L’euro per recepta va reduir el consum de medicaments a menys de la meitat a Catalunya

L’euro per recepta va aconseguir reduir el consum dels medicaments a Catalunya a menys de la meitat en acabar els 7 mesos que va estar en vigor. Així ho indiquen les dades que el departament de Salut ha enviat al Parlament, que detallen a més que la Generalitat va recaptar 50 milions d’euros gràcies a aquesta mesura.

Les xifres enviades per Boi Ruiz són prou indicatives. Durant el juliol de 2012, el primer mes sencer que l’euro per recepta va funcionar, el govern va recaptar  9.115.161 euros. A partir d’aqui la davallada es continua fins arribar al gener d’enguany, quan la mesura va ser paralitzada pel Tribunal Constitucional. Durant el primer mes de 2013 la Generalitat va percebre només 4.341.079 euros. La diferencia entre l’inici de la implantació i el seu final és de prop de 4,8 milions i percentualment la caiguda en la recaptació és del  52,4%.

Recaptació taxa euro per recepta

juny-12…………………. 1.880.523 €

juliol-12………………… 9.115.161 €

agost-12…….. ………… 8.416.321 €

setembre-12 …………..7.140.104 €

octubre-12 …………….7.307.012 €

novembre-12…………. 6.269.903 €

desembre-12…………..5.493.581 €

gener-13……………….. 4.341.079 €

Font: Departament de Salut

 

Pel que fa al copagament sanitari imposat pel govern del PP ha significat al mateix periode de vigència de l’euro per recepta, de juliol del 2012 al gener de 2013, una aportació de 76,5 milions per part dels catalans. Si sumem les dues taxes la xifra és de 126,6 milions d’euros.

Anuncis

La crisi augmenta les estafes i les estrebades un 50% a Catalunya

L’index de criminalitat en l’àmbit de les faltes d’estafa a Catalunya s’ha disparat des de l’inici de la crisi econòmica prop del 50%. En concret s’ha passat de 10.048 faltes d’aquest tipus registrades l’any 2009 a les 14.855 del 2012, segons dades del departament d’Interior a les que ha tingut accés elspassosperduts. El gruix de l’increment, però, amb un 23,44%, s’ha produit al 2012. Els Mossos d’Esquadra veuen aquest augment amb preocupació, tant o més que amb el cas de les estrebades. I és que aquest últim delicte ha crescut en només 2 anys un 53%, passant de 4.766 al 2010 a les 7.333 del 2012.

L’anàlisi que es fa des dels Mossos d’Esquadra per explicar el repunt en les estafes es que “ve determinat per un canvi en el tipus de delictes d’il·lícits comesos i la seva metodologia, ja que aquest tipus de fet requereix menys especialització i poca preparació i el guany, tot i que de menor quantia, és més ràpid i diligent. En canvi, per cometre faltes de furts es requereix d’una habilitat més acurada i d’una preparació més a consciència“.

Precissament els delictes de furts, no les faltes, han augmentat també signicativament des del 2009. Aquell any es van cometre 56.945. Al 2012 s’arriba ja als 66.807, un 17,3%  més.

9 de cada 10 dependents són atesos per un familiar que cobra el 40% del sou mínim

La majoria dels dependents a Catalunya, un 90%, són atesos per un familiar. De les 122.338 prestacions que es donen en l’actualitat, segons dades del departament de Benestar i Família, 111.058 són per cuidadors no professionals, la figura que la llei recull per familiars del dependent. Les mateixes dades indiquen, però, que cobren molt poc per una feina que els pot ocupar bona part del dia. La mitjana està en 283,34 euros, poc més del 40% del salari mínim interporfessional, fixat en 645 euros.

Pel que fa a les prestacions econòmiques vinculades superen per poc el salari mínim, ja que són de 669,56 euros. El cost que l’administració paga per un assistent personal, que ha de ser contractat a una empresa, és de 788 euros. Tenint en compte que el cost per hora d’aquests professionals és d’uns 20 euros el dependent rep només 39 hores de servei al mes, 1,3 hores al dia.

Actualment hi ha 160.338 catalans beneficiaris de la llei de Dependència. Hi ha, com ja s’ha explicat, 122.338 prestacions i a més es presten mensualment 84.035 serveis.

Catalunya redueix a la meitat els morts i ferits en accidents de trànsit en 9 anys. Un estudi publicat per l’OMS xifra en 18.000 milions l’estalvi per la reducció de la sinistralitat

El número de persones mortes o que han resultat ferides greus en accidents a les carreteres catalanes s’ha reduït en un 49% des de l’inici del Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE), l’any 2004, fins l’actualitat. Així ho indica un document del Servei Català del Trànsit, promotor del pla, al qual ha tingut accés elspassosperduts.

