La crisi fa que augmenti un 13% els nens que no es queden a dinar a les bressols de Barcelona. La meitat dels centres han reduït les hores dels treballadors de menjador

 

L’empitjorament de la situació econòmica de moltes famílies que porten els seus fills a les escoles bressol de Barcelona ha fet que hagi augmentat un 13% els que opten per no utilitzar el servei de menjador. Així ho diu un informe que l’IMEB ha realitzat a demanda de la Fapac i que aquesta entitat ha enviat a les ampes dels centres de la ciutat.

El text especifica com entre el mesos de setembre a gener d’aquest curs 2012-2013 s’ha produït aquesta davallada del nivell d’utilització del menjador en relació al mateix període del curs passat. També alerta que en alguns centres la demanda ha arribat a caure un 39%, 4 de cada 10 nens.

Aquesta minva ha fet que les empreses que tenen adjudicats els serveis de menjador volguessin aplicar linealment la menor demanda a les hores d’ajudants amb un total de 145 hores diàries en el conjunt de les bressols municipals. Segons l’IMEB “s’ha treballat per tal que l’ajust fos inferior, i en tot cas no afectés a la qualitat del servei; de manera que la situació final suposa una reducció de només 48 hores diàries en el conjunt de les EBM (el 33% de la davallada real).”

En qualsevol cas del total de 94 bressols de l’ajuntament les empreses de serveis han rebaixat els horaris dels seus treballadors en prop de la meitat. Concretament en 45 escoles. A la resta, 49 centres, s’ha mantingut el mateix horari.

Respecte als costos de monitoratge per al proper curs l’informe assegura que “s’espera que augmentin en funció del IPC, mentre que els d’alimentació també s’espera que creixin en funció al IPC”. En aquest punt el consistori assegura que l’augment de 2% de l’IVA, del 8 al 10%,, que es va aplicar el setembre passat “en principi s’assumirà per part de l’Administració”.

De tota manera el document no entra en la principal demanda de la Fapac i de les ampes, que és saber quins seran els preus totals pel curs vinent. Es limita a dir que “a dia d’avui la decisió sobre la revisió de preus per al proper curs no està presa encara a nivell general per part de l’Ajuntament.” Recordar que la Generalitat ha elevat un 20,4% els preus de les seves bressols pel curs 2013-2014.

 

 

Anuncis

Unes 400 families deixen de pagar les bressols a Barcelona en protesta per les retallades

Unes 400 famílies que porten als seus fills a les bressols municipals de Barcelona han deixat de pagar aquest mes de maig la seva quota a l’ajuntament. Ho fan en protesta per les retallades que el govern de Xavier Trias ha fet en la xarxa d’escoles de la ciutat. Volen forçar d’aquesta manera el diàleg amb el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, que fins ara no ha atès les reivindicacions del col·lectiu.

Els pares i mares no abonen els diners al consistori, si no que retenen els diners directament als comptes bancaris de les ampes, dipositant-lo davant notari (aquesta via l’han escollit 117 families) o de forma lliure. De moment l’ajuntament de Barcelona ha deixat d’ingressar uns 120.000 euros.

Les famílies han registrat les cartes referents a la retenció de les quotes al propi ajuntament, a la plaça Sant Miquel, aquesta tarda a les 18h com a primer acte de protesta. Part dels equips de les escoles (educadores, educadores de suport, cuineres, feineres) els acompanyin per donar-los suport. Ara la pilota està al terrat de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i especialment del seu regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

La Generalitat augmenta un 20% el preu de les bressols públiques

El departament d’Ensenyament ha decidit augmentar un 20,4% el preu públic de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat. L’ordre, signada per la consellera, Irene Rigau, eleva l’import que han de pagar les famílies dels 98 euros del curs passat als 118 euros pel curs 2013-2014.

En ella es recorda, primer de tot, que l’article 5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, no inclou els ensenyaments de primer cicle de l’educació infantil dins dels ensenyaments obligatoris ni dels declarats gratuïts. Després diu que “ es considera necessari equiparar progressivament l’import del preu públic per l’escolarització d’alumnes a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament amb l’import previst per a les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals. En aquest sentit, aquesta Ordre en preveu l’increment.”

“Per tot això, d’acord amb el capítol III del títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, i a proposta de la Direcció General de Centres Públics,

 Ordeno:

Article 1

Import

Es fixa en 118,00 euros/mes l’import del preu públic del servei escolar prestat a les llars d’infants de titularitat de la Generalitat de Catalunya, a partir del curs escolar 2013-2014.”

Mares i pares de les bressols municipals deixaran de pagar les quotes en protesta per la política educativa de Xavier Trias

Moltes famílies que porten als seus fills a les escoles bressols municipals de Barcelona han decidit no pagar les quotes a partir del mes vinent en protesta pels canvis, retallades i incompliments que, al seu parer, ha realitzat el consistori de Xavier Trias. Aquests pares i mares, agrupats al col.lectiu Ampes Bressol Barcelona, denuncien que durant el curs han vist, entre d’altres greuges, com s’han pujat les aportacions que han de fer o com els sous dels treballadors han estat retallats. Es senten desamparades ja que aquests canvis s’han fet sense avisar ni negociar. Consideren que afecten a la qualitat de l’ensenyament i critiquen la manca de diàleg per part del regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

Per mirar de forçar el diàleg han decidit tirar endavant aquesta mesura dràstica, retenir les quotes que, puntualment, sempre s’han liquidat. Tenen molt clar queno és un no vull pagar” sinó només retenir els diners destinats al pagament de l’escolarització i menjador dels infants en espera d’una resposta satisfactòria

El col.lectiu d’Ampes s’ha assessorat amb un conegut despatx d’advocats especialista en temes socials, que els ha indicat la viabilitat de la mesura, sempre que hi hagi una sèrie de garanties, com ara un registre notarial.

Dipositar el rebuts d’un servei en comptes d’abonar-los directament és una pràctica que ja es va donar als anys 90 a Catalunya. Durant la coneguda com “Guerra de l’Aigua” milers de families van pagar aquest servei bàsic en un compte corrent al banc sense les taxes i impostos que consideraven excessius.