L’Ajuntament de Barcelona pregunta si els transsexuals “han de seguir alguna mena de tractament psiquiàtric”

L’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’empresa GESOP una enquesta on, entre d’altres qüestions, pregunta als barcelonins si creuen que les persones transsexuals “han de seguir alguna mena de tractament psiquiàtric” o si gais i lesbianes “han de tenir fills.” Ho fa dins d’un apartat anomenat “Drets Civils” d’un qüestionari on també es pregunta si “el molestaria que el seu fill sigui transsexual o homosexual, si aquests col·lectius juntament amb els bisexuals estan discriminats o si les escoles han de fer pedagogia sobre aquestes condicions sexuals”. Finalment també vol saber si l’ajuntament cal que hi faci polítiques específiques.

Un altre apartat de l’enquesta, feta aquests dies per telèfon, pregunta sobre la immigració a la ciutat. Demana que es valori la “diversitat“, vol saber si és una “realitat positiva” i si l’enquestat creu que “els col·lectius d’immigrants fan tot el possible per integrar-se a la societat d’acollida.

Finalment també es pregunta als barcelonins si la prostitució és un problema, si s’ha de tenir espais per exercirla i a quins indrets de la ciutat, si s’ha d’amagar i què ha de fer l’ajuntament. En aquest punt hi ha moltes preguntes sobre els serveis que ofereix ja el consistori, cosa que, per cert, també passa quan es demana sobre habitatge. Des de l’àrea que dirigeix Maite Fandos sembla que volen fer-se una idea exhaustiva de l’opinió dels barcelonins sobre els aspectes “socials” de la seva política mesos abans de les eleccions municipals, previstes pel maig del 2015.

Aquest és un resum del qüestionari: Continua llegint

Les víctimes de delictes a domicilis i segones residències es dobla en 4 anys a Barcelona

La victimització per delictes a domicilis d’una banda i a segones residències dels barcelonins per l’altra han augmentat entre en 2008 i el 2012 un 93,3% ( de 1,5 a 2,9) i un 119% (de 3,1 a 6,8)  respectivament. Així ho indiquen les xifres de l’Enquesta de Victimització que ha fet pública l’Ajuntament de Barcelona. Si ens fixem només en la diferència entre el 2011 i 2012, quan CiU ja governaba a la ciutat, l’augment ha estat del 38% en les victimes de fets delictius a domicilis de barcelonins, mentre que ha augmentat un 46% en el de segones residències.

Victimització BCN 2008-2012 elspassosperduts

 

Pel que fa a les víctimes en l’àrea de la seguretat personal han augmentat entre el 2008 i el 2012 un 31,7% a la ciutat. També és molt interessant el gràfic de victimització de Barcelona dels últims 30 anys. Els augments més significatius han coincidit amb la crisi dels 80 i amb l’actual.

Victimització 30 anys BCN elspassosperduts

 

 

Com rescata Trias l’Institut Ramon Llull

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat la seva entrada a l’Institut Ramon Llull amb un suport económic i institucional molt important. L’alcalde, Xavier Trias, ocuparà la vicepresidència de l’ens i el consistori tindrà 3 membres permanents en la seva direcció. El text dels nous estatuts, ara en informació pública, és molt explicit. Mentre la Generalitat es fa càrrec del funcionament ordinari serà l’ajuntament qui  faràles aportacions extraordinàries (..)per a la realització de projectes específics.” A més el consistori cedeix de manera gratuita el Palau Baró de Quadras com a nova seu del Ramon Llull durant 25 anys prorrogables a a 25 més.

Text part econòmica nous estatuts.

Article 16: Recursos econòmics, aportacions de les entitats consorciades i control financer

16.1     Els recursos econòmics de l’Institut Ramon Llull són els següents:

 a)      Les aportacions de la Generalitat de Catalunya per al funcionament ordinari del Consorci.

b)      L’aportació de l’Ajuntament de Barcelona  de  la cessió de l’ús i gaudi a títol gratuït de la finca municipal denominada Palau Baró de Quadras, a l’avinguda Diagonal número 373, de Barcelona, per un termini de vint-i-cinc anys prorrogables per un període màxim de vint-i-cinc anys més,

c)      Les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de projectes específics.

d)      Les aportacions de les entitats que s’incorporin al consorci, d’acord amb el previst a l’art. 1.3

e)      El rendiment de l’explotació del seu patrimoni.

f)       Els ingressos que obtingui per la prestació dels seus serveis.

g)      Les donacions i subvencions de qualsevol naturalesa.

h)      Els ingressos que obtingui procedents de patrocini.

i)        Qualsevol altre que li pugui correspondre d’acord amb les lleis.

Boi Ruiz confia que la intervenció de Sant Pau, demanada per la “judicialització” de la situació, serveixi per tirar endavant el “Pla de Viabilitat”

El conseller de Salut diu en una resposta parlamentària que les denuncies judicials contra el Pla de Viabilitat de l’Hospital de Sant Pau són la raó que han portat al Patronat a demanar la seva intervenció. Confia que així tiri endavant amb “seguretat jurídica”.

“El patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està aplicant un Pla de Viabilitat Econòmica per tal de garantir la sostenibilitat del centre després dels resultats negatius de l’any 2011. L’aplicació de les mesures previstes en aquest Pla ha donat lloc a una situació de conflicte judicialitzat permanent que el Patronat valora que pot posar en perill els impactes d’aquestes millores sobre els resultats econòmics i, en conseqüència, dificultar l’assoliment de l’equilibri econòmic que garanteixi la continuïtat del centre.

Atesa aquesta situació, el Patronat va acordar demanar la intervenció de la Fundació al Protectorat de Fundacions per tal d’assegurar la seguretat jurídica de totes aquelles decisions que pugui prendre el patronat en el desplegament de l’esmentat pla de viabilitat –d’acord amb la normativa que li és d’aplicació com a entitat que forma part del sector públic de la Generalitat de Catalunya-, de qualsevol altra decisió dirigida a assolir la viabilitat econòmica financera i l’equilibri pressupostari de la institució, i garantir al mateix temps la seva governabilitat durant el temps en què es mantingui aquesta situació de conflictivitat que pot bloquejar l’assoliment de l’equilibri econòmic i posar en risc la continuïtat d’aquest centre sanitari de primer nivell.”

Boi Ruiz i Garcia
Conseller de Salut