Aquest pla, ideat en el seu dia per la consellera Montserrat Tura, va establir una sèrie de mesures com ara l’increment dels controls amb equips fixes o mòbils i la realització de campanyes de sensibilització en aquest tipus d’infracció. Després de 9 anys s’ha aconseguit  la reducció de les velocitats mitjanes i de les infraccions de velocitat que són la causa de molts accidents. Actualment hi ha 120 trams controlats, una 600 Km  de la Xarxa bàsica catalana.

Ara mateix hi ha a Catalunya 192 punts de radar fix, tot i que només 148 incorporen l’aparell. La resta són caixes buides. Prop de la meitat, el 46% (89) estan situats a Barcelona, el 20% (38) a Tarragona, el 18% (34) a Girona i el 16% (31) a Lleida. Instal·lar un radar costa de mitjana uns 200.000 euros, segons dades del Servei Català del Trànsit.

D’altra banda s’ha quantificat l’estalvi que la reducció de la sinistralitat ha tingut a la nostra xarxa viària. Un estudi d’investigadors catalans publicat al butlletí de la Organització Mundial de la Salut estableix que la reducció del nombre de víctimes per accidents de trànsit entre els anys 2000 i 2010 a Catalunya ha permès estalviar  17.967 milions d’euros. La majoria, uns 16 mil milions, sobre la pèrdua de productivitat dels accidentats. La resta són en costos sanitaris i de serveis.

La Generalitat ha retallat un 36% la seva aportació per estudiant universitari als últims 3 anys

L’aportació de la Generalitat per cada estudiant universitari català ha caigut més d’un terç, concretament un 36 % de mitjana en només 3 anys, del 2009 al 2012, degut a les retallades. Així ho indiquen les dades que la pròpia Secretaria d’Universitats i Recerca ha enviat al Parlament.

La universitat que més ha notat la tisora ha estat la UdL (Lleida), que en 3 anys ha perdut 5.183€ per alumne, un 45%. La que menys la UB, amb 2.895€, un 30% .

                Aportació € 2009    Aportació € 2012    Pèrdua en €     Pèrdua % 

UB                          7.728                          4.833                          – 2.895                 30%

UAB                      9.394                            5.957                         – 3.437                 36,6%

UPC                       10.840                        7.330                          – 3.510                  32,4%

UPF                       9.600                           6.624                          – 2.976                  31%

UdG                      9.829                            5.522                          – 4.307                  44%

UdL                       11.508                         6.325                          – 5.183                  45%

URV                      9.665                           6.390                          – 3.275                  34%

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca

Les taxes universitàries es van encarir un 66% al curs 2012/2013, amb 1.700 euros de mitjana per carrera. L’Estat i la Generalitat a Catalunya diuen aportar entre un 80 i un 85% del que costen els estudis.

Als últims anys els estudis de grau i 1r i 2n cicles universitaris s’han encarit de mitjana entre un 13% i un 25% per sobre de l’IPC. Els preus mínims de màsters universitaris s’han incrementat un 43% per sobre de l’IPC des de la seva implantació ara fa 6 anys.

Santi Vila ja no assegura que la línia 9 arribarà a l’aeroport al 2016

El conseller de Territori, Santi Vila, allunya de l’any 2016 la posada en servei del tram de la línia 9 comprès entre Collblanc i l’aeroport ” per la manca de les disponibilitats pressupostàries que permetin la finalització de les obres necessàries per a la seva posada en servei”. Així ho assegura en una resposta parlamentària on avisa que “el calendari de posada en servei de les diferents estacions del tram s’ajustarà” d’acord amb el pressupost del que disposi.

Les obres de construcció de la línia 9 entre Collblanc i l’aeroport es troben molt avançades amb el túnel i estacions acabats, de forma que actualment tan sols manca finalitzar els treballs en curs de superestructura de via, electrificació i instal·lacions.

A tota la línia 9 s’han construït 44,3 km dels 50 km de línia previstos, la qual cosa suposa el 89% del total. El percentatge de les estacions en construcció o acabades és d’un 94 %, tenint en compte les 12 que ja estan totalment en funcionament. La resta d’estacions acabades són les 13 del tram I, de l’aeroport a Europa/Fira, i 7 de les 15 del tram II, del carrer A de la Zona Franca a la Zona Universitària.

El 5% de la població a Catalunya es queda sense targeta sanitària

Finalment serà el 5% de la població catalana, 372.599 persones, les que han deixat o deixaran de tenir targeta sanitària a Catalunya segons els nous criteris estatals i les alternatives que proposa el Departament de Salut. D’elles el 39,4%, 147.106, són menors d’edat. Són dades del departament de Salut enviades al Parlament. Les autoritats catalanes, però, asseguren la cobertura sanitària a quasi tots ells. Per col·lectius trobem 107.768 majors d’edat nacionals i estrangers amb residència legal, 57.704 menors nacionals, 89.402 menors estrangers  i 115.725 estrangers empadronats però sense residencia legal.

