El regne del link

button-108070_1280

Com entendre les noves dinàmiques dels mitjans a l’era digital

Per poder fer una bona anàlisi crítica de continguts mediàtics cal entendre com funcionen en l’actualitat el mitjans. La irrupció dels formats digitals i el multicanal que significa la distribució mitjançant les xarxes socials (abans era només el canal propi sigues diari, ràdio o TV) ha canviat radicalment la dinàmica de treball dels periodistes, tensionant encara més la seva capacitat de producció i, per tant, el resultat final que arriba als consumidors.

La immediatesa de les xarxes ha forçat als mitjans a crear grans plataformes digitals on els continguts s’ofereixen en diferents formats i es fan arribar per diferents canals. Això fa augmentar exponencialment les possibles errades i genera perills evidents com ara la producció forçada de noticies sense el contrast necessari o, en un darrer extrem, en un perill de salt de les normes deontològiques per l’excessiva pressió de “lo immediat”.

Aquests dos perills no són nous, però la rapidesa de les xarxes l’ha accentuat, una celeritat que també es veu agreujada per la irrupció de veus no periodístiques que expliquen fets o publiquen noticies. És en aquest sentit quan és important el paper del periodista i del mitjà com a garant de la informació amb pràctiques professionals i, sobretot, amb l’aplicació de la deontologia necessària.

Aquest nou panorama de dinàmiques als mitjans és molt important que siguin enteses a l’hora de fer-ne crítica o ús. També, i de manera complementària, comprendre les noves maneres de treballar ajuden també a incidir-hi de manera més efectiva.

Abans….

La visió que la societat en general te de la feina periodística és, normalment, parcial i estereotipada . La incomprensió dels processos periodístics s’ha agreujat amb l’extensió als darrers anys de les xarxes socials i de canals, com el youtube o el recent periscope, on qualsevol pot penjar informació de manera immediata. Així que el primer que hem de fer es veure com funcionaven els mitjans abans de les xarxes per entendre com funcionen ara mateix amb elles, el que han guanyat i el que han perdut.

Quan no hi havia twitter especialment, i els diaris digitals eren una anècdota la informació ens arribava, bàsicament, del que ara coneixem com mitjans tradicionals: premsa, ràdio i televisió. Les dinàmiques de generació d’informació per part d’aquests, fora dels esdeveniments imprevistos tipus incendis, explosions, terratrèmols,….ja em seguiu, …. eren de 3 tipus, depenent també del tipus de mitjà, però bàsicament serien:

1. Les prèvies que tots els responsables de redacció feien elaborar en base a les convocatòries que arribaven a les redaccions per cobrir durant el dia ( i que redactors i caps ja feien un mínim filtratge). Les convos de les administracions sempre tenen un pes específic, especialment l’Agenda de Govern de la Generalitat o de l’ajuntament de Barcelona, per exemple, i afegim les de grans empreses, ong’s, entitats, etc… Aquí jugava i juga un paper bàsic l’agenda del dia on EFE i Europa Press (i ACN) diuen que cobriran.

2. Els temes propis. Redactors especialitzats que busquen noticies, parlen amb fonts, començaven a mirar les xarxes incipients….i , també, rebien (i reben) temes preparats pels gabinets de comunicació que aposten per un tret segur. En aquest sentit també el tema podia venir d’una trucada de telèfon a un cap que et deia per on havies d’anar. Aquí haig de fer un aclariment. Quan més important és el mitjà millors fonts te bàsicament pel prestigi i la repercussió, no per la qualitat moltes vegades del mitjà en si. I un altre aclariment. Les fonts normalment (per no dir sempre), són interessades i, en àmbits com el polític, demanen a més certa identificació amb el projecte. No descobreixo res de l’altre món. Les tertúlies de mitjans amb periodistes i no periodistes estan plenes d’aquest diversitat i els productors dels programes que les fan tenen molt clar qui és quota de qui.

3. El Disc sol·licitat. Molts igual ja sabeu de què parlo. Són els temes que el teu cap d’informatius o de redacció diu que s’han de fer. Normalment responen a un interès explícit de l’empresa o institució propietària del mitjà.

Així doncs la generació de la informació era cosa de pocs, ja us he detallat els processos, i la seva posterior recepció cosa de molts. Les dinàmiques continuen existint però condicionades i torpedinades en moltes ocasions per les xarxes.

