Els professors podran sancionar als alumnes sense l’acord dels pares el curs vinent

Els centres educatius catalans podran aplicar al curs vinent les sancions als alumnes que considerin oportunes sense l’acord explícit amb els progenitors o tutors legals. Aixi ho ha dictaminat el TSJC en una sentència a la que ha tingut accés elspassosperduts. Fins ara “la graduació en l’aplicació de les sancions incloïa com a criteri per tenir en compte aquesta entesa”, que es materialitzava “a la carta de compromís educatiu subscrita per la família” a l’inici de curs.

L’Associació Sindical de Professors/es d’Ensenyament Públic de Catalunya, Aspepc, va interposar un recurs contra el Decret 102/2010 del departament d’Ensenyament que el TSJC ha estimat parcialment a la sentència esmentada.

 Sentència

“FALLAMOS

En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección Quinta) ha decidido:

 1º.- Estimar parcialmente el presente recurso y, en consecuencia, declarar la nulidad del artículo 24.3.d) del Decreto 102/2010, de 3 de agosto.

Text Article 24

Mesures correctores i sancionadores

1. L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que preveu l’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.

3. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

Anuncis

La Generalitat s’ha estalviat 172 milions d’euros retirant la 6ª hora escolar

La retirada per part del govern de CiU de la sisena hora, una de les mesures més importants del tripartit en matèria d’ensenyament, ha significat per les arques de l’executiu un estalvi de 172 milions d’euros. Així ho detalla la consellera, Irene Rigau, al Parlament. Ara mateix 418 escoles tenen implementada l’ampliació horària per a tot l’alumnat, i 1276 escoles no.

Els números d’Ensenyament són els següents. “El cost econòmic de recuperar la sisena hora calculat sobre un curs escolar en les escoles que ara tenen el recurs del Suport Escolar Personalitzat, tenint en compte les retribucions vigents i la quota patronal de Seguretat Social del personal interí, s’estima en 86.057.306,19 euros.” Per tant “l’estalvi teòric de dos exercicis pressupostaris (curs 2011-2012 i curs 2012-2013) seria aproximadament de 172 milions d’euros.”

El govern també ha fet els càlculs sobre la retallada en professorat. “Tenint en compte la diferència de dotacions de personal, entre les escoles que implementen la sisena hora i les que tenen assignat el recurs del Suport Escolar Personalitzat, l’estimació aproximada de nou professorat seria de 2.487 mestres.”

Finalment Rigau deixa molt clar que l’ampliació horària per a tot l’alumnat “no s’ha contemplat mai per als centres d’educació secundària.”

Els preus universitaris catalans han augmentat més del 75% als últims 9 anys

Els estudiants universitaris catalans han vist com el preu que paguen pels seus estudis ha augmentat més del 75% en només 9 anys. Així ho indiquen les  dades sobre taxes i preus públics del propi departament d’Economia i Coneixement, que marquen un augment en la recaptació per aquest concepte del 69,1% entre els anys 2003 i 2011 ( de 153,7 milions de euros a 260 milions d’euros), al qual s’ha d’afegir el 7,6% del curs 2012-13.

L’increment de la recaptació per centres entre els anys 2003 i 2011 és el següent:

– 106% a la UPF

– 100% a la UdL

– 88,2 a la URV

– 79% a la UdG

– 77,2% a la UAB

– 58% a la UB

–  52% a la UPC

De tota manera quan els estudiants han notat més l’increment de preus ha estat a partir de l’any 2009 i fins al 2011. La recaptació dels centres va augmentar significativament recollint el gruix dels % expressats a la anteriorment.

– 37% a la UPF

– 53,1% a la UdL

– 36% a la URV

– 46% a la UdG

– 34,2% a la UAB

– 20% a la UB

– 22% a la UPC