Després de la Via Catalana? El Consell de Transició

La consciencia nacional de Catalunya, expressada pel desig d’un canvi efectiu d’estatus jurídic, no ha parat de créixer des de la retallada de l’Estatut. La reacció de la societat catalana va ser, en bona mesura, de punt i final. Però, a més, el diàleg de 30 anys de democràcia, i el que s’ha aconseguit, no han servit per una cosa clau: en un moment de crisi econòmica no s’ha fet front als mínims d’estat de benestar que la societat demanda. I aquest últim paràmetre ha unit a la causa d’un nou camí a independentistes i a bona part d’un col·lectiu fins ara resistent a sortir de la legalitat: els immigrants espanyols dels 60 i 70 i els seus fills. No obstant els clixés que encara hores d’ara serveixen als moviments catalanistes per relacionar-se amb aquests catalans ha fet que molts d’ells no facin el pas. Tampoc, però, s’ha d’entendre que tots el faran.

Segons l’últim baròmetre del CEO només el 2% dels catalans es declaren espanyols. Amb aquests ciutadans no hi ha res a fer. Sí que hi ha molt camí amb el 35% de catalans que se senten tant espanyols com catalans. Amb ells no serveixen els discursos abraonats apel·lant a la història i al sentiment nacional. Ni actes com la Via Catalana o inaugurar el Born. Molts ni han nascut amb aquests valors ni els volen assumir tot i ser d’aquí (altres si que ho han fet).

CEO tant espanyol com català elspassosperduts

L’opció per guanyar aquests 2 milions de ciutadans passa d’una banda per aprofundir la via del dret a decidir com a expressió màxima del que és la democràcia. Però encara més important és explicar “de pé a pá” els números de la hisenda catalana i del futur amb un estat independent. Seran clau els informes que sobre nacionalitat i llengua faci el Consell de Transició Nacional però més encara els que redacti sobre el futur econòmic del país.

Els sentiments de pertinença a una cultura poden suposar una barrera per alguns. Però l’expressió per part del Consell de Transició d’un respecte exemplar per ella, equiparant el castellà al català com a llengües oficials d’una Catalunya independent, afegit a una mostra clara sobre el futur de l’estat del benestar amb números, farà fer el pas a molts d’ells sense dubte.

A aquesta feina de pedagogia a l’interior s’hauria d’afegir una altra a tota Espanya per deixar molt clar que, si Catalunya vol fer el pas, és per la incomprensió i el maltracte continuat per part del govern central. Una campanya sense victimismes, amb una idea molt clara: “Si a ti te hubieran hecho todo esto, ¿qué harias?.

Carregar-se de raons, doncs, és el més important, tant a dins com a fora. Sense això, sense el respecte a tots els actors de la nostra societat, el procés català no anirà enlloc. I pels que pensen que sí, una pregunta: esteu convençuts al 100% que, en les actuals condicions, guanyaria el sí a la independència en una consulta? Jo no posaria la mà al foc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s