…i ara

Ara resumiré molt. Amb la irrupció dels diaris digitals i de les xarxes socials, especialment de twitter, la generació d’informació ha deixat de ser patrimoni de col·lectius reduïts. Un període que hem viscut als darrers 6 anys que ha coincidit amb la crisi econòmica que s’ha carregat la meitat dels mitjans tradicionals i que els ha obligat a evolucionar cap a la situació que ara tots vivim.

Si abans la immediatesa la donava la ràdio ara twitter (barrejat amb altres xarxes i eines que van de Instagram al més recent Periscope) és el rei i el mitjà digital és el seu profeta. Abans el periodista tenia temps per pensar, ara no. I això motiva la generació d’errors per no poder contrastar en condicions una informació que tothom “vomita” ràpidament amb la velocitat que t’obliga internet. A més ara has d’estar pendent del twitter d’unes fonts que ja no et necessiten tant ja que tenen altaveus immediats.

Ja tenim una realitat. Ara parlem de negoci. Els mitjans tradicionals supervivents van sobreviure gràcies a dobles redaccions: la convencional i la que penjava continguts en xarxa. La situació econòmica fa que alguns si tinguin doble personal, però en d’altres la mateixa persona fa el doble de feina. Així ara el redactor que surt al carrer ha de retransmetre via twitter on va, penjar fotos, àudios i vídeos per alimentar els comptes del mitjà. Els mòbils i els portàtils li permeten penjar o enviar el contingut una mica després a la versió digital. I després continua amb altre tema.

Una informació ara és com els porcs, ho aprofites tot i l’expliques adaptada a tots els canals. És el regne del link. La circulació i repercussió és bàsica. I és que els digitals són besties que mengen sense descans i que són també un nou sustentador econòmic gràcies a la publicitat. També dir que les xarxes i l’evolució tecnològica donen als mitjans l’oportunitat de sortir del seu àmbit i ser invasius, apostant per formats de vídeo o audio en el cas dels diaris (cas de El Mundo o de El Periódico i el cas dels Maristes)
2 redaccions, com passa a La Vanguardia, però d’altres ja integrades com al de l’ARA o, més recentment, la de El Periòdico. Per acabar, un exemple de com treballa ara un periodista d’aquest darrer mitjà.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ultima-selectivitat-histories-primers-estudiants-5197962

Primer de tot. Les redaccions estan plenes i funcionen al 100% des del matí. Abans era estrany troba ningú fins a la tarda. Eren fora fent rodes, contactes, cafès, etc…
El redactor ara funciona des de la redacció. Ha de generar continguts. I això l’allunya de la realitat. I els que aconsegueixen sortir fan una peça pel digital i la de paper. Les versions següents pel web ja no les controlen ells. Ho fan persones que no surten del cau i que retallen i poden canviar títols i tot.

Es dona el cas, al·lucinant per gent de la meva edat, que els redactors de política assignats a un partit no hi tenen contacte. Com no surten de la redacció els cobreixen per teletip i, amb sort, per telèfon. En política el periodisme de fonts i el contacte directe és bàsic. I això està passant.

En resum. En el món de la informació és va el doble o el triple de ràpid que abans ja que tens el doble o el triple de pressió i el doble i el triple de feina. I això, exponencialment, fa augmentar els errors.Sabent, però, com funcionen els mitjans, ara és més fàcil apropar-se. Amb un @ a twitter accedeixes a un periodista de l’àrea que t’interessa. Si tens el seu telèfon pots contactar-lo per whatsapp…són noves maneres que també utilitzem els gabinets de comunicació. Amb el teu mòbil pots fer fotos o vídeos per enviar-li i incidir-hi. Pots muntar fins i tot vídeos amb un smartphone…
Els mitjans continuen sent referent i és bo que ho siguin, ja que tot i la situació, la majoria dels meus companys poden donar garanties deontològiques que altres generadors d’informació a les xarxes no donen.

Anuncis

Els robatoris amb força augmenten un 74% a Horta-Guinardó

Fa poques setmanes es feien públiques les xifres de criminalitat a la ciutat de Barcelona. En elles s’indicava que els robatoris amb força a domicilis es van disparar l’any passat un 27% respecte al 2014, passant de 5.204 a 6.628, fet que suposa una mitjana de 18 al dia. El que no van explicar és que la majoria d’aquest tipus de delicte, amb un 40% del total dels casos, es produeixen en 4 districtes de la ciutat; Horta Guinardó, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí.

