Junqueras vol forçar la sortida de Duran de la comissió Estat-Generalitat

Els dies de president de la comissió bilateral Estat-Generalitat de Josep Antoni Duran podrien estar comptats. I és que el soci parlamentari de CiU al Parlament, ERC, ha introduit una esmena a una proposta de Iniciativa Verds que, cas d’aprovar-se, posarà  a CDC en el compromís de fer fora a Duran d’aquest càrrec.

Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, han presentat un text on deixen molt clar les seves intencions. Volen que a la comissió només ” participin persones que en la negociació amb l’Estat es cenyeixin als manaments derivats del Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat, del Consell Assessor per a la Transició Nacional i pel Pacte pel Dret a decidir.” L’aposta de Duran per la Tercera Via l’allunya de facto de tots aquests condicionants.

Anuncis

La 3ª via per Artur Mas però també per Oriol Junqueras

Les interpretacions sobre els missatges que el president Mas i la resta de líders van donar al debat de política general són clarament sorgides d’un àmbit eminentment endogàmic. Partits, opinadors, periodistes…. Tots ells no surten del cercle viciós als que els confina el seu món de relacions, amors i odis. És per això que ahir i avui ens capfiquem sobre les 3 possibles respostes a una consulta o si Mas va desautoritzar la tercera via plantejada per Duran. És el titular, si. Però no ens quedem en els equilibris i les lluites polítiques i anem una mica més enllà. Busquem les raons i barregem-ho amb la seva causalitat.

Quan es parla d’obrir les respostes a 3, incloent una opció a més de si i el no, és el reconeixement que aquesta barreja de sobiranisme i l’independentisme que trobem a CiU no veu clar el resultat d’una consulta d’una banda, i de l’altra, veu una escletxa de possible legalitat que vol aprofitar. És per això que ahir el president Mas va parlar de respecte a les majories, però especialment a les minories. Un clar gest per atreure a un procés més moderat a bona part de la immigració dels anys 60 ( i als seus fills).

En aquest sentit el lider de l’oposició va reblar encara més el clau que ERC ja fa dies que ha introduït com a estratègia a seguir. Els republicans han vist clar, com ho va fer Carod Rovira quan es va presentar al 2004, que per aconseguir alguna cosa a Catalunya s’han d’apropar al vot de l’àrea metropolitana; al vot immigrant espanyol. Per aquesta raó parlen de doble nacionalitat i ahir Junqueras mostrava el seu respecte a la lluita d’aquest col·lectiu als municipis i, especialment, es va adreçar a la cambra en castellà davant els ulls atònits de la bancada de CiU però també de PPC i Ciutadans.

Tampoc ens hem d’enganyar. ERC pensa en vots per la consulta, però també en arrabassar-los a PSC i ICV-EUiA en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries ( Herrera i Navarro més que ulls atònits tenien cara de preocupació).

Busquem més causalitats. A l’últim baròmetre del CEO, abans de l’estiu, tothom va assenyalar la dada que un 55,6% dels catalans votaria si a la independència en una consulta. Però va passar desapercebuda una altra, més moderada, sobre el model territorial i les relacions amb Espanya. Ens deia que el 48,6% dels ciutadans creuen que Catalunya s’hauria de quedar a Espanya com a regió, comunitat autònoma o dins d’un sistema federal. El 47% dels catalans aposten clarament per la independència.

CEO Catalunya model territorial elspassosperduts

Per poc, però guanya l’opció de quedar-nos, no de marxar. Això mostra un equilibri a la societat que els partits han fet i faran bé de tenir en compte si volen girar la truita…. o no.