El PP creu que la manifestació de Som Escola és “antisistema” i que alguns professors “utilitzen i adoctrinen” als nens com als “regims totalitaris”

Aquests és un text presentat pel PPC al Parlament, en forma de proposta de resolució a la Comissió d’Ensenyament i Universitats, aquest mes de juny. Es reprodueix de manera literal i només es posa negreta en alguns apartats.

—————————————————————————————————————————————————————–

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José García Cuevas, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, de acuerdo con lo que establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la siguiente propuesta de resolución para que sea sustanciada en la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Exposición de motivos
La educación pública es un servicio público y cumple una función social de especial relevancia. Es un deber constitucional (art.103 CE) para los responsables y empleados públicos garantizar la neutralidad política de las instituciones y los servicios públicos, que pagamos entre todos, y que deben responder a los valores democráticos y de convivencia compartidos por los ciudadanos, muy especialmente en el ámbito de la Educación pública.

Sin embargo, en determinados colegios públicos catalanes los docentes están repartiendo propaganda política a los niños a su cargo, animándolos a acudir con sus familias a una manifestación política y antisistema, convocada en contra de la aplicación del orden constitucional en Cataluña, y en rechazo de la acción judicial de los tribunales competentes. Una convocatoria basada en información falsa y tergiversada en relación a los derechos constitucionales y estatutarios de los ciudadanos, al reparto competencial vigente en el ámbito de la Educación, a la legitimidad de la acción de los tribunales, e incluso al contenido de la propia legislación catalana en materia lingüística y educativa. Continua llegint

Anuncis

Després de la Via Catalana? El Consell de Transició

La consciencia nacional de Catalunya, expressada pel desig d’un canvi efectiu d’estatus jurídic, no ha parat de créixer des de la retallada de l’Estatut. La reacció de la societat catalana va ser, en bona mesura, de punt i final. Però, a més, el diàleg de 30 anys de democràcia, i el que s’ha aconseguit, no han servit per una cosa clau: en un moment de crisi econòmica no s’ha fet front als mínims d’estat de benestar que la societat demanda. I aquest últim paràmetre ha unit a la causa d’un nou camí a independentistes i a bona part d’un col·lectiu fins ara resistent a sortir de la legalitat: els immigrants espanyols dels 60 i 70 i els seus fills. No obstant els clixés que encara hores d’ara serveixen als moviments catalanistes per relacionar-se amb aquests catalans ha fet que molts d’ells no facin el pas. Tampoc, però, s’ha d’entendre que tots el faran.

Segons l’últim baròmetre del CEO només el 2% dels catalans es declaren espanyols. Amb aquests ciutadans no hi ha res a fer. Sí que hi ha molt camí amb el 35% de catalans que se senten tant espanyols com catalans. Amb ells no serveixen els discursos abraonats apel·lant a la història i al sentiment nacional. Ni actes com la Via Catalana o inaugurar el Born. Molts ni han nascut amb aquests valors ni els volen assumir tot i ser d’aquí (altres si que ho han fet).

CEO tant espanyol com català elspassosperduts

L’opció per guanyar aquests 2 milions de ciutadans passa d’una banda per aprofundir la via del dret a decidir com a expressió màxima del que és la democràcia. Però encara més important és explicar “de pé a pá” els números de la hisenda catalana i del futur amb un estat independent. Seran clau els informes que sobre nacionalitat i llengua faci el Consell de Transició Nacional però més encara els que redacti sobre el futur econòmic del país.

Els sentiments de pertinença a una cultura poden suposar una barrera per alguns. Però l’expressió per part del Consell de Transició d’un respecte exemplar per ella, equiparant el castellà al català com a llengües oficials d’una Catalunya independent, afegit a una mostra clara sobre el futur de l’estat del benestar amb números, farà fer el pas a molts d’ells sense dubte.

A aquesta feina de pedagogia a l’interior s’hauria d’afegir una altra a tota Espanya per deixar molt clar que, si Catalunya vol fer el pas, és per la incomprensió i el maltracte continuat per part del govern central. Una campanya sense victimismes, amb una idea molt clara: “Si a ti te hubieran hecho todo esto, ¿qué harias?.

Carregar-se de raons, doncs, és el més important, tant a dins com a fora. Sense això, sense el respecte a tots els actors de la nostra societat, el procés català no anirà enlloc. I pels que pensen que sí, una pregunta: esteu convençuts al 100% que, en les actuals condicions, guanyaria el sí a la independència en una consulta? Jo no posaria la mà al foc.