El cas d’Horta-Guinardó és especialment preocupant. En només un any els robatoris amb força han augmentat un 74%  (passant de 408 a 709). Aixó vol dir que 1 de cada 10 d’aquest tipus de delicte que es cometen a la ciutat es produeixen en aquesta zona. Si continuem amb l’anàlisi de la resta dels districtes esmentats l’augment del 2014 al 2015 a Sant Andreu és d’un 53% i a Nou Barris un 46%.

Robatoris

Totes aquestes dades les ha enviat el conseller d’Interior, Jordi Jané, en resposta a una pregunta al Parlament de Catalunya. D’aquestes xifres també destaca que aquests robatoris ha augmentat al Maresme durant la crisi (des de 2010 fins al 2015) quasi un 100%, passant de 1078 a 2002 delictes. Al Vallès Oriental en el mateix periode el creixement ha estat del 70%, passant de 1022 al 2010 a 1.744 al 2015.

Els resultats del #9N a Barcelona ciutat

Us ofereixo un Excel amb els resultats dels punts de votació del 9N a la ciutat de Barcelona. Si voleu consultar quanta gent va anar a votar al vostre col·legi, quants si/si o si/no hi va haver i els tants per cent corresponents només heu de clickar aquí Resultats locals de Barcelona.

És informació oficial subministrada pel departament de Governació i Relacions Institucionals.

Us linko també la informació que Camilo Baquero ha fet a El Pais amb la informació d’aquest Excel. Una bona anàlisi. També us adjunto la noticia que ha fet Meritxell M.Pauné a La Vanguardia amb aquestes dades.

Espadaler augmentarà finalment un 32% els efectius de la BRIMO, que comptarà amb uns 600 agents

La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra augmentarà el seus efectius un 32 %, 144 policies més fins arribar als prop de 600 agents al 2015. Així ho ha decidit la conselleria d’Interior que avui ha fet públic el concurs intern per dotar a aquesta unitat dels nous agents i comandaments. En concret són 105 agents i 39 caporals i sergents.

Noves places Brimo Noves places comandaments brimo

 Font: DOGC

Espadaler ha decidit també reforçar l’altre grup d’intervenció, els ARRO, amb 35 agents  i 5 comandaments nous.

Des del 2012 i fins ara ( els període de temps més crític de la crisi econòmica) el número d’efectius de la Brimo haurà crescut doncs dels 350 als 597 ,un 71%. Fa només 3 mesos el conseller d’Interior va anunciar que el número d’antiavalots no augmentaria, tot i que des de Mossos ja s’indicava que ho faria fins als 492 efectius.

Mas preveu ja el trencament amb ERC i ordena prorrogar els pressupostos de 2015

CiU sembla que dona per perduda la batalla per aconseguir celebrar la consulta el pròxim 9 de novembre i ja treballa amb l’escenari d’una travessa del desert sense el suport d’ERC fins al 2016, quan acaba la legislatura. Així és desprèn de l’ordre que Artur Mas ja ha donat al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, d’anul·lar la preparació dels pressupostos pel 2016, segons han indicat a elspassosperduts fonts properes al govern. La indicació a Mas-Colell va acompanyada amb l’ordre de preparació de pròrroga dels pressupostos del 2015, el que rebla encara més la idea que CiU opta per abandonar ERC o preveu ser abandonat pels republicans.

Mas-Junqueras

blogs.uab.cat

CiU treballava fins ara preveient dos finals: la convocatòria d’eleccions anticipades com a resultat de la negativa del govern central a autoritzar la consulta o  esperar al final de la legislatura, el 2016, amb l’esperança que l’economia i les circumstàncies evolucionin a favor seu. Sembla que a la cúpula de la federació s’ha optat per la segona via.

En aquests moments els tècnics del departament d’Economia ja tenen quasi enllestit el projecte de pressupostos per l’any vinent. En pocs dies començaran els contactes amb ERC per mirar de pactar-los i que arribin al Parlament per la seva aprovació a la tardor.

 

 

Ensenyament afegeix 2 centres més a les escoles subvencionades que segreguen per sexe

La Generalitat subvenciona oficialment 17 centres escolars que segreguen als alumnes per sexe. Així ho indiquen les dades que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha enviat al Parlament.

