb especials dificultats, autoocupació i foment de l’emprenedoria, promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica territorial, foment de la mobilitat geogràfica, atenció a les necessitats de les empreses i intermediació laboral.

d. Un sistema d’informació comú per a una gestió integrada de tots els serveis de la cartera de serveis i un funcionament coordinat i eficient, de manera que els diversos serveis públics d’ocupació comparteixin metodologies i instruments de treball. Així mateix, caldrà consensuar amb els agents socials, els ens locals i la resta d’entitats del sistema d’ocupació de Catalunya la definició del nou model de relació contractual.

e. Establir contractes programa amb els ens públics i privats preferentment sense ànim de lucre que treballen per a l’ocupació en territoris i sectors específics per garantir la prestació dels serveis de la cartera de serveis, la preservació de l’actual xarxa territorial del sistema d’ocupació de Catalunya, el rol de lideratge i coordinació del Servei d’Ocupació de Catalunya com a centre de governança del sistema, la participació dels ens locals i l’eficiència en el funcionament del sistema.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

a. Desplegar l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya per definir un nou sistema que permeti que totes les persones que no puguin tenir accés a l’ocupació, per motius socials o personals, tinguin accés a una renda mínima —sigui la renda mínima d’inserció, sia un pla d’ocupació o altres ajuts o prestacions— que permeti una subsistència digna, a fi d’evitar situacions de pobresa i exclusió social.

b. Presentar, en el termini d’un any, un estudi sobre el conjunt de prestacions i rendes públiques per avaluar els avantatges i, si escau, reordenar el sistema de prestacions, per guanyar la màxima eficiència en els serveis socials públics, així com per preveure els canvis de gestió a adoptar en una eventual assumpció de les competències en polítiques passives.

c. Exigir al Govern de l’Estat que les polítiques passives d’ocupació, tals com la prestació d’atur, els subsidis i d’altres, cobreixin a totes les persones que es trobin desocupades sense cap mena d’ingrés fins que no trobin una ocupació.

d.  Iniciar la reforma del programa de la renda mínima d’inserció, consensuada amb els agents socials, econòmics i del tercer sector, orientada a prioritzar la reinserció laboral en tots els programes que acompanyin el cobrament d’una renda pública, tot fent que sigui un programa d’inserció social i laboral per a les persones en risc o exclusió social en el que les mesures complementàries socials, educatives i ocupacionals esdevinguin l’eix central del programa. Així

mateix, fer que inclogui una renda econòmica que complementi aquestes actuacions perquè les persones tinguin una subsistència digna mentre no s’obté el resultat desitjat d’integració social i laboral. Totes aquestes accions es duran a terme amb el compromís de tots els àmbits implicats: benestar social, sanitat, habitatge, ensenyament, ocupació. En el projecte de llei de Renda Mínima d’Inserció es recollirà l’objectiu de garantir la seva universalitat per a totes les persones que hi tinguin dret així que el pressupost de la Generalitat de Catalunya ho permeti.

e. Desenvolupar una experiència pilot, conjuntament amb el món local, per contractar persones amb càrregues familiars, perceptores de la RMI en forma de pla d’ocupació amb formació complementària durant sis mesos.

f. Crear, conjuntament amb les diputacions i els ajuntaments , una comissió per negociar i establir, en un període màxim de 6 mesos, un programa perquè els afectats i reconeguts per la nova RMI gaudeixin d’exempció en els subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat) establint uns màxims i mínims per domicili.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

a. Mantenir els ajuts als Centres Especials de Treball i reclamar a l’Estat que compleixi transferint els fons econòmics compromesos.

b. Mantenir el suport a la inserció laboral de les persones amb discapacitat al nivell de 2012 (4,5 M) pel que fa al Programa TAS: treball amb suport, així com al POIN: intermediació i formació prelaboral. Recerca d’empreses, preparació de la persona i treure en el termini d’un mes els ajuts als programes de suport a la inserció laboral de les persones amb discapacitat. Així mateix, caldrà estudiar els mecanismes que permetin destinar fons recaptats per les sancions imposades per la Inspecció de treball a les polítiques d’ocupació, en especial a les destinades a la inserció laboral de persones amb discapacitat i altres col•lectius desafavorits.

4. El Parlament de Catalunya constata que l’atur és el principal problema del nostre país, la qual cosa obliga al Govern de la Generalitat de Catalunya a destinar recursos a la promoció de polítiques actives d’ocupació i suport als aturats. Atès que la part més important d’aquests recursos prové del fons finalistes de l’Estat, que l’any 2012 la partida d’aquests fons no va ser transferida a la Generalitat fins el mes de desembre i que aquest any els fons encara no han estat transferits, fet que ha obligat al Govern de la Generalitat a publicar convocatòries per a la promoció de polítiques actives d’ocupació amb restriccions pressupostàries pendents dels fons disponibles, el Parlament expressa la necessitat que el Govern de l’Estat transfereixi de forma immediata els fons finalistes per a les polítiques actives d’ocupació.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a efectuar un seguiment específic de les situacions empresarials de risc en l’activitat industrial, que poden implicar un impacte negatiu en l’ocupació, i en el teixit de proveïdors i el conjunt de la cadena de valor de l’economia catalana, i afavorir la recerca de solucions que puguin donar més viabilitat a l’empresa. D’altra banda, s’insta el Govern a desenvolupar totes les actuacions que estiguin al seu abast, de manera conjunta amb l’Administració de Justícia, per agilitzar els procediments concursals de les empreses industrials i garantir la preservació del màxim nombre de llocs de treball i el manteniment de l’activitat econòmica ajustada a la situació actual, tot impulsant i afavorint la recerca de mecanismes d’inversió que en garanteixin la continuïtat. Entre altres mesures, el Govern elaborarà un seguit de recomanacions per a la reforma del procediment concursal que presentarà als agents econòmics i socials, així com al Parlament.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar una reforma de la llei de Cooperatives per incidir en la protecció i el foment del moviment cooperatiu, competència exclusiva de la Generalitat, tenint presents les característiques de l’entorn cooperatiu i l’oportunitat de crear ocupació estable i de qualitat arrelada al territori. Alhora, s’insta també el Govern a estudiar vies de suport financer específic i d’acompanyament de l’emprenedoria cooperativa i social i a impulsar el programa Ara Coop, de suport a la creació de cooperatives, dotant-lo dels recursos necessaris per emprendre accions de difusió del model cooperatiu, suport a la creació de cooperatives i facilitats de finançament, amb la clara voluntat d’augmentar el nombre de cooperatives, com a instrument de creació de treball estable. En concret, el Parlament es fixa d’objectiu la creació de 1.000 cooperatives en els propers 4 anys.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a portar a terme, dins d’aquesta legislatura, el disseny global del sistema institucional de relacions laborals, per

obtenir la màxima eficiència possible de les diverses instàncies que configuren l’actual marc de relacions laborals i, particularment, el Consell de Treball Econòmic i Social, el Consell de Relacions Laborals i el Tribunal Laboral de Catalunya, amb la finalitat d’optimitzar l’aprofitament dels recursos humans i materials, i potenciar la participació de les organitzacions empresarials, sindicals i socials en l’àmbit de les relacions laborals.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar polítiques d’ocupació centrades en la reducció de l’atur juvenil, implantant mesures de xoc per fer front a la situació dels joves que no estudien ni treballen i afavorint el retorn de joves talents immigrats.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure, en el Marc del Consell Català de Relacions Laborals i amb la col•laboració de l’Escola d’Administració pública de Catalunya, la creació d’un programa de Concertació Social per a la formació de les persones que, per la seva activitat en representació dels treballadors o de l’empresa, necessitin formar-se en aquesta matèria. Així mateix, s’insta el Govern a promoure accions per enfortir el diàleg social a Catalunya, promovent el permanent diàleg amb els diversos interlocutors en el marc dels espais existents així com en els nous que puguin sorgir, per enfortir el marc català de relacions laborals, com han estat els recents acords d’ultraactivitat i d’inaplicació.

Proposta de resolució núm. 7

Acció social

1. El Parlament de Catalunya, vista la signatura, el passat 19 de juliol de 2013 del Pacte per a la Infància, que situa les línies estratègiques de compromís per reforçar i rellançar les polítiques d’infància mitjançant un enfocament integral i transversal, amb especial atenció a la infància i adolescència més vulnerable i en risc d’exclusió social, insta el Govern a presentar un pla de desplegament del Pacte, a implementar el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2013-2014 i a elaborar del nou Pla 2014-2017, que han d’aportar els objectius concrets i les accions i mesures per assolir-los i els indicadors de seguiment.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a posicionar la Generalitat de cara al màxim aprofitament del nou Fons de la Unió Europea per a les persones més necessitades durant el període 2014-2020 i a dur a terme les actuacions necessàries davant les instàncies estatals i europees perquè Catalunya disposi d’un programa operatiu propi, ateses les competències en aquesta matèria del Govern de la Generalitat, i a donar un paper més actiu al Govern de Catalunya en la configuració i execució del fons.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern, quan millori la situació econòmica, a reforçar els ajuts a les famílies amb infants a càrrec d’acord amb els criteris de nombre de fills i nivell de renda, atenent especialment les necessitats de les famílies en situació de vulnerabilitat o amb infants amb discapacitat. Així mateix, en aquest context, insta el Govern a completar l’equiparació absoluta de les ajudes i bonificacions de les famílies nombroses amb les monoparentals, també en funció del nivell de renda.

4. El Parlament de Catalunya constata la necessitat d’articular i planificar les polítiques públiques per gestionar el fet migratori que regiran a Catalunya en els propers anys. Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar el pla de ciutadania i immigració 2013-2016, per establir un nou marc de governança migratòria a Catalunya, amb la implicació dels ens locals i de les organitzacions i entitats de la societat civil, de suport i de representació de col•lectius que integren la Taula de Ciutadania i Immigració.

5. El Parlament de Catalunya fa explícit el reconeixement del paper del conjunt de les entitats del tercer sector social en la prestació de serveis socials i d’atenció a les persones, en una conjuntura de dificultat com l’actual. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya insta el Govern a continuar garantint l’estabilitat del tercer sector social com una de les peces bàsiques en el sistema de serveis socials del nostre país, a millorar els mecanismes de contractació mitjançant les clàusules socials, a prioritzar el pagament a les entitats socials.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar les mesures necessàries per afavorir la integració social i laboral dels col•lectius desfavorits, com ara persones amb discapacitats o persones afectades per problemes de salut mental.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar instruments dirigits a avaluar i minimitzar el risc en què es poden trobar les dones que pateixen violència masclista.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a dissenyar una política en l’àmbit de la prevenció del maltractament a les persones grans, de manera que serveixi per minimitzar el risc que pot patir aquest col•lectiu.

Proposta de resolució núm. 8

Salut

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir l’assistència sanitària de cobertura pública a tots els ciutadans de Catalunya, instrumentant els mecanismes necessaris per superar les limitacions administratives d’accés a la Targeta Sanitària Individual que es deriven de l’aplicació del RDL 16/2012, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del SNS y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones.

