Artur Mas: del timó al “timo” o com fer independentisme de fireta

El president de Catalunya, fins fa poques hores, tenia clar que havia de consultar al seu electorat si volia o no tenir un nou projecte de país el 2014. Almenys és el que portava repetint el últims 2 anys. Per assolir el govern fins i tot va pactar amb ERC un full de ruta que així ho indicava. Però les dificultats legals eren i són insalvables, ja que el PP ha deixat clar quin és el seu posicionament. I l’alternativa, el PSOE, també. Ara el sr.Mas ens diu que no es pot fer cap consulta si no és legal. I, si no es pot fer, esgotarà la legislatura i farà eleccions plebiscitàries al 2016…. Què ha canviat? Per què s’ha passat de la valentia a la covardia pocs dies abans de la diada més reivindicativa? Què li va dir Rajoy a Artur Mas la la discreta reunió que van mantenir el passat 29 d’agost?

Artur Mas elspassosperduts

La política és un joc d’estratègia. Tots els partits dibuixen les seves línies d’actuació d’acord amb el que creuen que passarà, a pactes, acords, converses i enteses més o menys públiques, com la trobada Rajoy-Mas. I ara ens volen vendre que unes eleccions plebiscitàries al 2016 són un advertiment al president espanyol de què no ens acontentarem amb un millor finançament……Fluix, molt fluix. A Gènova tiren coets. Els catalans els donen 3 anys d’oxígen.

El pinyol de CiU semblava que havia superat el pactisme congènit que la federació havia establert com a modus vivendi. Fins i tot, i no ens enganyem, havia arribat a promoure i facilitar la creació de plataformes de suport a un procés que realment ha calat en bona part de la població. Sembla, però, que l’ànima pactista, amb una empenta més que important de les empreses que aguanten a CiU en els bons i els mals temps, ha pogut més. L’esperança de tornar a ser decisius a Madrid, barrejada amb la possibilitat d’un nou sistema de finançament que doni més poder a la hisenda catalana, pesa més a la balança que l’enfrontament directe amb l’Estat. Això és fer independentisme de fireta.

El problema de l’independentisme de fireta és tot el reguitzell de gent que acabes de deixar amb la boca tan oberta com un “tragabolas”. I un altre és el trencament amb el partit que aposta clarament per la independència i que t’ha donat suport per poder governar. T’aboca a buscar altres aliances, com ara el PSC o, el PPC. Els argumentaris per aquest camí, per molt difícil d’empassar que sembli especialment per la segona opció, ja estan fets.

És decebedor veure com un procés que havia sacsejat Catalunya sembla que no ho ha fet prou pels analistes de CiU, que esperen temps millors. Els mateixos que ara han de construir la ruptura (fàcil) amb ERC i “mantenir el timó” del president. Però les seves paraules han deixat literalment amb el cul a l’aire als milers de persones que des de l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres entitats i partits han apostat fort per la independència promovent actes tant importants com ara la via catalana. També pels que volen el dret a decidir. Per ells i per tots els catalans el president ha preferit, com un “trilero” qualsevol, canviar-nos de lloc la boleta i deixar-nos amb cara de tontos. Ha decidit passar de portar el timó a “timar-nos”. A veure com acaba tot.

Anuncis