Els resultats del #9N a Barcelona ciutat

Us ofereixo un Excel amb els resultats dels punts de votació del 9N a la ciutat de Barcelona. Si voleu consultar quanta gent va anar a votar al vostre col·legi, quants si/si o si/no hi va haver i els tants per cent corresponents només heu de clickar aquí Resultats locals de Barcelona.

És informació oficial subministrada pel departament de Governació i Relacions Institucionals.

Us linko també la informació que Camilo Baquero ha fet a El Pais amb la informació d’aquest Excel. Una bona anàlisi. També us adjunto la noticia que ha fet Meritxell M.Pauné a La Vanguardia amb aquestes dades.

Anuncis

Mas preveu ja el trencament amb ERC i ordena prorrogar els pressupostos de 2015

CiU sembla que dona per perduda la batalla per aconseguir celebrar la consulta el pròxim 9 de novembre i ja treballa amb l’escenari d’una travessa del desert sense el suport d’ERC fins al 2016, quan acaba la legislatura. Així és desprèn de l’ordre que Artur Mas ja ha donat al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, d’anul·lar la preparació dels pressupostos pel 2016, segons han indicat a elspassosperduts fonts properes al govern. La indicació a Mas-Colell va acompanyada amb l’ordre de preparació de pròrroga dels pressupostos del 2015, el que rebla encara més la idea que CiU opta per abandonar ERC o preveu ser abandonat pels republicans.

Mas-Junqueras

blogs.uab.cat

CiU treballava fins ara preveient dos finals: la convocatòria d’eleccions anticipades com a resultat de la negativa del govern central a autoritzar la consulta o  esperar al final de la legislatura, el 2016, amb l’esperança que l’economia i les circumstàncies evolucionin a favor seu. Sembla que a la cúpula de la federació s’ha optat per la segona via.

En aquests moments els tècnics del departament d’Economia ja tenen quasi enllestit el projecte de pressupostos per l’any vinent. En pocs dies començaran els contactes amb ERC per mirar de pactar-los i que arribin al Parlament per la seva aprovació a la tardor.

 

 

Després de la Via Catalana? El Consell de Transició

La consciencia nacional de Catalunya, expressada pel desig d’un canvi efectiu d’estatus jurídic, no ha parat de créixer des de la retallada de l’Estatut. La reacció de la societat catalana va ser, en bona mesura, de punt i final. Però, a més, el diàleg de 30 anys de democràcia, i el que s’ha aconseguit, no han servit per una cosa clau: en un moment de crisi econòmica no s’ha fet front als mínims d’estat de benestar que la societat demanda. I aquest últim paràmetre ha unit a la causa d’un nou camí a independentistes i a bona part d’un col·lectiu fins ara resistent a sortir de la legalitat: els immigrants espanyols dels 60 i 70 i els seus fills. No obstant els clixés que encara hores d’ara serveixen als moviments catalanistes per relacionar-se amb aquests catalans ha fet que molts d’ells no facin el pas. Tampoc, però, s’ha d’entendre que tots el faran.

Segons l’últim baròmetre del CEO només el 2% dels catalans es declaren espanyols. Amb aquests ciutadans no hi ha res a fer. Sí que hi ha molt camí amb el 35% de catalans que se senten tant espanyols com catalans. Amb ells no serveixen els discursos abraonats apel·lant a la història i al sentiment nacional. Ni actes com la Via Catalana o inaugurar el Born. Molts ni han nascut amb aquests valors ni els volen assumir tot i ser d’aquí (altres si que ho han fet).

CEO tant espanyol com català elspassosperduts

L’opció per guanyar aquests 2 milions de ciutadans passa d’una banda per aprofundir la via del dret a decidir com a expressió màxima del que és la democràcia. Però encara més important és explicar “de pé a pá” els números de la hisenda catalana i del futur amb un estat independent. Seran clau els informes que sobre nacionalitat i llengua faci el Consell de Transició Nacional però més encara els que redacti sobre el futur econòmic del país.

Els sentiments de pertinença a una cultura poden suposar una barrera per alguns. Però l’expressió per part del Consell de Transició d’un respecte exemplar per ella, equiparant el castellà al català com a llengües oficials d’una Catalunya independent, afegit a una mostra clara sobre el futur de l’estat del benestar amb números, farà fer el pas a molts d’ells sense dubte.

A aquesta feina de pedagogia a l’interior s’hauria d’afegir una altra a tota Espanya per deixar molt clar que, si Catalunya vol fer el pas, és per la incomprensió i el maltracte continuat per part del govern central. Una campanya sense victimismes, amb una idea molt clara: “Si a ti te hubieran hecho todo esto, ¿qué harias?.

Carregar-se de raons, doncs, és el més important, tant a dins com a fora. Sense això, sense el respecte a tots els actors de la nostra societat, el procés català no anirà enlloc. I pels que pensen que sí, una pregunta: esteu convençuts al 100% que, en les actuals condicions, guanyaria el sí a la independència en una consulta? Jo no posaria la mà al foc.