2. El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a la Resolució general de la cartera de serveis del sistema nacional de salut i farmàcia del Ministerio de Sanidad, que estableix el copagament del 10 % del cost dels medicaments que es dispensen als serveis de farmàcia hospitalària, atès que afecta pacients amb malalties greus que no tenen cap elecció alternativa. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir els mecanismes compensatoris necessaris per garantir l’accés de tots els ciutadans als medicaments de dispensació hospitalària i ambulatòria.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a coresponsabilitzar els diversos àmbits de Govern per millorar els nivells de salut de la població mitjançant el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP), incorporant-hi la salut en totes les polítiques i avaluant-ne l’impacte amb la col•laboració de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reforçar l’actuació sobre els determinants de salut i els factors de risc principals de les malalties cròniques, incorporant-hi la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com una part nuclear de la cartera de serveis de salut per a la població amb la signatura del contracte programa ASPCAT-CatSalut i la inclusió en els contractes de compres de serveis d’Atenció Primària de Salut d’objectius de salut comunitària.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar l’Informe Anual de Salut de Catalunya, mitjançant l’Agència de Qualitat i Avaluació en Salut de Catalunya, que haurà de contenir l’actualització i evolució dels principals indicadors i aportar informació rellevant sobre la salut i els seus determinants, especialment els socioeconòmics, atès l’actual context de crisi. Aquest informe es presentarà al Parlament i haurà d’estar a disposició de la ciutadania de forma clara i intel•ligible. El Govern presentarà públicament els criteris d’elaboració dels indicadors referits a les llistes d’espera i n’acordarà eventuals modificacions en el marc del Consell de Salut de Catalunya.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reforçar la Central de Resultats del Sistema Sanitari integrant els indicadors de la central de balanços; crear la Central de Resultats de Recerca i Innovació Biomèdica en l’àmbit de l’Agència de Qualitat i Avaluació del Departament de Salut, fent pública la informació que genera al conjunt d’operadors del sistema sanitari, al Parlament de Catalunya i a la ciutadania, de forma exhaustiva i entenedora, alhora que l’insta a constituir un comitè d’experts que garanteixi la qualitat i la independència.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar una proposta, en un termini de sis mesos, que garantirà la independència de criteri de l’Agència de Qualitat i Avaluació en Salut de Catalunya.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir l’accessibilitat als serveis sanitaris en base a criteris clínics i l’equitat en l’accés als resultats qualitatius, tant des d’un punt de vista social com territorial.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a convocar un nou concurs per a la gestió dels serveis de transport sanitari, de forma que es compleixin els terminis legalment establerts per a la convocatòria i es garanteixi un servei més eficaç pel que fa a seguretat del pacient i temps de resposta, adaptat a les necessitats de la població i del territori. En el procediment de contractació es tindrà especial cura que se subrogui la totalitat del personal i s’asseguri el compliment de les condicions de treball establertes legalment i una formació adequada als professionals del transport sanitari.

10. El Parlament de Catalunya insta el Govern a implantar el Pla integral per a l’atenció a les persones amb trastorns mentals, incloent-hi mesures per a la inserció laboral d’aquest col•lectiu i elaborant un nou pla especial per a l’autisme.

11. El Parlament de Catalunya insta el Govern a avançar en el desplegament dels consells de participació territorials amb la finalitat de generar la complicitat local necessària entre l’administració sanitària i el ciutadà al servei de les polítiques sanitàries públiques, que permetin incorporar les aportacions del territori en el procés de planificació, tant estratègica com operativa, del Pla de Salut.

12. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les actuacions necessàries amb relació a l’Institut Català de la Salut (ICS) per:

a. Mantenir-ne la titularitat pública.

b. Incloure’l en l’epígraf d’entitats de dret públic dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, donant compliment a la naturalesa jurídica que li atorga la Llei 8/2007 de l’Institut Català de la Salut, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de la Llei i permetre que l’ICS evolucioni i es configuri com una veritable empresa pública més àgil, descentralitzada, eficient, sostenible, competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de la població, disposant dels mateixos instruments de gestió que la resta d’empreses públiques dels sector.

c. En el marc del que disposa l’article 12 de la Llei 8/2007, promoure’n la integració territorial amb la resta de proveïdors de la xarxa sanitària d’utilització pública, amb la finalitat de facilitar la coordinació assistencial, la continuïtat d’accés del ciutadà i l’acompliment dels objectius de política sanitària en el marc del Pla de Salut de Catalunya.

13. El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar el procés per dotar de personalitat jurídica l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona com a ens públic de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, garantint la presència del coneixement clínic en els òrgans de Govern i de direcció de l’hospital.

14. El Parlament de Catalunya insta el Govern a dotar financerament un pla de viabilitat que asseguri la sostenibilitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la continuïtat de la seva activitat, analitzant el conveni signat entre el Servei Català de la Salut i l’Hospital per garantir que s’assignen al centre prou recursos per cobrir l’activitat sanitària que du a terme. També s’insta el Govern a revisar la configuració jurídica per establir amb claredat la titularitat pública de tots els òrgans de gestió i direcció del centre, a establir nous mecanismes de transparència i control de gestió que garanteixin la dedicació dels recursos públics de l’hospital a les finalitats fundacionals i a reforçar l’activitat de control per la Intervenció General de la Generalitat, el Protectorat de Fundacions de la Generalitat i les altres entitats de control.

15. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir que els plans de millora dels nivells de resolució i accessibilitat territorials vinculats a l’acompliment dels objectius del pla de salut responguin a criteris clínics amb objectius concrets d’assoliment de resultats, promoguin la coordinació assistencial entre les entitats del SISCAT d’acord amb el Decret 126/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, es presentin en els consells de participació i s’aprovin en els consells de direcció territorials que preveu la Llei15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), en els quals es farà el seguiment dels seus resultats en termes de millora de resolució i accessibilitat del ciutadà, així com de l’impacte del seu desenvolupament.

16. El Parlament insta el Govern a impulsar la internacionalització del sector salut i del sistema de salut de Catalunya i, en especial, pel que fa a l’àmbit de la recerca de serveis, d’innovació i de recerca biomèdica. El Govern impulsarà l’optimització de les estructures existents en l’àmbit de la recerca i innovació, per maximitzar-ne l’eficiència i potenciar un model col•laboratiu. El Parlament insta el Govern a donar suport a l’assoliment de projectes i participació en programes de recerca i innovació de la Comissió Europea mitjançant la Delegació de Govern davant la Unió Europea.

Proposta de resolució núm. 9

Educació

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reforçar la lluita contra el fracàs escolar, mitjançant un programa específic encarat al domini de les matèries instrumentals (llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques), a l’alumnat de 1er d’ESO amb nivells baixos a les proves de competències bàsiques, que els centres implementaran d’acord amb les especificitats de l’alumnat, el centre i l’entorn.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer un seguiment de les escoles amb resultats en les proves d’avaluació per sota de la mitjana de Catalunya i a impulsar-hi mesures per assolir els objectius de l’estratègia d’Europa 2020.

3. El Departament d’Ensenyament aprofundirà en l’autonomia dels centres en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials i continuarà impulsant mesures per assegurar l’equitat en la incorporació de l’alumnat als centres i equilibrar la presència d’alumnat nouvingut i amb risc social en tota la xarxa sostinguda amb fons públics en un nou decret d’admissió de l’alumnat. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les previsions de la Llei d’Educació de Catalunya iatenent els projectes educatius consolidats, les necessitats socials i les realitats territorials, establirà una anàlisi demogràfica basada en cinc anys i n’informarà el Parlament.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a prioritzar la partida econòmica de les beques de menjador i incrementar-la per al proper curs 2013-14, per aconseguir, en coordinació amb els serveis socials, que cap estudiant en situació de vulnerabilitat no es quedi sense beca de menjador. Així mateix, s’insta el Govern a establir unes bases comunes que apliquin tots els consells comarcals i que, a més, garanteixin que els alumnes en situació de privació alimentària accedeixin a un ajut que cobreixi la totalitat del cost de menjador.

5. En el cas que el Ministeri d’Educació mantingui per al curs 2013-14 la vigència del Reial Decret Llei 14/2012, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, recorregut i en espera de sentència del Tribunal Constitucional, el Parlament ha d’instar novament el Govern de l’Estat perquè el derogui. Mentre no sigui possible cobrir les substitucions de docents des dels primers dies, s’estendran al llarg del curs 2013-14 els criteris aprovats a la Moció 38/X del Parlament de Catalunya per agilitar la cobertura de les substitucions per millorar l’atenció a l’alumnat i facilitar l’organització dels centres i la tasca dels docents.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a implementar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a normativitzar la prioritat en la col·locació dels interins i interines amb discapacitat que disposin d’un informe d’adaptació del lloc de treball expedit pel servei de prevenció de riscos laborals del Departament.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a estendre progressivament l’ús de l’anglès com a llengua de matèria no lingüística en el marc de l’escola plurilingüe.

9. El Parlament de Catalunya insta al Govern a continuar col·laborant activament amb els sectors de les tecnologies digitals aplicades a l’aprenentatge dels alumnes i a introduir en l’assignatura d’informàtica del quart curs d’ESO, el contingut pel disseny d’aplicacions per a mòbils.

10. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar i reforçar les polítiques preventives entre l’alumnat per lluitar contra el maltractament i la violència entre iguals a l’escola i fora de l’escola, com ara l’assetjament i el ciberassetjament, i contra altres comportaments problemàtics, com les bandes o l’incivisme.

11. El Parlament insta el Govern a establir les bases d’un nou sistema de finançament equitatiu per als centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya i garanteixen el dret a l’educació en els ensenyaments universals i gratuïts.

L’Administració educativa aportarà recursos addicionals als centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona i la tipologia d’alumnes del centre. Aquests recursos addicionals, que han de permetre als centres una programació pluriennal, s’articularan per mitjà de contracte programa. El contingut del contracte programa pot comprendre, a part de la quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris, quantitats assignades a la dotació del personal docent i al personal no docent de suport a la docència.

12. El Parlament insta el Govern a mantenir la col·laboració en el sosteniment de les places públiques de les llars d’infants municipals a través dels pagaments per a la creació i la consolidació de places, a promoure acords financers entre administracions per contribuir al funcionament i la sostenibilitat i a agilitar els pagaments pendents.

13. Fer possibles les segones oportunitats per als que van abandonar l’escolarització fent de la FP i l’ensenyament per a persones adultes un suport en la formació i la lluita contra l’atur i per a la millora del desenvolupament i la competitivitat de les empreses, garantint que no s’exclourà ningú que vulgui accedir-hi per raons econòmiques i de falta d’oferta, que caldrà que respongui a les necessitats formatives de l’alumnat i a les necessitats formatives de les empreses en el territori.

14. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar material i promoure nous models didàctics per estendre el plurilingüisme a les nostres aules i aplicar el marc europeu de referències en llengües estrangeres en el nivell C1 d’anglès a un total de 28 EOI.

15. El Parlament de Catalunya insisteix en la demanda que el Govern de l’Estat retiri el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) de la seva tramitació en el Congrés de Diputats i insta el Govern de la Generalitat a defensar les bases inclusives del model d’escola catalana definides en el nostre ordenament jurídic i a fer-lo prevaler davant de qualsevol altre ordenament jurídic, ja que la LOMCE representaria la fi del model d’immersió lingüística —que no pot coexistir amb el model que pretén imposar el Govern espanyol—, promou la segregació escolar de l’alumnat per nivell adquisitiu, és un intent de fracturar la societat catalana per raons de llengua i d’origen, trenca el marc competencial vigent, ignora les directives europees i anul·la la capacitat d’intervenció dels municipis, desconsidera la intervenció dels agents socials i minimitza la participació de la comunitat educativa en el sistema, entre d’altres.