En aquest últim grup la conselleria de Boi Ruiz assenyala a 11.886 persones a les quals “no es pot verificar si compleixen els requisits per ser assegurades del Sistema Nacional de Salut o per accedir a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut”. Per això els insta a informar si acompleixen els requisits. A la resta, 103.839 majors d’edat empadronats,  se’ls  ha enviat un nou document d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut, amb el nivell de cobertura que els correspongui d’acord amb el nivell d’empadronament (nivell 1: per a aquelles persones que portin empadronades més de 3 mesos i menys d’1 any; i nivell 2: per a aquelles persones que portin empadronades més d’1 any).

La Generalitat augmenta un 20% el preu de les bressols públiques

El departament d’Ensenyament ha decidit augmentar un 20,4% el preu públic de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat. L’ordre, signada per la consellera, Irene Rigau, eleva l’import que han de pagar les famílies dels 98 euros del curs passat als 118 euros pel curs 2013-2014.

En ella es recorda, primer de tot, que l’article 5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, no inclou els ensenyaments de primer cicle de l’educació infantil dins dels ensenyaments obligatoris ni dels declarats gratuïts. Després diu que “ es considera necessari equiparar progressivament l’import del preu públic per l’escolarització d’alumnes a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament amb l’import previst per a les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals. En aquest sentit, aquesta Ordre en preveu l’increment.”

“Per tot això, d’acord amb el capítol III del títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, i a proposta de la Direcció General de Centres Públics,

 Ordeno:

Article 1

Import

Es fixa en 118,00 euros/mes l’import del preu públic del servei escolar prestat a les llars d’infants de titularitat de la Generalitat de Catalunya, a partir del curs escolar 2013-2014.”

Més de la meitat de centres per a gent gran promesos pel govern a Barcelona estan paralitzats

La crisi i les retallades han afectat especialment a la construcció d’equipaments socials i educatius per part de la Generalitat. La ciutat de Barcelona no ha estat una excepció i l’estat de construcció de residències i centres de dia per a gent gran en conveni amb l’Ajuntament està molt ralentitzat. Així, i segons dades del propi departament de Benestar i Família  5 dels 9 equipaments pendents estan actualment sense iniciar o aturats.

Aquí teniu el detall:

  • RGG Can Ferrero: Sense iniciar
  • RGG Benavent: Sense iniciar
  • RGG Pere Virgili: Sense iniciar
  • RGG Mercat del Guinardó: En construcció (paralitzat de facto)
  • RGG I CDGG Molí Via Favència: Obres acabades
  • RGG i CDGG Bon Pastor: En funcionament
  • RGG i CDGG Sant Andreu: Sense iniciar
  • RGG Alchemika: En construcció
  • CDGG Sant Antoni: En funcionament

Els compromisos de Rigau amb Barcelona

En una setmana de mobilitzacions del sector educatiu per les retallades fem un repàs de les obres que el departament d’Irene Rigau té pendents a la ciutat de Barcelona. En concret els centres que ara estan en barracons i s’han de traslladar a un nou edifici, noves construccions i promeses. Trobem CEIP’s i Instituts, i també la clàssica situació on l’Ajuntament no ha posat encara a disposició el solar per fer el nou centre, cas de La Maquinista i Els Encants. Són dades del departament d’Ensenyament.

–  Escola Mediterrània: s’estan executant les obres de construcció i la previsió d’acabament és el setembre de 2013. Per tant, entrarà en funcionament el curs 2013/2014.

–  Escola Can Fabra: es va aprovar per Acord de Govern, el 20 de novembre de 2012, l’execució de les obres. En aquests moments s’està redactant el projecte executiu i la previsió d’acabament és per l’any 2015.

– Escola La Maquinista: s’està redactant el projecte bàsic juntament amb el planejament de la zona, si bé, cal que l’Ajuntament de Barcelona posi el solar a disposició de la Generalitat de Catalunya.

– Escola Els Encants: el solar no està posat a disposició de la Generalitat de Catalunya per part de l’Ajuntament, però aquest avança amb la redacció del projecte bàsic juntament amb la planificació global de la Plaça de les Glòries.

– Escola Congrés Indians: el Departament d’Ensenyament ha acordat amb la comunitat educativa que d’aquí a dos cursos el centre es traslladarà a l’edifici de l’Escola Rosa dels Vents.

– Escola Univers: l’Ajuntament de Barcelona està redactant el projecte executiu.

–  El Departament d’Ensenyament té previst crear, el curs 2016-2017, l’Institut Viladomat, l’Institut Fluvià, i l’Institut Fabra i Coats.

–  S’ha redactat el projecte executiu per la construcció de l’Institut Angeleta Ferrer.