Escoles que segreguen per sexe

 

En aquest llistat ha desaparegut de la informació donada a principis de curs l’escola Avantis, de l’Opus Dei (com la majoria dels centres d’aquest tipus), i han aparegut l’Escolania de Montserrat i l’Escola Camp Joliu (també de l’Opus Dei i vinculada a la desapareguda Caixa Penedès).

La Generalitat espera que l’Estat l’ajudi a pagar la consulta. Últims detalls

La Generalitat espera que el govern de Mariano Rajoy “col·labori en la logística dels processos consultius que es pugui determinar al llarg d’aquest any“. Així ho ha indicat la vicepresidenta, Joana Ortega, en una resposta parlamentària al diputat Jordi Cañas. En ella s’indica que el cost de la consulta a realitzar sobre el futur de Catalunya és de 5.075.000 euros “ampliable” si finalment l’Estat no “col·labora“.

A la mateixa resposta Ortega ja indica que la llei de consultes, que s’aprovarà en poques setmanes al Parlament “és una de les cinc diferents vies legals” per tirar endavant el procés i que “serà al dictamen final de la comissió on quedaran reflectides, entre els diferents aspectes normatius, les modalitats de vot que puguin ser exercides en les diferents consultes populars no referendàries que puguin celebrar-se en el futur.”

joanaortega1

Autor: Blog de Joana Ortega

TEXT INTEGRE RESPOSTA AL PARLAMENT DE JOANA ORTEGA

El Govern de la Generalitat ha determinat una partida de cinc milions setanta-cinc mil euros, dins de la partida ampliable GO 01 D/227.0004/132. La determinació final de la quantitat pressupostada s’ajustarà depenent de la col·laboració de l’Administració
General de l’Estat en la logística dels processos consultius que es puguin determinar al llarg d’aquest any. Pel que fa a les possibles modalitats de vot, el Govern treballa per afavorir al màxim la participació de les catalanes i els catalans amb les majors garanties perquè tothom, independentment d’on es trobi en el moment de la celebració, pugui exercir el seu dret democràtic al vot.

Com a titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, he demanat una anàlisi de necessitats tant materials com operatives per garantir la màxima transparència, seguretat i rigor en la celebració dels processos electorals i consultes populars que se celebrin aquest any 2014.D’altra banda, des del punt de vista de la normativa, la llei de consultes que s’està tramitant mitjançant ponència conjunta de diferents grups al Parlament de Catalunya és una de les cinc diferents vies legals que hi ha vigents actualment, d’acord amb el que va determinar l’Institut d’Estudis Autonòmics en l’informe que els vaig sol·licitar, per fer efectiva una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

D’acord amb el text que va passar el debat a la totalitat en el Parlament el passat 22 de maig de 2013, atès que es va acabar ja el termini de presentació d’esmenes a l’articulat, i que actualment ja està nomenada la ponència redactora, serà al dictamen final de la comissió on quedaran reflectides, entre els diferents aspectes normatius, les modalitats de vot que puguin ser exercides en les diferents consultes populars no referendàries que puguin celebrar-se en el futur.

La Generalitat allarga el tancament de La Model fins a finals del 2016

Contrariament al que va anunciar al Parlament el conseller de Justicia, Germà Gordó, la presó Model de Barcelona no es tancarà l’any 2015. S’haurà d’esperar com a mínim un any més, al 2016, per poder fer el trasllat definitiu al nou centre penitenciari que es construirà a la Zona Franca. Així ho ha informat a la cambra catalana el director de Serveis del departament de Justicía, Xavier Farriols.

Presó Model

Foto: Maite Carranza

Gordó va anunciar en una compareixença al Parlament a l’octubre passat que La Model es desmantellarà al 2015, però les previsions internes del seu departament, del mes desembre, allarguen aquest terminis fins a finals del 2016, data prevista d’acabament del nou centre de la Zona Franca. Tot plegat, però, resta pendent “d’un conveni que s’ha de negociar entre la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona“, segons alerta Farriols.

D’altra banda també s’informa que aquest any es farà el projecte per rehabilitar l’altra presó que encara resta a Barcelona, la de dones. Wad-Ras, ubicada al districte de Sant Martí, ja ha estat visitada pels tècnics de Justícia i d’Infrastructures.cat per planificar la posada en marxa de l’acondicionament del centre.