Proposta de resolució núm. 10

Projecció exterior

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a consolidar la projecció exterior de Catalunya, reforçant i racionalitzant l’actual xarxa de delegacions.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a internacionalitzar el dret a decidir del poble de Catalunya, duent a terme les actuacions següents:

a. Reforçar el paper polític de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, posant els seus mitjans al servei de la difusió, en tot el seu àmbit geogràfic d’actuació, del dret a decidir del poble de Catalunya.

b. Elaborar una estratègia comunicativa per informar els principals Governs i organismes internacionals de la voluntat majoritària del poble de Catalunya d’exercir el dret a decidir.

c. Atès que Catalunya compta amb unes comunitats a l’exterior organitzades i majoritàriament amb voluntat de participar activament en el procés per fer efectiu el dret a decidir, cal comptar amb les 124 comunitats catalanes i, en general, amb els catalans residents a l’exterior, com a agents de diplomàcia civil, altaveus de la voluntat de Catalunya d’exercir el seu dret a decidir. En aquest sentit, cal actualitzar la Llei de les comunitats catalanes a l’exterior, amb una nova normativa que reforci el suport a les comunitats, en millori la coordinació, reguli els drets i els deures individuals de la ciutadania catalana de l’exterior i estableixi els mecanismes registrals i operatius que en permetin l’adequat exercici. Cal també actualitzar i modernitzar els instruments de relació i suport a les comunitats catalanes de l’exterior.

d. Desenvolupar mecanismes de relació i d’interlocució amb els generadors d’opinió estrangers amb l’objectiu de projectar una imatge positiva de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, en tant que exercici emparat pel principi democràtic.

e. Donar suport a les entitats de la societat civil que activament promouen la internacionalització del dret a decidir de Catalunya, així com a les entitats catalanes que formen part d’organitzacions internacionals. Crear una taula de coordinació amb aquestes entitats que defineixi una estratègia conjunta govern-societat civil per fer pedagogia exterior sobre el dret a decidir.

f. Aprofitar l’expertesa, el prestigi i la xarxa de contactes dels equips d’especialistes catalans de l’àmbit de les relacions internacionals (l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), la Casa Àsia, la Casa Amèrica, el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) per difondre entre el món acadèmic i entre els actors de la diplomàcia pública el procés de Catalunya cap a l’exercici del seu dret a decidir.

g. Potenciar el Diplocat com a organisme de diplomàcia pública i el seu paper de difusió del dret a decidir a la societat civil internacional.

h. Treballar perquè els altres ens públics catalans que duguin a terme acció exterior (diputacions, ajuntaments, consells comarcals, etc.) incorporin en les seves línies de treball la pedagogia del dret a decidir.

i. Aprofitar la potent presència diplomàtica a Catalunya, mitjançant els nombrosos consolats, per difondre en trobades regulars amb el cos consular el procés cap a l’exercici del dret a decidir.

j. Donar la màxima difusió, mitjançant traduccions als principals idiomes, als informes del CATN i altres documents clau sobre el dret a decidir del poble de Catalunya.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar la participació de Catalunya als organismes internacionals.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a donar suport al reconeixement internacional de noves federacions esportives catalanes.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar suport a les Federacions Esportives catalanes perquè puguin desenvolupar la gestió, l’organització i la promoció d’activitats esportives alhora que puguin fomentar la projecció internacional de l’esport català i de Catalunya al món.

Proposta de resolució núm. 11

Llengua i cultura

1. El Parlament de Catalunya expressa el seu suport al règim lingüístic del sistema educatiu català regulat en la Llei d’Educació de Catalunya i insta el Govern a continuar defensant-lo.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a defensar, amb tots els mitjans al seu abast la unitat, el normal ús i desenvolupament de la llengua catalana com a element de vertebració del país i de cohesió social. En aquest sentit, caldrà:

a. Impulsar accions de cooperació amb les comunitats i els territoris amb qui compartim la llengua catalana, i a treballar conjuntament per la unitat de la llengua.

b. Avançar en la presència del català al món i en el reconeixement del català en les institucions espanyoles i europees.

c. Treballar perquè la comunitat internacional reconegui en el català una llengua a incloure en el marc de l’excepcionalitat cultural quan es negociïn els nous acords de liberalització del comerç internacional.

d. Impulsar accions per garantir que el català sigui llengua d’ús normal i habitual.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir una millor coordinació i oferta dels sistemes de biblioteques, arxius, museus i equipaments culturals promovent la mancomunació de serveis culturals com a pas previ a la integració i oferta de serveis nacionals únics mitjançant la Generalitat de Catalunya.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a avançar en la consecució d’un marc econòmic i financer que s’adapti a la singularitat de la cultura cercant noves fórmules de finançament que permetin incrementar els recursos que s’hi destinen i reconeixent, amb tots els efectes econòmics, socials i institucionals, la Cultura com a quarta pota de l’estat del benestar, per afavorir la igualtat d’oportunitats de la ciutadania en l’accés a la cultura, impulsar la creativitat i la cohesió social.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a prioritzar, mitjançant el Departament de Cultura, la seva acció estratègica i de foment en l’àmbit de la creació, la industria cultural i la seva difusió amb accions com la interlocució directa amb el programa Europa creativa de la Unió Europea i el seguiment de la Proposició de Llei de reforma de l’Impost sobre el Valor Afegit sobre el sector de la Cultura, que va aprovar presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a desenvolupar plans d’actuació per incrementar el nombre de visitants dels museus i monuments i integrar-los en el seu entorn territorial.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a avançar en el desenvolupament i aplicació del Pla Nacional de la Lectura amb l’objectiu específic de millorar els índexs d’hàbits lectors de la ciutadania.

8. El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat a donar suport a la comunitat educativa dels territoris de llengua catalana en la seva tasca en defensa del català i a favor de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu. Així mateix, expressa el rebuig als atacs des de diversos àmbits polítics i judicials a la llengua i a la cultura catalana.

Proposta de resolució núm. 12

Habitatge

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar el Pla per al dret a l’habitatge.

2. El Parlament de Catalunya insta al Govern a mobilitzar l’estoc d’habitatges desocupats titularitat de les entitats financeres que han rebut ajuts públics i la Sareb.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a Crear el Fons Social d’Habitatges de Catalunya, a partir de parc privat desocupat que està en mans d’entitats financeres intervingudes, en àrees amb demanda residencial forta i acreditada.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar suport econòmic a les persones i famílies amb risc d’exclusió social residencial (prestacions per al pagament del lloguer —parc privat i parc públic—, prestacions econòmiques

d’especial urgència, ajuts econòmics per a persones que han patit la pèrdua del seu habitatge).

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reclamar al Govern l’Estat l’establiment de mesures legislatives destinades a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i famílies vinculat a l’habitatge habitual, amb la inclusió expressa de la possibilitat de la dació en pagament del deute hipotecari, simplificant els procediments concursals i incidint en la regulació del mercat hipotecari per garantir a les persones afectades tant el manteniment de condicions d’inclusió social com ara l’accés a noves oportunitats de recuperació econòmica, adequant la normativa hipotecària estatal a la normativa europea sobre clàusules abusives, d’acord amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 14 de març de 2013.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar una taula sobre desnonaments, en el marc del Pacte Nacional per a l’Habitatge.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a estudiar la concreció d’una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges, especialment per als edificis que en els propers anys hauran de sol•licitar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya el certificat d’aptitud mitjançant la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE).

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir formes alternatives d’accés a la propietat, com són les propietats compartides i temporals (tinences intermèdies) per obtenir noves eines per resoldre l’impagament d’hipoteques, facilitant que les persones sobreendeutades puguin pactar amb les entitats financeres titularitats compartides permetent continuar al seu habitatge i, també, possibilitant nous sistemes de promoció i accés a l’habitatge.

Proposta de resolució núm. 13

Desenvolupament sostenible i equilibri territorial

1. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a incorporar, en el Programa General de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PGGRRCAT), dels mecanismes i instruments necessaris per assolir els objectius que estableixi el mateix PGGRRCAT o els que es puguin establir properament en futures directives europees en matèria d’envasos i residus d’envasos, amb l’objectiu de frenar el consum creixent d’envasos, una gestió eficient i optimitzada dels recursos i la minimització en la producció de residus.

2. El Parlament insta el Govern de la Generalitat que, en el procés de venda de les accions de la Generalitat en l’empresa Ecoparc de Residus Industrials SA (ERISA), vetlli perquè els llocs de treball es mantinguin en la seva totalitat i no es perjudiqui la situació de l’Administració Local.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a exigir al Govern de l’Estat que reformuli la reforma energètica perquè fomenti la competitivitat econòmica, respecti les competències de la Generalitat, aposti per l’eficiència energètica, l’autoconsum i la cogeneració, fomenti la reducció de la dependència energètica, impulsi la qualitat de la prestació del servei i contribueixi a la lluita contra el canvi climàtic. També que estimuli el creixement i la consolidació del sector tecnològic vinculat amb l’energia per desenvolupar la capacitat d’innovació i d’expansió internacional i que asseguri la consecució del objectius fixats en les directives europees i la convergència energètica amb Europa.

4. El Parlament de Catalunya manifesta que l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic posa de relleu que el delta de l’Ebre és una de les zones que més es pot veure afectada pels canvis produïts per l’escalfament global. En aquest sentit, el manteniment d’un cabal ecològic suficient i basat en el coneixement científic i objectiu és un factor clau per reduir la vulnerabilitat d’aquest territori, tant pel que fa als seus valors ecològics com pel que fa a les seves activitats econòmiques. Així mateix, el Parlament vol subratllar que el manteniment i la preservació del patrimoni natural en general, i en el cas concret del Delta de l’Ebre, no són un obstacle ni al desenvolupament econòmic dels diversos sectors econòmics ni tampoc contraris a satisfer les necessitats de les persones. Al contrari, només serà possible el desenvolupament econòmic si es fa atenent els principis d’eficiència i equilibri.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a continuar els treballs en el marc de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i a establir els mecanismes que en permetin la perdurabilitat en el temps. Així mateix, s’insta a reforçar els programes i accions com són la finalització del pla global del Pirineu i la redacció de la Llei de la muntanya.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat perquè estableixi un Programa de compensació d’emissions amb l’objectiu que les organitzacions que vulguin, a més de reduir les seves emissions, compensar-les, ho puguin fer amb projectes desenvolupats a Catalunya.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat perquè, en el marc de la necessitat constatada pel Parlament de Catalunya de desenvolupar un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la prosperitat, continuï els treballs d’impuls a l’economia verda. Aquesta iniciativa permetrà contribuir a la recuperació econòmica, millorar la competitivitat, incrementar l’ocupació i re

duir els riscos ambientals, alineant l’estratègia del Govern en matèria de competitivitat d’acord als països del nostre entorn.

8. El Parlament de Catalunya denuncia la deslleialtat del Govern de l’Estat en la seva política de foment de la protecció del medi ambient mitjançant actuacions d’organitzacions sense ànim de lucre, per la seva contínua i sistemàtica voluntat d’obviar les comunitats autònomes, impulsant accions més enllà de les seves competències. Tot i les darreres sentències del Tribunal Constitucional, en les quals recalca la necessària redistribució dels fons provinents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el Govern de l’Estat continua gestionant-ne i decidint-ne unilateralment l’adjudicació. Igualment, cal revisar les estratègies de conservació dels espais naturals, garantint unes mínimes condicions per a la seva gestió.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer seguiment i a mantenir el posicionament de Catalunya respecte els processos intergovernamentals de les Nacions Unides en matèria de l’agenda de desenvolupament post-2015, l’agenda de desenvolupament sostenible post-Rio+20, i el futur règim climàtic.

10. El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar polítiques per a l’ús eficient dels recursos i l’energia, tant pel que fa a la producció i el consum de béns i serveis, com pel que fa a la mobilitat, preservant, alhora, la qualitat ambiental, mitjançant la promoció dels sistemes de qualificació ambiental dins els sectors productius (ecoetiquetatge, ecoeficiència, ecodisseny, compra verda pública, sistemes de gestió ambiental) i l’aplicació de les millors tècniques disponibles, en el marc d’una economia verda.

11. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a aprovar el Decret sobre les entitats col•laboradores de medi ambient com a marc normatiu per potenciar les funcions d’inspecció i control delegades a aquestes entitats i garantir la correcta gestió ambiental de les empreses i activitats econòmiques implantades a Catalunya i així contribuir a la millora de la sostenibilitat ambiental i a la reducció de costos per a l’Administració.

Proposta de resolució núm. 14

Infraestructures i mobilitat

1. El Parlament de Catalunya considera el transport públic com un dels pilars de l’estat del benestar i, en conseqüència, insta el Govern de la Generalitat a establir-ne un marc de finançament estable i que incentivi l’ús dels models més sostenibles en cada context.

2. El Parlament de Catalunya considera que, en el context actual, cal prioritzar el bus en tant que és el model més eficient per a la prestació del servei de transport públic en la major part del territori català i, en conseqüència, insta el Govern de la Generalitat a avançar decididament en la implantació del projecte de bus exprés de Catalunya.

