Mares i pares de les bressols municipals deixaran de pagar les quotes en protesta per la política educativa de Xavier Trias

Moltes famílies que porten als seus fills a les escoles bressols municipals de Barcelona han decidit no pagar les quotes a partir del mes vinent en protesta pels canvis, retallades i incompliments que, al seu parer, ha realitzat el consistori de Xavier Trias. Aquests pares i mares, agrupats al col.lectiu Ampes Bressol Barcelona, denuncien que durant el curs han vist, entre d’altres greuges, com s’han pujat les aportacions que han de fer o com els sous dels treballadors han estat retallats. Es senten desamparades ja que aquests canvis s’han fet sense avisar ni negociar. Consideren que afecten a la qualitat de l’ensenyament i critiquen la manca de diàleg per part del regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

Per mirar de forçar el diàleg han decidit tirar endavant aquesta mesura dràstica, retenir les quotes que, puntualment, sempre s’han liquidat. Tenen molt clar queno és un no vull pagar” sinó només retenir els diners destinats al pagament de l’escolarització i menjador dels infants en espera d’una resposta satisfactòria

El col.lectiu d’Ampes s’ha assessorat amb un conegut despatx d’advocats especialista en temes socials, que els ha indicat la viabilitat de la mesura, sempre que hi hagi una sèrie de garanties, com ara un registre notarial.

Dipositar el rebuts d’un servei en comptes d’abonar-los directament és una pràctica que ja es va donar als anys 90 a Catalunya. Durant la coneguda com “Guerra de l’Aigua” milers de families van pagar aquest servei bàsic en un compte corrent al banc sense les taxes i impostos que consideraven excessius.

Anuncis

1 de cada 4 diputats del PP al Congrés declara no tenir cap sou ni ingrés, o tenir-los a nivell de mileurista

Encara que sembli estrany hi ha diputats del PP al Congrés que declaren no tenir cap sou i, en alguns casos, ni comptes bancaris ni cap mena de bé material. N’hi ha d’altres que si en declaren alguna cosa, però a nivell del mileurisme o amb dades poc clares. Hi ha ministres, com Jorge Fernández Díaz  José Manuel Soria o Ana Mato, dirigents com Esteban González Pons (que no és propietari de res) i diputats de base. Són 41 de 170, 1 de cada 4 del grup popular  de la cambra baixa.

Tots els integrants del Congrés estan obligats a presentar una declaració de bens que, en molts d’aquests casos, destaca per la seva “blancura”. En alguns diputats es podria dir que extrema. Fins i tot hi ha una diputada, regidora a l’ajuntament de Madrid, que ni l’ha presentada. Aquí teniu la llista sencera amb la informació corresponent. Comencem pels ministres i dirigents del partit.

José Manuel Soria. Sense sou declarat però amb 524.000 euros als comptes corrents

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000255/000255_000_e_0001010_20111213.pdf

Jorge Fernández Diaz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000187/000187_001_e_0016587_20120529.pdf

Ana Mato. Cobrava uns 85.000€……sense especificar d’on.

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000050/000050_000_e_0000296_20111130.pdf

Esteban González Pons. Ingressos sense aclarir procedència i cap propietat

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000198/000198_000_e_0000872_20111207.pdf

Resta de diputats

Ernesto Aguiar

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000234/000234_000_e_0000971_20111212.pdf

Cayetana Álvarez de Toledo. No declara cap ingrés. Té 380 mil euros al banc, un solar i un apartament a Argentina

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000331/000331_000_e_0004777_20120209.pdf

Carlos Aragonés

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000369/000369_000_e_0016956_20120530.pdf

Maria Ares

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000002/000002_000_e_0000015_20111128.pdf

Andrés Ayala

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000009/000009_001_e_0035445_20121113.pdf

José Eugenio Azpiroz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000170/000170_001_e_0045256_20130206.pdf

Maria Pilar Barreiro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000336/000336_000_e_0007227_20120306.pdf

Míriam Blasco

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000258/000258_000_e_0001026_20111213.pdf

Susana Camarero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000180/000180_000_e_0000799_20111205.pdf

Alfonso Candón

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000232/000232_001_e_0005776_20120221.pdf

Maria Teresa Cobaleda

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000354/000354_000_e_0010081_20120327.pdf

Guillermo Collarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000285/000285_001_e_0035278_20121108.pdf

Andrea Fabra

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000301/000301_000_e_0001771_20120103.pdf

Enrique Fajarnes

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000006/000006_000_e_0000051_20111128.pdf

Agueda Fumero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000312/000312_000_e_0002065_20120111.pdf

Ignacio Gil-Lázaro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000205/000205_000_e_0000893_20111207.pdf

Sebastián González

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000287/000287_000_e_0001423_20111223.pdf

Maria Olga Iglesias

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000160/000160_000_e_0000716_20111205.pdf

Santiago Lanzuela assegura haver cobrat només 7.000 euros al 2010

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000019/000019_000_e_0000145_20111129.pdf

Guillermo Mariscal

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000269/000269_000_e_0001083_20111214.pdf

Mª Teófila Martínez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000007/000007_000_e_0000055_20111128.pdf

Pablo Matos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000282/000282_000_e_0001377_20111222.pdf

Lourdes Méndez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000158/000158_000_e_0000705_20111202.pdf

Rafael Merino

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000143/000143_000_e_0000649_20111202.pdf

Maria Aranzazu Miguélez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000125/000125_001_e_0010113_20120328.pdf

Macarena Montesinos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000245/000245_000_e_0000992_20111212.pdf

Ramón Moreno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000090/000090_000_e_0000437_20111130.pdf

Carmen Navarro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000360/000360_000_e_0015471_20120518.pdf

Maria Carmen Rodríguez Flores no ha presentat la declaració d’interessos pertinent.

