Unes 400 families deixen de pagar les bressols a Barcelona en protesta per les retallades

Unes 400 famílies que porten als seus fills a les bressols municipals de Barcelona han deixat de pagar aquest mes de maig la seva quota a l’ajuntament. Ho fan en protesta per les retallades que el govern de Xavier Trias ha fet en la xarxa d’escoles de la ciutat. Volen forçar d’aquesta manera el diàleg amb el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, que fins ara no ha atès les reivindicacions del col·lectiu.

Els pares i mares no abonen els diners al consistori, si no que retenen els diners directament als comptes bancaris de les ampes, dipositant-lo davant notari (aquesta via l’han escollit 117 families) o de forma lliure. De moment l’ajuntament de Barcelona ha deixat d’ingressar uns 120.000 euros.

Les famílies han registrat les cartes referents a la retenció de les quotes al propi ajuntament, a la plaça Sant Miquel, aquesta tarda a les 18h com a primer acte de protesta. Part dels equips de les escoles (educadores, educadores de suport, cuineres, feineres) els acompanyin per donar-los suport. Ara la pilota està al terrat de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i especialment del seu regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

Anuncis

La Generalitat augmenta un 20% el preu de les bressols públiques

El departament d’Ensenyament ha decidit augmentar un 20,4% el preu públic de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat. L’ordre, signada per la consellera, Irene Rigau, eleva l’import que han de pagar les famílies dels 98 euros del curs passat als 118 euros pel curs 2013-2014.

En ella es recorda, primer de tot, que l’article 5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, no inclou els ensenyaments de primer cicle de l’educació infantil dins dels ensenyaments obligatoris ni dels declarats gratuïts. Després diu que “ es considera necessari equiparar progressivament l’import del preu públic per l’escolarització d’alumnes a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament amb l’import previst per a les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals. En aquest sentit, aquesta Ordre en preveu l’increment.”

“Per tot això, d’acord amb el capítol III del títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, i a proposta de la Direcció General de Centres Públics,

 Ordeno:

Article 1

Import

Es fixa en 118,00 euros/mes l’import del preu públic del servei escolar prestat a les llars d’infants de titularitat de la Generalitat de Catalunya, a partir del curs escolar 2013-2014.”

Els compromisos de Rigau amb Barcelona

En una setmana de mobilitzacions del sector educatiu per les retallades fem un repàs de les obres que el departament d’Irene Rigau té pendents a la ciutat de Barcelona. En concret els centres que ara estan en barracons i s’han de traslladar a un nou edifici, noves construccions i promeses. Trobem CEIP’s i Instituts, i també la clàssica situació on l’Ajuntament no ha posat encara a disposició el solar per fer el nou centre, cas de La Maquinista i Els Encants. Són dades del departament d’Ensenyament.

–  Escola Mediterrània: s’estan executant les obres de construcció i la previsió d’acabament és el setembre de 2013. Per tant, entrarà en funcionament el curs 2013/2014.

–  Escola Can Fabra: es va aprovar per Acord de Govern, el 20 de novembre de 2012, l’execució de les obres. En aquests moments s’està redactant el projecte executiu i la previsió d’acabament és per l’any 2015.

– Escola La Maquinista: s’està redactant el projecte bàsic juntament amb el planejament de la zona, si bé, cal que l’Ajuntament de Barcelona posi el solar a disposició de la Generalitat de Catalunya.

– Escola Els Encants: el solar no està posat a disposició de la Generalitat de Catalunya per part de l’Ajuntament, però aquest avança amb la redacció del projecte bàsic juntament amb la planificació global de la Plaça de les Glòries.

– Escola Congrés Indians: el Departament d’Ensenyament ha acordat amb la comunitat educativa que d’aquí a dos cursos el centre es traslladarà a l’edifici de l’Escola Rosa dels Vents.

– Escola Univers: l’Ajuntament de Barcelona està redactant el projecte executiu.

–  El Departament d’Ensenyament té previst crear, el curs 2016-2017, l’Institut Viladomat, l’Institut Fluvià, i l’Institut Fabra i Coats.

–  S’ha redactat el projecte executiu per la construcció de l’Institut Angeleta Ferrer.

Mares i pares de les bressols municipals deixaran de pagar les quotes en protesta per la política educativa de Xavier Trias

Moltes famílies que porten als seus fills a les escoles bressols municipals de Barcelona han decidit no pagar les quotes a partir del mes vinent en protesta pels canvis, retallades i incompliments que, al seu parer, ha realitzat el consistori de Xavier Trias. Aquests pares i mares, agrupats al col.lectiu Ampes Bressol Barcelona, denuncien que durant el curs han vist, entre d’altres greuges, com s’han pujat les aportacions que han de fer o com els sous dels treballadors han estat retallats. Es senten desamparades ja que aquests canvis s’han fet sense avisar ni negociar. Consideren que afecten a la qualitat de l’ensenyament i critiquen la manca de diàleg per part del regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

Per mirar de forçar el diàleg han decidit tirar endavant aquesta mesura dràstica, retenir les quotes que, puntualment, sempre s’han liquidat. Tenen molt clar queno és un no vull pagar” sinó només retenir els diners destinats al pagament de l’escolarització i menjador dels infants en espera d’una resposta satisfactòria

El col.lectiu d’Ampes s’ha assessorat amb un conegut despatx d’advocats especialista en temes socials, que els ha indicat la viabilitat de la mesura, sempre que hi hagi una sèrie de garanties, com ara un registre notarial.