3. El Parlament de Catalunya considera prioritària la xarxa de rodalies per a l’articulació, funcionalitat i sostenibilitat de les principals àrees metropolitanes i conurbacions del país i, en conseqüència, considera necessari seguir reclamant l’execució dels projectes i obres prioritaris del Pla de rodalies de Catalunya.

4. El Parlament de Catalunya considera necessari avançar en els principis europeus de “qui utilitza la infraestructura, paga”, “qui contamina, paga” i “qui fa més ús del transport públic, paga menys” i, en conseqüència, insta el Govern de la Generalitat a avançar en la implantació de l’eurovinyeta a Catalunya abans del final d’any i d’un model tarifari del transport públic que tingui en compte la recurrència i la situació de l’usuari, per presentar-lo l’any 2014. Mentre no s’acordi un sistema tarifari integrat per a tot el territori, s’estudiaran mesures transitòries de més cobertura de les tarifes ja existents d’acord amb els criteris esmentats.

5. El Parlament de Catalunya manifesta que la política d’infraestructures estatal s’ha de fonamentar, en primer lloc, en criteris de lògica econòmica i de suport a l’economia productiva, per la qual cosa demana una especial atenció al compliment de l’Agenda Catalana del Corredor ferroviari mediterrani i la continuació de les obres i projectes pendents corresponents a l’enllaç AP-7/A-2, l’N-340/A-7, l’A-27 i l’N-II/A-2, així com l’enllaç ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona i la connexió de l’aeroport de Barcelona a la xarxa d’alta velocitat.

Proposta de resolució núm. 15

Modernització de l’Administració i funció pública

1.- El Parlament de Catalunya insta al Govern a reconèixer el paper clau del Sector Públic i dels empleats públics en la construcció de l’Estat democràtic, social i de dret, així com la contribució essencial en el procés de transició nacional.

2.- El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar la millora, la modernització i el prestigi de l’Administració Pública Catalana incrementant les mesures  de transparència, com ara publicant integrament tots els acords de govern i els estudis encarregats per la Generalitat i el sector públic . Incrementant els mecanismes de participació, creant nous canals de comunicació amb

l’administració. Millorant els instruments de control de gestió. Treballant l’exemplaritat a partir de ètica pública i incrementant les mesures contra la corrupció.

3.- El Parlament de Catalunya insta el Govern a traslladar als òrgans de contractació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i als organismes autònoms, empreses i entitats vinculades o dependents que n’integren el seu sector públic indicacions específiques  per tal que potenciïn la incorporació en la seva activitat contractual ordinària de  mesures dirigides  a facilitar  la màxima transparència i la lliure concurrència, optimitzar l’eficiència i les bones pràctiques contractuals, reforçar els efectes indirectes d’interès general derivats de la contractació pública i impulsar la utilització dels mitjans electrònics en la contractació pública.

4.- El Parlament insta al govern de Catalunya a garantir la paga extraordinària 2014, un cop rebuda la compensació des de l ‘estat espanyol per l’impost sobre les entitats financeres que operen a Catalunya.

En el cas que l’estat espanyol incomplís amb el pagament de la compensació, es negociarà l’establiment  dels mecanismes necessaris per garantir que els treballadors públics no perdin el poder adquisitiu el 2014.

5.- El Parlament de Catalunya insta al govern a treballar en la recuperació de tots els drets dels treballadors de la Funció Pública un cop es disposi del control dels recursos econòmics en el marc de la transició nacional i es consolidi la recuperació econòmica.

6.- El Parlament insta al Govern a promoure de manera immediata i efectiva la mobilitat interadministrativa dels empleats públics, molt especialment entre la Generalitat de Catalunya i les administracions locals.

7.- El Parlament insta al govern a revisar els acords de govern sobre la implantació de la jornada i horari de dedicació especial  suprimint aquells que no responguin a l’exercici d’una activitat d’especial complexitat, responsabilitat i dedicació. Així mateix, el Parlament insta al govern a la supressió  del complement de dedicació especial als llocs singulars i als assimilats a òrgans actius, a partir de l’establiment d’uns criteris clars i objectius, amb la voluntat de mantenir estrictament aquells que comportin tasques de gestió que no puguin ser desenvolupades en jornada ordinària.

8.- El Parlament de Catalunya insta al govern a incloure en l’avantprojecte de llei de mesures del 2014 una norma que estableixi amb claredat les retribucions salarials per al directius del sector públic de l’Administració de la Generalitat, a partir d’un escalat en funció del pressupost i el nombre de treballadors de l’ens. Les retribucions mai podran superar les dels Consellers i s’equipararan als alts càrrecs i subdirectors de l’Administració de la Generalitat, en funció d’aquests dos criteris (pressupost i treballadors). Els criteris d’avaluació del directius hauran de ser públics i el resultat de l’avaluació es publicarà anualment a la web de transparència.

9.- El Parlament de Catalunya insta al govern a revisar, regular i eliminar progressivament els drets derivats de l’assistència per part d’òrgans superiors, alts càrrecs i treballadors a òrgans col·legiats de qualsevol tipus i a adaptar a tal efecte els acords de govern reguladors vigents.

10.- El Parlament insta al Govern a adoptar mesures de flexibilitat horària i, a aquest efecte, establir en la normativa catalana el reconeixement del dret a 37.5 hores de lliure disposició, en còmput anual, per motius de salut i conciliació de la vida laboral i familiar.

11.- El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar el debat per aconseguir consens alhora de definir el model de Funció Pública que ha de tenir el nostre país, de manera que permeti elaborar el nou marc normatiu de la funció pública catalana, l’avantprojecte de Llei de la Direcció pública professional de Catalunya i l’avantprojecte de Llei de l’Organització de l’Administració de la Generalitat.

12.- El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat ha crear equips de treball en tots els Departaments de la Generalitat per donar suport al Consell de Transició Nacional de Catalunya en el seu respectiu àmbit sectorial.

Proposta de resolució núm. 16

Transparència i qualitat democràtica

1. El Parlament de Catalunya assumeix les 51 propostes presentades pel president de la Generalitat, que són el resultat de les aportacions de les institucions catalanes per a la regeneració democràtica. En aquest sentit, el Parlament es compromet a legislar i aprovar les que siguin de la seva competència i a instar-ne l’aprovació en altres cambres legislatives i institucions per a les que no siguin de la seva competència.

2. El Parlament de Catalunya constata el treball que tots els grups parlamentaris duen a terme en la ponència conjunta que està elaborant la Llei Electoral de Catalunya. Alhora, valorant que aquesta Llei contribuirà a una nova relació més propera entre ciutadans i electes i és una eina bàsica per a la millora qualitativa de la nostra democràcia, els grups Parlamentaris, es comprometen a enllestir els treballs per a l’elaboració d’aquesta Llei abans d’acabar aquest període de sessions.

3. El Parlament de Catalunya valora el treball dels grups Parlamentaris en la ponència conjunta de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon Govern, tot comprometent-se que sigui aprovada abans d’acabar el proper període de sessions. Entre d’altres, aquesta Llei haurà d’incloure:

a. L’ampliació del Portal de la transparència de la Generalitat de Catalunya a totes les administracions al servei dels ciutadans a Catalunya, perquè hi hagi plena transparència, accés a la informació i control de tots els fons públics que s’utilitzin al nostre país tant si són a càrrec d’administracions com si són privats.

b. Impulsar, pel que fa a l’exercici del 2014, la publicació i transparència dels beneficiaris i la identificació de contractes i subvencions publiques a Catalunya, facilitant-ne la incorporació i l’accés a les partides de despeses dels diversos departaments del Govern i els ajuntaments, i la resta d’institucions publiques o entitats privades subvencionades.

c. L’accés a la informació pública, i en especial l’establiment del silenci positiu per a les peticions i un mecanisme de garantia per a les denegacions d’aquest dret.

d. La regulació del lobbys o grups d’interès, establint com a mínim un registre, un codi de bones pràctiques i un règim sancionador en cas d’incompliment.

e. Elaborar un informe anual de l’estat de la transparència a Catalunya, establint uns indicadors assimilables en l’àmbit europeu per fer-ne l’avaluació i les mesures de millora.

f. La publicació de les retribucions, per a tots els conceptes, així com les variacions patrimonials de tots els electes a Catalunya, alts càrrecs i, en general, tots els directius d’empreses públiques o privades que operin amb fons públics.

g. Impulsar, pel que fa a l’exercici del 2014, la publicació i transparència dels beneficiaris i la identificació de contractes i subvencions publiques a Catalunya, facilitant-ne la incorporació i l’accés a les partides de despeses dels diversos departaments del Govern i els ajuntaments, i la resta d’institucions publiques o entitats privades subvencionades.

4. El Parlament constata la necessitat de fomentar accions de polítiques de transparència bancària, per afavorir la creació d’una entitat de supervisió europea, la regulació del sector i l’exigència de transparència a les entitats bancàries i financeres, perquè es publiquin les inversions que s’efectuen, els finançaments, les primes a directius, la identificació de productes “tòxics” i la lluita contra els paradisos fiscals.

5. El Parlament de Catalunya constata la manca d’imparcialitat de l’actual president del Tribunal Constitucional a l’hora de dirimir qüestions relatives a Catalunya i al seu autogovern, atesa la seva militància política i les falsedats expressades sobre Catalunya en diverses declaracions fetes al llarg de la seva trajectòria.

Proposta de resolució núm. 17

Universitats, recerca i innovació

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a exigir al Govern de l’Estat el traspàs efectiu de les beques en educació superior i a fixar els criteris per a la distribució d’aquests fons. Amb la perspectiva de desenvolupar una política nacional de beques pròpia i integral, el Govern de la Generalitat desenvoluparà durant el primer semestre de l’any 2014, cercant les màximes complicitats amb la comunitat universitària, un pla general de beques i preus públics per a estudiants d’educació superior que defineixin el model català de beques amb el seu corresponent calendari d’aplicació, així com la dotació corresponent necessària i que respongui a criteris de renda de les famílies o dels propis estudiants, a criteris de rendiment acadèmic i excel•lència, i a criteris territorials i de mobilitat geogràfica amb l’objectiu de garantir un model d’universitat socialment i territorialment inclusiu i equitatiu pel qual ningú quedi exclòs del sistema universitari per motius econòmics.

2. El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat d’avançar en els canvis de governança universitària que permetin una gestió més eficaç, el manteniment i la millora de la qualitat i de l’excel•lència internacional del conjunt d’universitats catalanes, així com l’assoliment de les missions que tenen encomanades. Per abordar la reforma, el Parlament considera que és la cambra catalana qui ha de poder liderar i coordinar legislativament la reforma del sistema de governança, tot garantint la participació, la transparència i el màxim consens.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar al Parlament, abans de finalitzar el 2013, el projecte de Llei de la Ciència com a garant de la singularitat del model català de recerca i que permeti definir, ordenar i regular els diversos actors, estructures i agents del sistema de recerca a Catalunya, pilar bàsic de l’economia del coneixement i del model productiu que volem per a Catalunya. La nova llei ha d’incloure també els principis bàsics de la carrera científica i els principals paràmetres de distribució i assignació dels fons nacionals de foment a l’RDI, introduint la perspectiva de gènere per garantir la igualtat d’oportunitats efectiva, a la vegada que faciliti un marc professional per a científics, innovadors i emprenedors en el sector públic i privat que permeti que Catalunya continuï amb les seves polítiques capdavanteres en atrac

ció i retenció de talent i esdevingui un país referent a escala internacional pel que fa al desenvolupament.

4. La llei i els successius plans de recerca i innovació es fixen com a objectius fonamentals aprofundir en l’impuls de la recerca com a estructura de país i com a estratègia de competitivitat internacional, de creixement econòmic sostenible i de millora social, en un marc de rendiment de comptes, transparència i avaluació de resultats del sistema de recerca i innovació català, vetllant per l’autonomia de les institucions científiques. Estendre i implementar les recomanacions de la Carta Europea dels Investigadors a tot el sistema català de recerca, així com assegurar la implementació de les Bones Pràctiques de Contractació de personal de recerca.

 

Proposta de resolució núm. 18

Defensa de les competències

1. El Parlament de Catalunya rebutja la política d’ofec fiscal, econòmic i competencial aplicada sistemàticament pel Govern de l’Estat envers Catalunya i que es concreta fonamentalment en:

a. L’impagament a la Generalitat de Catalunya d’allò que estableix la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia, corresponent als exercicis 2008 i següents.

b. L’incompliment de l’Estat de la Llei d’estabilitat pressupostària en allò que es refereix a la distribució dels objectius de dèficit entre administracions, la qual cosa obliga la Generalitat i les corporacions locals a dur a terme ajustos pressupostaris molt més severs que els que aplica l’Administració de l’Estat.

c. L’increment de la pressió fiscal de l’Estat en IRPF, IVA i impost sobre societats, impostos especials, impostos sobre l’energia, absorbint el 100 % dels increments de recaptació obtinguda, sense compartir-la amb les comunitats autònomes, malgrat la seva difícil situació financera, ni respectar els equilibris de participació de les autonomies en determinats impostos estatals com ara l’IVA o els impostos especials.

d. La reducció dràstica de les transferències de l’Estat a les administracions autonòmiques en temes tan rellevants com les polítiques actives d’ocupació, les polítiques de dependència, les polítiques destinades a la integració de les persones immigrants, els programes de serveis socials o el fons de cohesió sanitària, entre d’altres.

e. El compliment de l’Estat dels compromisos d’inversió en matèria d’infraestructures ferroviàries.

2. El Parlament de Catalunya reclama al Govern de l’Estat el compliment del principi de lleialtat institucional en tots aquests aspectes i en especial el compliment de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, d’acord amb la metodologia pactada entre ambdues administracions. En aquest sentit, cal exigir la transferència dels recursos corresponents a la liquidació del saldo pendent d’exercicis anteriors, sol•licitar el pagament de les bestretes del Fons de Competitivitat corresponent als exercicis vençuts i plantejar el cobrament de les bestretes corresponents als exercicis següents.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer front amb tots els mitjans disponibles a les actuacions amb finalitat recentralitzadora de l’Estat i en particular a la voluntat d’afeblir l’autogovern de Catalunya i l’autonomia local sota el pretext de l’eficiència administrativa, l’estalvi econòmic, l’eliminació de duplicitats i la garantia de la unitat de mercat.

4. Vistes les sentències emeses pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que han establert que tant les bases com la convocatòria de subvencions per desenvolupar programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació del 0,7 % de l’IRPF vulneren les competències autonòmiques i assenyalen que la Generalitat és la responsable de tramitar, resoldre i pagar aquestes ajudes, en el marc de les seves competències exclusives, el Parlament de Catalunya constata una vegada més aquest incompliment i insta el Govern de la Generalitat a continuar reclamant-ne el compliment per què es territorialitzin els fons derivats del 0,7 % de l’IRPF, en funció dels recursos recaptats a Catalunya, per destinar-los a projectes de les entitats socials de Catalunya. Així mateix, el Parlament insta el Govern de la Generalitat que emprengui les accions legals corresponents davant els òrgans judicials competents amb relació a la convocatòria de subvencions per a aquest any 2013.

5. El Parlament de Catalunya constata que la Llei de la dependència estatal s’ha mostrat clarament insuficient per donar resposta a les necessitats i demandes de les persones amb dependència o amb situacions d’especial necessitat. D’altra banda, ha esdevingut una llei sense un finançament suficient, que vulnera les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis socials. Davant l’incompliment reiterat del Govern de l’Estat espanyol en el procés d’aplicació de la Llei de la dependència, el Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar i presentar, abans del finiment d’aquesta legislatura, una llei catalana de promoció de l’autonomia personal que ofereixi els recursos més adequats a les persones en situació de dependència, que incorpori programes de prevenció i promoció de l’autonomia personal i que alhora vetlli per la sostenibilitat del sistema.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reclamar al Govern de l’Estat la gestió per a la Generalitat de Catalunya dels ports i aeroports.

7. El Parlament de Catalunya denuncia la deslleialtat del Govern de l’Estat en la seva política vers el canvi climàtic, per la seva contínua i sistemàtica voluntat d’obviar les comunitats autònomes, impulsant accions més enllà de les seves competències, aplicant de manera abusiva els principis generals de planificació i actuació en matèria econòmica. El programes coneguts com a plans PIMA i PIMA Sol són els últims exemples d’aquesta clara voluntat recentralitzadora i de menysteniment al Govern de la Generalitat.

8. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a l’Avantprojecte de Llei de col•legis professionals, elaborat pel Govern de l’Estat, que menysté la qualitat dels serveis professionals i crea un model centralista. El Parlament de Catalunya insta el Govern, en l’exercici de les seves competències, a reforçar el paper dels col•legis professionals, en el marc de la Directiva europea de serveis, de manera que el país disposi de professionals de qualitat al servei de l’activitat econòmica i social que un país modern requereix.

Proposta de resolució núm. 19

Fiscalitat

1. Atès l’actual context de disminució de la recaptació a causa de la crisi econòmica, la persistència d’un dèficit fiscal continuat, l’impagament dels deutes i la reducció de les transferències finalistes del Govern espanyol amb la Generalitat, el Parlament de Catalunya constata la necessitat d’incrementar els ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya per contribuir a garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar i de les finances públiques.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar, conjuntament amb la tramitació del Pressupost per a l’exercici 2014, una reforma de l’Impost de Successions i Donacions d’acord amb els principis següents:

a. L’increment de la progressivitat de l’impost, de manera que el tipus de gravamen efectiu resultant de la reforma s’incrementi relativament més per a les bases imposables més altes.

b. La garantia d’una recaptació assimilable, com a mínim, a la que generaria la simple derogació de la Llei 3/2011, de 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar, en paral•lel a la tramitació del Projecte de Llei de Pressupostos per a l’any 2014, un projecte de llei de fiscalitat ambiental que inclogui com a mínim les figures tributàries següents:

a. Impost sobre les emissions de l’aviació comercial.

b. Impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica.

c. Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera.

d. Mesures impositives de caràcter mediambiental, en la línia dels països europeus del nostre entorn, per a la reducció de residus i millora del reciclatge.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar, abans del final d’any, el Projecte de Llei de creació d’un impost sobre els habitatges desocupats propietat de societats mercantils d’entitats financeres.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar, abans que finalitzi l’any, el decret pel qual s’estableixin els criteris tarifació per a la implementació de l’eurovinyeta en aplicació dels principis establerts en la Directiva 1999/62/CE, de 17 de juny, modificada per la Directiva 2006/38/CE, de 17 de maig, i per la Directiva 2011/76/UE, de 27 de setembre.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar i adaptar a la legislació vigent de la Llei 16/2000, de l’Impost sobre Grans Establiments Comercials.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a continuar desplegant el Decret llei 5/2012, de 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, perquè l’Estat faci efectiva la recaptació o compensació corresponent.

Proposta de resolució núm. 20

Frau fiscal

1. El Parlament de Catalunya constata que, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, el grau de compliment fiscal, amb una economia submergida, que s’estima que representa al voltant del 20 % del PIB, és substancialment més baix que al conjunt de la Unió Europea.

2. El Parlament de Catalunya constata que aquest baix compliment fiscal no només comporta una minva de recursos molt significativa —una pèrdua de recaptació potencial al conjunt de l’Estat de poc més de 30.000 milions d’euros anuals— sinó també una vulneració dels principis d’equitat horitzontal: els contribuents han de suportar tipus impositius molt més alts del que

caldria o, la ciutadania, unes prestacions públiques molt inferiors a les que correspondria.

3. El Parlament de Catalunya constata que actualment el Govern de la Generalitat té instruments molt limitats però no inexistents per a la millora del compliment, en la mesura que només té competències de gestió sobre al voltant del 5 % de la totalitat dels impostos recaptats a Catalunya.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a proposar la modificació de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya per regular els paràmetres bàsics i objectius de millora del compliment fiscal que han de contenir els plans de control anual de l’Agència Tributària de Catalunya.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fixar com un dels principals objectius en el desenvolupament de l’Administració Tributària catalana la millora del compliment fiscal, de manera que siguem capaços de situar-nos per sobre de la mitjana europea en el termini de 5 anys posteriors a l’assumpció de la gestió plena de tots els tributs suportats a Catalunya.

Proposta de resolució núm. 21

Lluita contra la pobresa

El Parlament de Catalunya constata que els nivells de pobresa dels darrers anys són preocupants i s’han agreujat pels efectes de la crisi econòmica. És per això que s’insta el Govern a reforçar els instruments per fer-hi front, seguint la línia esbossada en les darreres mocions del Parlament de Catalunya; i, per damunt de tot, a situar la lluita contra la pobresa en l’eix central de les polítiques socials. En aquest sentit, s’insta a aprovar, abans de finals del 2013, el pacte per la lluita contra la pobresa, amb mesures planificades i pressupostades , així com aprovar i implementar, de forma immediata, un pla específic de lluita contra la pobresa que contingui actuacions concretes i escenari econòmic.

Proposta de resolució núm. 22

Formació professional inicial i per a l’ocupabilitat

Amb relació a la necessitat de millorar la formació professional i adaptar-la a les necessitats educatives i d’ocupabilitat de la societat catalana, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Presentar, en el termini del curs 2013-14, una nova Llei que creï un sistema d’FP orientat a donar més ocupabilitat a l’alumnat i que respongui a les necessitats de l’economia catalana. Aquesta Llei recollirà les següents consideracions:

2. Tendir a la creació de centres específics de formació professional on es disposi d’un volum mínim d’oferta que permeti guanyar economies d’escala i oferir totes les tipologies d’FP (inicial, continuada i ocupacional).

3. Afavorir que la planificació educativa compleixi els requisits següents:

a. Incrementar l’oferta en les zones que la demanda ho requereixi.

b. Establir una oferta contextualitzada en el territori, que afavoreixi els itineraris professionals.

c. Continuar oferint les unitats formatives incloses en el currículum per a la formació continuada a demanda de les empreses.

4. Potenciar la flexibilitat en l’accés a la formació professional. Considerar la matrícula parcial, l’oferta a distància, el reconeixement de l’experiència laboral, o el suport formatiu a les empreses.

5. Potenciar les adaptacions curriculars i els títols propis per donar una resposta millor a les necessitats de les empreses i a l’ocupabilitat dels joves.

6. Establir de forma ordinària convenis de col•laboració amb les empreses i organitzacions empresarials de l’entorn per fer possible l’oferta de formació adequada a les seves necessitats.

7. Incrementar el nombre de contractes o beques de formació per potenciar la modalitat dual adaptada al nostre context empresarial.

8. Fer que els centres prestin serveis d’orientació amb l’objectiu de donar resposta als diversos col•lectius d’usuaris.

9. Implementar immediatament un sistema de bonificacions que cobreixi el 50 % del preu públic, com a mínim, per a l’alumnat que tingui concedida una beca.

10. Enfortir la coordinació dels departaments d’Ensenyament i Empresa i Ocupació per promoure la integració funcional de la formació professional.

11. Incrementar l’oferta pública de places de formació professional en tots els nivells (PQPI, CFGM i CFGS) i adequar-les a les necessitats reals.

12. Incrementar l’oferta pública del curs d’accés del grau mitjà al grau superior (el CAS) per facilitar la continuïtat d’estudis de l’alumnat de formació professional.

13. Implementar plans d’acció tutorial als cicles formatius de grau mitjà per millorar el rendiment acadèmic i disminuir l’abandonament prematur de l’alumnat.

14. Posar en funcionament les equivalències d’unitats de competències i mòduls formatius a l’oferta de formació professional que sigui un referent comú per obtenir títols de formació professional inicial i certificacions de professionalitat de la formació ocupacional i que la formació ocupacional estigui orientada a l’obtenció de certificats de professionalitat.