Dipositar el rebuts d’un servei en comptes d’abonar-los directament és una pràctica que ja es va donar als anys 90 a Catalunya. Durant la coneguda com “Guerra de l’Aigua” milers de families van pagar aquest servei bàsic en un compte corrent al banc sense les taxes i impostos que consideraven excessius.

14 de cada 100 nens no obtenen el graduat de secundària a Barcelona

El percentatge d’alumnat que no ha obtingut el Graduat en Educació Secundària a la ciutat de Barcelona al curs 2011-2012  és del 14,3% dels alumnes matriculats. Així ho indiquen dades del departament d’Ensenyament enviades al Parlament de Catalunya. Són unes dades quasi idèntiques a la del curs 2010-2011.

Un total de 1.495 nens de 16 anys no van obtenir el títol.  La majoria són de Nou Barris, 223, Sant Martí, 217, i Horta Guinardó, 179.

Els alumnes escolaritzats en barracons augmenten un 10% aquest curs

L’aturada quasi en sec en la construcció de noves escoles a Catalunya, juntament amb l’increment de l’alumnat, ha motivat un fort augment del nombre de nens i nenes que s’escolaritzen en barracons o “mòduls”. En concret són 1.720 alumnes, un 10,2 % més que el curs 2011/12. Ara mateix hi ha al nostre país 18.573 infants que fan classes en barracons, mentre que l’any passat eren 16.853, segons dades del departament d’Ensenyament.

Els més afectats per l’increment, amb 1.618 nens més respecte al curs anterior, són els més petits, els de primària. Ara mateix hi ha 5.957 infants d’aquesta franja fent classe en aquests mòduls (amb una pujada del 27,2% respecte al curs anterior). L’augment d’alumnat que cursa ESO en barracons és de 554 infants, amb un total de 6.338. Respecte als alumnes d’ESO dels 60 del curs 2011/12 s’ha passat a 166 en aquest curs. L’únic ensenyament on disminueixen els alumnes que utilitzen aquestes instal·lacions és en infantil, amb una reducció de 558.

La majoria de l’increment de nens que van a barracons es localitza a Girona (+448 alumnes) per atendre principalment la demanda de primària i secundària, seguit del Vallès Occidental (+365 alumnes), el Maresme, (+338 alumnes) i la Catalunya Central (+241 alumnes). És indicativa la reducció a l’àrea més poblada de Catalunya. Barcelona i comarques (- 259 alumnes).

El dèficit som tots. Què ha perdut cada català amb les retallades

En un moment on es negocien els pressupostos de la Generalitat pel 2013 i on sembla que ERC posarà les coses difícils a CiU no s’ha de perdre de vista que les retallades ja executades han significat la pèrdua de la qualitat de la majoria de serveis públics a Catalunya. Allò de què amb menys s’ha fet més cau pel pes que ens donen els números subministrats pel govern. Així, i fixant-nos en dos àmbits com la salut i l’educació, trobem que el departament de Boi Ruiz ha reduït la despesa que paga pels medicaments que compren els ciutadans a les farmàcies un 33%. Concretament i segons dades que el propi conseller ha enviat al Parlament de Catalunya la Generalitat s’ha estalviat 644 milions d’euros per aquest concepte l’any 2012. La dinàmica també s’estén als hospitals catalans amb 33 milions d’euros menys de despesa farmacèutica. Finalment és el propi conseller qui detalla com la inversió global en salut a disminuït uns 150 euros per català en 1 any:

“La despesa per assegurat que el Govern va realitzar en polítiques de salut l’any 2012 va ser de 1.150,12 euros. La despesa per assegurat que el Govern va realitzar en polítiques de salut l’any 2011 va ser de 1.297,69 euros.”
Barcelona, 13 de març de 2013
Boi Ruiz i Garcia
Conseller de Salut

Si multipliquem aquests 150 euros per les 7.569.988 targetes sanitàries que hi ha a Catalunya resulta que al 2012 el nostre govern ha deixat d’invertir en la nostra salut 1.135 milions. Una xifra més que respectable sobretot si fem la translació a pessetes: 190.000 milions.

Respecte a l’educació la consellera Irene Rigau ha enviat també unes xifres al Parlament força aclaridores. El curs 2011-2012 el nombre d’alumnes, tant de centres públics com de centres concertats, era de 1.359.232 amb un cost de 3.749 euros per alumne. Al curs 2012-2013, tot i augmentar en 10 mil els nens escolaritzats, el cost per alumne baixa a 3.370 euros. Tot plegat vol dir que Irene Rigau ha retallat 380 euros per nen.