15. Donar compliment a la creació d’un programa de difusió a les petites i mitjanes empreses, organitzacions patronals i sindicals, gremis i altres agents econòmics i socials, sobre la formació professional dual, tal com es va aprovar en la Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per fomentar l’ocupació, el 23 de maig de 2013.

16. Donar compliment a l’exigència al Govern de l’Estat del traspàs dels recursos de formació continuada de la Comissió Nacional Tripartida al Consorci de la Formació Continuada, tal com es va aprovar en la Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per fomentar l’ocupació, el 23 de maig de 2013.

17. Donar compliment a la definició i desplegament d’una unitat de competència relacionada amb el coneixement de llengües estrangeres, tal com es va aprovar en la Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per fomentar l’ocupació, el 23 de maig de 2013.

18. Donar compliment a la creació d’un programa de difusió a les petites i mitjanes empreses per a obtenir formació a demanda d’empresa, amb la seva corresponent bonificació, tal com es va aprovar en la Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per fomentar l’ocupació, el 23 de maig de 2013.

Proposta de resolució núm. 23

Seguretat

1. Instar el Govern de l’Estat que estudiï la viabilitat de l’anticipació de l’edat de jubilació dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra, en la mateixa línia que els altres cossos i forces de seguretat de l’Estat com la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i Ertzaintza.

2. Instar el Govern de l’Estat a l’equiparació de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat en l’àmbit de les persecucions transfrontereres regulades al conveni de Blois.

3. Reclamar al Govern de l’Estat l’assumpció exclusiva per a la Generalitat de Catalunya de les competències executives en matèria de seguretat de ports i aeroports, i el salvament marítim a les nostres costes, i el traspàs dels mitjans i els recursos necessaris per a l’exercici d’aquestes competències.

4. Instar el Govern de la Generalitat a impulsar i reforçar les polítiques preventives i de sensibilització entre l’alumnat per lluitar contra totes les formes de discriminació i maltractament, especialment pel que fa a la violència a l’ escola, como ara l’assetjament, el ciberassetjament i les conductes de xenofòbia.

5. Instar el Govern de la Generalitat a impulsar i reforçar l’adscripció universitària de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i a impartir formació de rang universitari en el si del programa de l’Institut.

6. Instar el Govern de l’Estat a cedir al Servei Català de Trànsit els ingressos obtinguts per la Dirección General de Tráfico de ciutadans amb domicili fiscal a Catalunya a les estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), perquè reverteixin en inversions en seguretat viària a Catalunya.

7. Instar el Govern de la Generalitat a dissenyar una política en l’àmbit de la prevenció, detecció precoç i respostes al maltractament a les persones grans, de manera que serveixi per minimitzar el risc que pot patir aquest col•lectiu i s’activin les actuacions socials, sanitàries i penals en els casos que es requereixi.

8. Encomanar al recent creat Comitè d’Ètica de la policia la redacció del Codi d’Ètica de la Policia de Catalunya i el seguiment anual del compliment, com a instrument de foment permanent de les bones practiques policials, tal com recomana la Unió Europea.

9. Instar el Govern a redactar un protocol de reparació del dany per la indemnització a les víctimes d’actuacions policials, quan hi hagi responsabilitat objectiva administrativa, en què a més s’estimi l’aplicació de la indemnització retroactiva per a les persones que han estat afectades per pilotes de goma.

10. Instar el Govern a  enfortir les polítiques de prevenció i resolució alternativa de conflictes elaborant un PNT (Procediment Normalitzat de Treball) sobre metodologia en la mediació policial comunitària.

Proposta de resolució núm. 24

Energia

1. El Parlament de Catalunya manifesta que la política energètica estatal posa en greu compromís el desenvolupament de les energies renovables que, juntament amb l’estalvi i l’eficiència energètica, són uns dels eixos fonamentals per construir un model energètic, sostenible i baix en carboni que permeti assolir els objectius de reducció d’emissions de GEH a curt i mitjà termini.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar amb coherència l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica que, d’acord amb totes les dades recopilades, conclou que és “poc recomanable”, amb la tecnologia actual, que s’impulsin iniciatives per a l’explotació d’hidrocarburs no convencionals per fracturació hidràulica a Catalunya, i assenyala que el baix interès per als interessos energètics del país no justifica els costos socials locals que podrien produir-se.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions necessàries davant l’Administració de l’Estat perquè es modifiqui la legislació aplicable en matèria de tarifes elèctriques i es permeti fer una contractació de la potència necessària durant la temporada de reg i una altra contractació de la potència mínima necessària per al manteniment de les instal•lacions.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions necessàries davant l’Administració de l’Estat perquè es modifiqui la legislació que permeti la interconnexió entre la xarxa de producció d’energia elèctrica renovable amb les xarxes de regadiu. És a dir, que es pugui construir un sistema intel•ligent que aprofiti les instal•lacions de reg i de producció d’energia renovable per treure’n el màxim rendiment.

5. Tot i que en aquests moments la Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica està celebrant les seves sessions i, per tant, haurà d’elaborar les seves conclusions, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

a. Descartar de manera definitiva l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica a Catalunya i qualsevol altre mètode que per la tècnica emprada sigui perillosa per als recursos naturals d’avui en dia;

b. Plantejar les accions pertinents per dotar-se d’un paper més determinant en la legislació, l’autorització i el control de l’exploració, la investigació i l’explotació d’hidrocarburs no convencionals en subsòl català, per posar fi als desequilibris que genera l’actual marc competencial.

Proposta de resolució núm. 25

Aigua

1. El Parlament insta el Govern a garantir la titularitat pública del servei adjudicat d’Aigües Ter Llobregat i a vetllar perquè la gestió de l’aigua com a servei públic es continuï prestant amb la màxima qualitat i al millor preu per als ciutadans.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a implementar el sistema transaccional de seguiment del compliment de les obligacions derivades del contracte de concessió del servei de subministrament en alta de l’àmbit Ter Llobregat.

3. La Generalitat garantirà sempre la titularitat pública de la propietat de l’aigua i prioritzarà la gestió pública de l’aigua en alta, sempre que sigui possible.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar els treballs de revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i Programa de mesures, que ha de culminar amb l’aprovació d’un nou Pla a finals del 2015 (complint amb el calendari del segon cicle de la planificació hidrològica), que inclourà la progressiva implantació de cabals ambientals.

5. Atès que, a primers de juliol d’enguany, el Consejo del Agua de la Demarcación del Ebro va procedir a informar favorablement sobre el Pla Hidrològic de Conca (amb el vot en contra dels representants de la Generalitat de Catalunya), restant només l’aprovació del Consell de Ministres, i tenint en compte que aquesta proposta de Pla Hidrològic no respecta en essència la Directiva Marc de l’Aigua ni els cabals ecològics mínims per garantir la supervivència dels nostres rius, vulnerant, d’altra banda, la normativa estatal recollida en la Instrucció Tècnica de Planificació Hidrològica i en la Disposició Addicional Desena de la Llei del Pla Hidrològic Nacional, relativa al Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre.

a. El Parlament de Catalunya insta el Govern a continuar defensant els cabals ambientals del riu Ebre per preservar la sostenibilitat ambiental i la biodiversitat del delta de l’Ebre, amb oposició frontal a l’aprovació del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, i a fer les gestions necessàries davant la CHE i el Ministeri per incrementar aquests cabals de manteniment del tram final de l’Ebre i, per tal d’aconseguir la modificació del PHCE, a fi que s’ajusti als requeriments de la legislació comunitària, i en especial a l’establiment d’un règim de cabals ecològics que garanteixi la conservació del Segre, de l’Ebre i del Delta en un bon estat ecològic, d’acord amb els criteris tècnics establerts a la proposta de cabals aprovada pel la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i el Parlament de Catalunya.

b. El Parlament vol subratllar que el manteniment i la preservació del patrimoni natural en general, i en el cas concret del delta de l’Ebre, no són un obstacle ni al desenvolupament econòmic dels diversos sectors econòmics ni tampoc contraris a satisfer les necessitats de les persones. Al contrari, només serà possible el desenvolupament econòmic si es fa atenent els principis d’eficiència i equilibri.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar el nou Programa de seguiment i control del districte de conca fluvial de Catalunya 2013-2018.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar els mapes de perillositat i risc, com a pas previ per a l’elaboració del futur Pla de gestió del risc d’inundació.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar la revisió de les zones vulnerables de Catalunya i a seguir amb la implantació de mesures per a la reducció de la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies de Catalunya.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a efectuar la revisió de les zones sensibles a les conques internes de Catalunya, que els suposi més protecció.

10. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a prioritzar l’execució de les obres incloses en el Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) —actualment en revisió— que puguin comportar responsabilitats per als càrrecs electes locals.

Proposta de resolució núm. 26

Agricultura

El Parlament de Catalunya constata la necessitat de dur a terme un debat monogràfic sobre la situació de l’agricultura a Catalunya per analitzar en profunditat l’estat actual del sector, al voltant del qual gira una part molt important de l’economia catalana i del territori, i consensuar propostes i accions que permetin impulsar-ne el desenvolupament.

Proposta de resolució núm. 27

Esports

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar suport als Consells Esportius perquè puguin desenvolupar la gestió, l’organització i la promoció d’activitats esportives en edat escolar a Catalunya, d’acord amb allò que disposa el Pla Estratègic d’Esport Escolar i Universitari de Catalunya.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a desenvolupar el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física i l’Esport i a crear la Xarxa de Centres de Medicina Esportiva de Catalunya.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a efectuar la revisió i actualització del Pla d’instal•lacions i equipaments esportius de Catalunya amb criteris de funcionalitat i racionalitat, amb l’objectiu que la millora garanteixi el dret a l’activitat física i a l’esport en les millors condicions d’igualtat per a tothom.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a efectuar totes les accions necessàries per aconseguir una regulació que exceptuï de l’afiliació de la Seguretat Social la figura del voluntari esportiu, dels clubs i les entitats esportives de Catalunya, així com posar tots els esforços en la viabilitat i la continuïtat del model esportiu català .

Proposta de resolució núm. 28

Mitjans de comunicació

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reconèixer el caràcter d’estructura d’estat de la CCMA i a dotar-la de prou recursos per mantenir la competitivitat dels mitjans que la integren, evitant qualsevol retrocés que afecti els elements essencials del servei públic (cohesió social i territorial, llengua, cultura, qualitat informativa, creativitat i innovació).

2. El Parlament insta el Govern a garantir una proposta d’aportació econòmica suficient mitjançant el contracte programa, que aporti un marc d’estabilitat pels propers quatre anys.

3. El Parlament insta el Govern a continuar treballant la producció pròpia i a internacionalitzar i exportar els seus productes, alhora que s’aprofita i es potencia un concepte d’externalització entès com el treball conjunt amb el clúster audiovisual i la creació de sinergies amb la indústria catalana del sector, que permeti el creixement mutu.

4. El Parlament insta el Govern a liderar la modificació de les lleis que regulen el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb l’objectiu de garantir-ne la pluralitat, desgovernamentalitzar-los i posar-los sota el control del Parlament, assegurant així el manteniment de la pluralitat.

Proposta de resolució núm. 29

Justícia

1. Proposar la creació del Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan de suport i assessor al Govern de la Generalitat integrat per una Presidència i nou membres vocals, per magistrats i jutges de Catalunya, i juristes de prestigi, amb unes funcions emmarcades en l’actual Estatut, per afavorir la coordinació, el diàleg i la participació en les accions de l’àmbit competencial que li són pròpies al Govern de Catalunya.

2. Proposta de creació en el marc del Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de l’Observatori català de la justícia en violència de masclista per establir les estadístiques pròpies imprescindibles del sistema penal en aquesta matèria, la centralització de dades policial i judicials de Catalunya i la promoció d’estudis especialitzats en l’àmbit de les respostes del sistema penal al fenomen de la violència masclista a Catalunya.

3. Garantir el servei públic de la justícia a Catalunya prioritzant la dotació de recursos humans i materials, amb criteris d’estabilitat de plantilla i retribucions, i prioritzant l’equitat territorial pel que fa als serveis Equips Tècnics d’Assessorament per a l’atenció a menors, víctimes i especialment a víctimes de violència masclista i xenòfoba.

4. Requerir al Govern espanyol que suprimeixi les taxes judicials en aplicació dels criteris judicials que s’han pronunciat en aquest sentit, considerant que mantenir-les restringeix l’accés de la ciutadania a la justícia, i que destini recursos econòmics específics per mantenir els Serveis de Justícia gratuïta i torn d’ofici a Catalunya i per recuperar la planta judicial de jutges i magistrats substituts que van ser cessats de les seves funcions, i puguin reincorporar-se en l’exercici 2014.

5. Requerir al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que doni la màxima difusió i enforteixi les accions polítiques derivades del Pla de mesures d’execució penal a Catalunya, tot explicant-ne els seus principis rectors, les línies de política penal i el model català del sistema de compliment de penes privatives de llibertat i mesures penals alternatives o comunitàries a Catalunya, així com les accions focalitzades vers els diversos col•lectius, especialment pel que fa a les dones, als d’estrangers i a les persones amb problemes de drogoaddicció, des de una perspectiva integral i fent palesa la coordinació amb les diverses Administracions, municipis, entitats col•laboradores i voluntarietat social, d’acord amb la tradició participativa del teixit associatiu del nostre país en les polítiques d’interès general.

6. Continuar duent a terme polítiques actives per tal de garantir i incrementar l’ús del català a la justícia, i continuar impulsant les iniciatives legislatives necessàries per tal que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit de capacitat per exercir a Catalunya per part de jutges, magistrats, fiscals i secretaris. En aquest sentit, s´han presentat proposicions de llei tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats.

 

Proposta de resolució núm. 30

Joventut

1. El Parlament de Catalunya es ratifica en tots els acords presos en el Debat del Ple monogràfic sobre la situació de la Joventut a Catalunya i constata la necessitat d’impulsar de forma urgent les mesures i accions recollides en la Resolució 301/X.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar, mitjançant diversos departaments, un Pla per desenvolupar les mesures recollides en la Resolució 301/X del Parlament i establir així la planificació per començar-les a aplicar al més aviat possible.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a desplegar el Projecte de Govern del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i presentar-lo al Parlament durant el proper període de sessions del 2014.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a convocar, en el transcurs del proper període de sessions, l’espai de concertació format pel Govern i els agents socials i econòmics més representatius de Catalunya en l’àmbit de l’ocupació juvenil, és a dir, sindicats, patronals i el CNJC, per elaborar un nou acord marc per a l’ocupació juvenil.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a coordinar els punts d’informació juvenil i les oficines joves repartides per Catalunya, que integren la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, per compartir una única cartera de serveis per a l’ocupació destinada al jovent.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a implementar la Garantia Juvenil i crear una taula d’aplicació, seguiment territorial i avaluació del desplegament de la Garantia Juvenil formada per tots els agents implicats en el programa.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern, en el marc per desplegar el pla per lluitar contra l’èxode juvenil, a dotar de prou recursos les delegacions i les oficines de la Generalitat a l’exterior, així com els casals catalans, perquè facin la funció d’acollida, acompanyament i aixopluc institucional del jovent català. En la mateixa línia, s’insta el Govern a desenvolupar i posar en marxa la plataforma virtual que aglutini la informació de servei i contacte per al jovent que marxa fora del país, en el transcurs del proper període de sessions.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar una campanya de participació juvenil durant el 2014 per augmentar la participació democràtica, social, cultural, política, educativa i associativa.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reclamar al Govern de l’Estat la distribució justa dels recursos econòmics provinents del programa de garantia juvenil, fet que ha de permetre poder desenvolupar el model català de garantia juvenil.

Proposta de resolució núm. 31

Dona

Malgrat reconèixer els importants avenços assolits en la igualtat de drets i fets entre dones i homes, la situació de desigualtat continua sent important. En aquest sentit i mentre no entri en vigor la Proposició de Llei d’igualtat entre homes i dones que s’està elaborant en ponència conjunta dels grups parlamentaris, el Parlament instà el Govern a:

1. Continuar promocionant el valor de la igualtat d’homes i dones, i les condicions perquè sigui real i efectiva.

2. Garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional i en les condicions de treball.

3. Vetllar per l’assoliment d’una igualtat retributiva efectiva i per l’accés als llocs directius i de comandament. Es tindran en compte, com a criteri prioritari a l’hora d’optar a subvencions o ajudes públiques de la Generalitat de Catalunya, les empreses que compleixin la paritat mínima del 40 % i 60 % en els seus consells d’administració i/o de direcció.

4. Assegurar la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques per aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

5. Lluitar contra totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori.

6. Fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic.

7. Vetllar per la participació de les dones en igualtat de condicions en tots els àmbits públics i privats.

8. Denunciar i reparar qualsevol discriminació, de manera que les dones puguin viure amb dignitat i lliures de qualsevol tipus d’explotació o maltractament.

9. Garantir la igualtat de les polítiques de salut en els àmbits de la prevenció, la promoció, la protecció i l’atenció integral que assegurin la preservació de la salut física, mental, afectiva i un benestar global.

10. Vetllar per la participació de les dones en igualtat d’oportunitats en tots els àmbits públics i privats.

11. Denunciar i reparar qualsevol discriminació, de manera que les dones han de poder viure amb dignitat i lliures de qualsevol tipus d’explotació i maltractament.

Proposta de resolució núm. 32

Governs locals

El Parlament insta el Govern de la Generalitat a fer efectiu, prioritàriament abans de finalitzar l’any, els pagaments pendents que la Generalitat de Catalunya té amb els ens locals per diversos conceptes, ja sigui per actuació ordinària o bé per inversió. Igualment, s’insta el Govern a dotar de cara a l’exercici 2014 una partida pressupostària per començar a fer efectius els pagaments pendents de les subvencions que es van atorgar als ajuntaments a partir de la convocatòria de la Llei de Barris dels anys anteriors i que actualment resta prorrogada.

Proposta de resolució núm. 33

Règims feixistes i totalitaris

El Parlament condemna solemnement tota declaració o activitat que comporti cap mena de trivialització, al•lusió comparativa injuriosa, exculpació o negació del nazisme, el franquisme i la resta de règims feixistes i/o totalitaris.

Proposta de resolució núm. 34

Catalunya Banc

1. El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat que el procés de reestructuració de Catalunya Caixa preservi al màxim el nombre de llocs de treball i l’arrelament al territori i a la societat catalanes de l’entitat i, en aquest sentit, expressa la seva solidaritat amb els treballadors davant la proposta d’Expedient de Regulació d’Ocupació, i insta el Govern de l’Estat a tenir una actitud de diàleg i propositiva per permetre un acord sobre el futur de la plantilla de Catalunya Banc amb els seus representants sindicals.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a prendre una actitud activa davant l’Expedient de Regulació d’Ocupació plantejat a Catalunya Caixa, i a oferir la seva mediació perquè sigui possible un acord i es mantinguin el màxim nombre de llocs de treball.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a estudiar fórmules alternatives a la reestructuració i posterior subhasta de Catalunya Caixa impulsada pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i a negociar-ne l’aplicació amb el Govern de l’Estat, amb l’objectiu de mantenir l’arrelament i la presència de Catalunya Banc amb l’economia productiva i les necessitats financeres de la societat catalana, garantir el màxim nombre de llocs de treball de l’entitat i estudiar el manteniment de l’entitat sobre propietat pública.

Les propostes de resolució 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30, 32 i 34 són computables al Grup Parlamentari de CiU.

Les propostes de resolució 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31 i 33 són computables al Grup Parlamentari d´ERC.

Palau del Parlament, 26 de setembre de 2013

Jordi Turull i Negre                                                       Marta Rovira i Vergés

Portaveu del GP de CiU                                                Portaveu del GP d’ERC

El vídeo on agents dels Mossos utilitzen foc real amb companys va ser aprovat pel Govern

El departament d’Interior avala oficialment l’us de foc real en les pràctiques de tir on membres del GEI disparen amb els seus companys al costat de la diana. Així ho explica el conseller, Ramón Espadaler, en una resposta parlamentària on també admet que les imatges fetes públiques en el seu dia per elspassosperduts són oficials.  Això contradiu les explicacions donades pel propi cos policial en el moment que es va fer públic el video, quan asseguraven “desconèixer” d’on havia sortit i van deixar molt clar “que no era oficial”.

Els Mossos d’Esquadra disposen de diverses unitats específiques en qüestions que, per la seva naturalesa, han de ser gestionades per professionals especialitzats. Així, entre d’altres, existeix el Grup d’Especial Intervenció (en endavant GEI) que, per exemple, és l’encarregat de donar resposta a aquelles situacions amb presa d’hostatges per part de delinqüents armats.En casos com aquest de risc imminent, immediat i greu, on la vida d’una tercera persona es troba amenaçada, qualsevol membre d’aquest grup ha de poder reaccionar de forma ràpida i encarar la seva arma reglamentària envers l’agressor amb objectiu de desarmar-lo o, si fos el cas, neutralitzar-lo.

Per aquest motiu aquesta unitat realitza una prova de confiança que situa un membre del grup en una escena propera a la realitat on la finalitat de l’exercici, que es realitza amb unes mesures de seguretat extremes i sempre de manera voluntària, és que els agents percebin la presència d’una silueta real a prop de l’objectiu cap on han de fer foc i en cap cas serveix per a mesurar la valentia, sinó la capacitat de resposta, perícia i celeritat.

En aquest sentit, aquestes pràctiques han estat enregistrades en vídeo com es ve fent amb alguns altres tipus d’exercicis i la major part de serveis. Pel que fa a la seva difusió, un tall d’aquestes ha format part d’un vídeo commemoratiu del vintè aniversari del Grup, que recull tant la trajectòria i serveis, com alguns entrenaments duts a terme al llarg d’aquests vint anys.

La voluntat de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra és apropar-se al ciutadà i actuar amb transparència, per la qual cosa dóna a conèixer i projecta la seva imatge i, per tant, la de les unitats que la conformen. Així, amb aquesta finalitat, es va autoritzar la difusió d’un breu resum de l’esmentat vídeo on apareixien les imatges objecte d’aquesta pregunta parlamentària.

Barcelona, 6 de setembre de 2013

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller d’Interior “

 

Artur Mas, Catalunya i el seu futur…….dins d’Europa

NOTA DE PREMSA DE CiU

 

President Mas: “Que cridin cada dia a ambaixadors vol dir que veuen que la consulta es farà i estan fent campanya pel no”

En les jornades del grup parlamentari de CiU a Tortosa, el president remarca que “Catalunya estarà dins del mercat europeu i tindrà l’euro” i afirma que “la política de la por ens la intentaran introduir aquells que volen que això fracassi”

 

Artur Mas, president de CiU i president de la Generalitat, ha afirmat que el fet que el govern espanyol “comenci a cridar cada dia a ambaixadors vol dir que veuen que la consulta es farà i estan fent campanya pel no”. En una roda de premsa a Tortosa, on s’han celebrat les jornades de treball del grup parlamentari de CiU, el president Mas ha preguntat si “pertànyer al club de la Unió Europea (UE) no hauria de ser garantia per tal que un poble que vol votar, pugui votar?”. Mas ha remarcat que seran els catalans els que decidiran si Catalunya es converteix en un estat però ha preguntat “com pot Europa ajudar a que els catalans puguin votar de forma democràtica, igual que votaran els escocesos o van votar els quebequesos”.

 

El president Mas ha manifestat que “els catalans han de votar sense por, però la por ens la intentaran introduir aquells que volen que això fracassi”. Sobre una possible sortida de la UE, el president ha argumentat que l’important és l’economia i que als grans inversors “el que diuen és: no ens preocupa la situació política de Catalunya, ens és igual si és Estat, el que no volen és que Catalunya no tingui l’euro”. “En aquest sentit no hi ha cap perill, cap temor, perquè Catalunya estarà dintre del mercat europeu i en qualsevol cas estarà dins l’euro”, ha reblat.

 

Els reptes del proper curs polític

De cara al proper curs polític, el president Mas ha identificat quatre grans reptes als quals es farà front. En primer lloc, donar la volta a la situació econòmica. “Crec que podrem dir, en els propers mesos, que anem deixant enrere la recessió i podem començar a parlar d’un cert canvi de tendència”, ha assegurat el president. El segon gran repte és l’evolució de les polítiques públiques i de l’Estat del Benestar. En aquest sentit, ha remarcat que “si es donen totes les circumstàncies, que espero que es donin, el 2013 serà l’últim any de retallades i el 2014 serà el primer any en el que no hi hagi més retallades”.

 

El tercer repte és restituir la confiança entre institucions i ciutadania, que s’ha anat malmetent. El president Mas ha recordat que s’estan prenent mesures en la línia de la transparència i la informació pública, com la llei de la transparència i la llei electoral, que s’estan tramitant al Parlament o la posada en marxa del portal de la transparència per part de la Generalitat.

 

Finalment, el darrer repte és el procés que ha engegat Catalunya. Un procés que “està en marxa amb el full de ruta establert: volem fer la consulta el 2014 i pactarem consulta i data a finals d’any”. El president Mas ha assenyalat que “volem que aquest procés es faci amb grans majories i això no depèn només de un president i un govern sinó de moltes forces polítiques que han d’estar a l’alçada de les circumstàncies”. “El ‘Catalan Way’ està en marxa”, ha continuat, i “no ens podem apartar ni un mil·límetre de la nostra manera de fer: sempre democràtic, sempre pacífic, sempre legal i sempre amb àmplies majories”.

La Generalitat lliga el futur de l’Ebre amb el procés de transició nacional

El govern català lliga el futur del riu Ebre al desenvolupament del procés de transició nacional endegat per Artur Mas. Així ho expressa el conseller responsable, Santi Vila, en una resposta parlamentària. En concret Vila diu que l’aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre “per part de l’Estat lluny d’entorpir el procés de transició nacional, l’ha reforçat, ja que ha permès demostrar que l’Estat no ha defensat els requisits ambientals del riu Ebre tal i com ho demanava Catalunya”.

La Generalitat es planteja portar davant la justícia “interna i externa” el pla presentat pel govern del PP. “Mentre no hagi finalitzat el procés de transició nacional, la Generalitat, si és necessari, recorrerà davant la Unió Europea per a defensar qualsevol vulneració de la normativa de la Unió Europea i convenis internacionals subscrits.”

 

Després de la Via Catalana? El Consell de Transició

La consciencia nacional de Catalunya, expressada pel desig d’un canvi efectiu d’estatus jurídic, no ha parat de créixer des de la retallada de l’Estatut. La reacció de la societat catalana va ser, en bona mesura, de punt i final. Però, a més, el diàleg de 30 anys de democràcia, i el que s’ha aconseguit, no han servit per una cosa clau: en un moment de crisi econòmica no s’ha fet front als mínims d’estat de benestar que la societat demanda. I aquest últim paràmetre ha unit a la causa d’un nou camí a independentistes i a bona part d’un col·lectiu fins ara resistent a sortir de la legalitat: els immigrants espanyols dels 60 i 70 i els seus fills. No obstant els clixés que encara hores d’ara serveixen als moviments catalanistes per relacionar-se amb aquests catalans ha fet que molts d’ells no facin el pas. Tampoc, però, s’ha d’entendre que tots el faran.

Segons l’últim baròmetre del CEO només el 2% dels catalans es declaren espanyols. Amb aquests ciutadans no hi ha res a fer. Sí que hi ha molt camí amb el 35% de catalans que se senten tant espanyols com catalans. Amb ells no serveixen els discursos abraonats apel·lant a la història i al sentiment nacional. Ni actes com la Via Catalana o inaugurar el Born. Molts ni han nascut amb aquests valors ni els volen assumir tot i ser d’aquí (altres si que ho han fet).

CEO tant espanyol com català elspassosperduts

L’opció per guanyar aquests 2 milions de ciutadans passa d’una banda per aprofundir la via del dret a decidir com a expressió màxima del que és la democràcia. Però encara més important és explicar “de pé a pá” els números de la hisenda catalana i del futur amb un estat independent. Seran clau els informes que sobre nacionalitat i llengua faci el Consell de Transició Nacional però més encara els que redacti sobre el futur econòmic del país.

Els sentiments de pertinença a una cultura poden suposar una barrera per alguns. Però l’expressió per part del Consell de Transició d’un respecte exemplar per ella, equiparant el castellà al català com a llengües oficials d’una Catalunya independent, afegit a una mostra clara sobre el futur de l’estat del benestar amb números, farà fer el pas a molts d’ells sense dubte.

A aquesta feina de pedagogia a l’interior s’hauria d’afegir una altra a tota Espanya per deixar molt clar que, si Catalunya vol fer el pas, és per la incomprensió i el maltracte continuat per part del govern central. Una campanya sense victimismes, amb una idea molt clara: “Si a ti te hubieran hecho todo esto, ¿qué harias?.

Carregar-se de raons, doncs, és el més important, tant a dins com a fora. Sense això, sense el respecte a tots els actors de la nostra societat, el procés català no anirà enlloc. I pels que pensen que sí, una pregunta: esteu convençuts al 100% que, en les actuals condicions, guanyaria el sí a la independència en una consulta? Jo no posaria la mà al foc.

Artur Mas: del timó al “timo” o com fer independentisme de fireta

El president de Catalunya, fins fa poques hores, tenia clar que havia de consultar al seu electorat si volia o no tenir un nou projecte de país el 2014. Almenys és el que portava repetint el últims 2 anys. Per assolir el govern fins i tot va pactar amb ERC un full de ruta que així ho indicava. Però les dificultats legals eren i són insalvables, ja que el PP ha deixat clar quin és el seu posicionament. I l’alternativa, el PSOE, també. Ara el sr.Mas ens diu que no es pot fer cap consulta si no és legal. I, si no es pot fer, esgotarà la legislatura i farà eleccions plebiscitàries al 2016…. Què ha canviat? Per què s’ha passat de la valentia a la covardia pocs dies abans de la diada més reivindicativa? Què li va dir Rajoy a Artur Mas la la discreta reunió que van mantenir el passat 29 d’agost?

Artur Mas elspassosperduts

La política és un joc d’estratègia. Tots els partits dibuixen les seves línies d’actuació d’acord amb el que creuen que passarà, a pactes, acords, converses i enteses més o menys públiques, com la trobada Rajoy-Mas. I ara ens volen vendre que unes eleccions plebiscitàries al 2016 són un advertiment al president espanyol de què no ens acontentarem amb un millor finançament……Fluix, molt fluix. A Gènova tiren coets. Els catalans els donen 3 anys d’oxígen.

El pinyol de CiU semblava que havia superat el pactisme congènit que la federació havia establert com a modus vivendi. Fins i tot, i no ens enganyem, havia arribat a promoure i facilitar la creació de plataformes de suport a un procés que realment ha calat en bona part de la població. Sembla, però, que l’ànima pactista, amb una empenta més que important de les empreses que aguanten a CiU en els bons i els mals temps, ha pogut més. L’esperança de tornar a ser decisius a Madrid, barrejada amb la possibilitat d’un nou sistema de finançament que doni més poder a la hisenda catalana, pesa més a la balança que l’enfrontament directe amb l’Estat. Això és fer independentisme de fireta.

El problema de l’independentisme de fireta és tot el reguitzell de gent que acabes de deixar amb la boca tan oberta com un “tragabolas”. I un altre és el trencament amb el partit que aposta clarament per la independència i que t’ha donat suport per poder governar. T’aboca a buscar altres aliances, com ara el PSC o, el PPC. Els argumentaris per aquest camí, per molt difícil d’empassar que sembli especialment per la segona opció, ja estan fets.

És decebedor veure com un procés que havia sacsejat Catalunya sembla que no ho ha fet prou pels analistes de CiU, que esperen temps millors. Els mateixos que ara han de construir la ruptura (fàcil) amb ERC i “mantenir el timó” del president. Però les seves paraules han deixat literalment amb el cul a l’aire als milers de persones que des de l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres entitats i partits han apostat fort per la independència promovent actes tant importants com ara la via catalana. També pels que volen el dret a decidir. Per ells i per tots els catalans el president ha preferit, com un “trilero” qualsevol, canviar-nos de lloc la boleta i deixar-nos amb cara de tontos. Ha decidit passar de portar el timó a “timar-nos”. A veure com acaba tot.

L’error de l’ANC, de la Via Catalana, de CiU, d’ERC i de l’independentisme en general

Fa molts anys, durant el govern Pujol, les relacions amb els interlocutors de la població immigrada a Catalunya es portaven des de la conselleria de Benestar Social. L’Antoni Comas, responsable de l’àrea, tenia l’encàrrec del president de tenir content a aquest sector de la població catalana. Les visites a les diferents cases regionals, especialment a les andaluses i galegues, van ser bàsiques per teixir una xarxa de relacions, dependències i clientelisme que van ser força útils a CiU. L’error, però, era doble. Primer per tractar la identitat de molts catalans des d’un departament assistencialista i, segon, per fomentar una integració irreal i basada en un folklorisme mal entès (només cal recordar la imatge de la plana major de CDC i UDC asseguts al terra i fent palmes en un miting-concert organitzat per l’amic Justo Molinero).

L’error de no tractar be a la població espanyola s’ha vist pal·liat, però, per la feina de l’escola i la universitat a Catalunya. La integració real a les seves aules ha fet que molts dels fills d’aquests catalans vegin amb nous ulls l’evolució del lloc on viuen. La crisi que vivim des de fa 5 anys ha acabat d’obrir els ulls a un col·lectiu que té unes arrels fora, però que també les té a dins (i les vol mantenir i millorar). Paral·lelament des del món del sobiranisme primer i després des de l’independentisme s’ha sabut temperar el missatge abraonat de sortida d’un estat ofegador cap a uns ítems fàcilment assumibles per la majoria de la població. Però han caigut en l’error de no saber arribar de la manera adequada ni a la població d’immigrants dels 50 i 60 ni, per aprofundir en la realitat sociològica actual, al 36% dels catalans que actualment es declaren tant espanyols com catalans. Els folklorisme i la manca de respecte per les senyes d’identitat de totes aquestes persones fa que no acabin d’entrar a considerar ni al dret a decidir ni, per suposat, a la independència de Catalunya.

No pot ser que en un moment com l’actual no s’intenti convèncer a la part de la població que et pot donar la victòria en una consulta. I seria molt fàcil. No pot ser que des de l’Assemblea Nacional Catalana, catalitzadora de bona part del moviment independentista, es digui que el castellà (la llengua en la qual pensa i parla la meitat de la teva població i principal senya d’identitat) en una Catalunya independent es respectarà i “es continuarà parlant igual que el bereber, l’àrab, l’anglès o el francès”. O que ho digui el president de l’Institut d’estudis Catalans Si vols el suport dels immigrants i dels seus fills digués clarament que un nou estat tindrà el català i el castellà com a llengües oficials. Llavors molts començaran a superar l’únic obstacle que els hi falta per donar suport a una Catalunya més sobirana o independent. I no és demanar massa. Ara mateix les dues llengües són cooficials. Mentrestant viuen aliens o claraments hostils a iniciatives com la #viacatalana, i això és un error imperdonable.

Aquest és el punt principal, però no és l’únic. Entorn al respecte a la llengua castellana s’ha d’articular una campanya que tracti de tu a tu a tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen. S’ha de saber explicar fora de clixés a totes aquestes persones una cosa tan senzilla com que viuran millor en un estat on se’ls respectarà. Fer entendre realitats econòmiques de manera propera una vegada li has garantit la seva ànima. Deixar, en definitiva, de tractar-los com feia el conseller Comas.