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?next_page=/wc/fichaDiputado&idDiputado=374&idLegislatura=10

Aurelio Romero declara us honoraris d’advocat de total 2.000 euros

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000017/000017_000_e_0000127_20111129.pdf

José Juan Sánchez Barrera

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000375/000375_000_e_0033408_20121023.pdf

Ovidio Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000201/000201_000_e_0000879_20111207.pdf

Celinda Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000028/000028_000_e_0000187_20111129.pdf

Mª de la Concepción de Santa Ana

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000128/000128_000_e_0018960_20120614.pdf

Ricardo Tarno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000346/000346_000_e_0008481_20120313.pdf

Ignacio Uriarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000330/000330_000_e_0004458_20120208.pdf

Antonio Vázquez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000018/000018_000_e_0000139_20111129.pdf

Acabar la Línia 9 costaria 1.481 milions d’euros. Només aquest 2013 la Generalitat ha de pagar 1.284 per mètodes alemanys

La Generalitat necessita 1.481 milions d’euros (246 mil milions de les antigues pessetes) per acabar la, fins ara, obra més llarga que ha tirat endavant mai el govern català; la línia 9 del metro. Aquesta és la xifra que els tècnics li han enviat al conseller de Territori i Sostenibilitat. Santi Vila ha ordenat reformular fins l’acabament de la legislatura tots els treballs d’aquesta obra que té feina pendent als trams I, II, III i IV. Fins ara l’executiu ha pagat 4.461 M€ (743 mil milions de pessetes).

Les arques de la Generalitat ja fa temps que no suporten cap mena d’esforç, tot i que encara no tenen tallada l’aixeta del crèdit bancari. Però el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell, només recorrerà a aquest últim recurs en casos molts prioritaris. I la Linia 9 no ho és en aquests moments. I més tenint en compte que de la banda de Territori està arribant un dels principals problemes per un govern que funciona amb pressupostos prorrogats: pagar el deute més gran dels últims anys per culpa de les infraestructures fetes amb pagament diferit, les del “mètode alemany”, amb  mil milions d’euros vinculats directa o indirectament al departament de Santi Vila. El total del deute diferit que la Generalitat ha d’abonar aquest 2013 és de 1.284 milions.

14 de cada 100 nens no obtenen el graduat de secundària a Barcelona

El percentatge d’alumnat que no ha obtingut el Graduat en Educació Secundària a la ciutat de Barcelona al curs 2011-2012  és del 14,3% dels alumnes matriculats. Així ho indiquen dades del departament d’Ensenyament enviades al Parlament de Catalunya. Són unes dades quasi idèntiques a la del curs 2010-2011.

Un total de 1.495 nens de 16 anys no van obtenir el títol.  La majoria són de Nou Barris, 223, Sant Martí, 217, i Horta Guinardó, 179.

La Generalitat transferirà a l’Estat els diners dels tributs que avui ha rebut de 5 ajuntaments. Els consistoris podrien ser multats amb interessos de demora

La Generalitat transferirà a l’Estat els diners dels impostos que alguns ajuntaments han decidit ingressar directament a l’Agència Tributària Catalana. Així de clar era el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament de Catalunya parlant del primer cas, el d’Alella. El responsable econòmic del govern també avisa als ajuntaments que pagaran els interessos de demora si el pagament arriba a Madrid fora de temps:

“Quant a la destinació d’aquests diners, cal dir que l’ATC, de conformitat amb l’article 61.3 de la Llei 22/2008, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d’Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, en dóna compte a l’administració tributària actualment competent en la gestió del tribut. Un cop s’ha fet aquesta comunicació, i de comú acord, si escau, es transfereix l’ingrés.

No correspon a l’ATC determinar si s’escauen interessos de demora o recàrrecs, en cas que l’ingrés es produís fora de termini, respecte de tributs que actualment gestiona una altra administració, que és l’única competent per a determinar les conseqüències.”

 

El Govern estudia utilitzar els presos com a mà d’obra

En un moment on sembla que hi haurà fumata blanca per la xifra de dèficit catalana al departament d’Economia es comencen a moure coses. Entre elles, tot i que depèn d’una decisió política, la possibilitat que el govern guanyi diners amb els interns de les presons catalanes.

Fons de l’executiu han indicat que, entre d’altres vies estudiades, hi ha sobre la taula mirar de recuperar part del cost del manteniment dels presos, uns 100 euros al mes en 2012 (ara mateix hi ha uns 10.500 interns als centres penitenciaris catalans), amb convenis subscrits amb empreses privades que aprofitin aquesta mà d’obra. Fins ara hi ha acords de col·laboració amb fundacions o entitats sense ànim de lucre. El pas següent es professionalitzar encara més aquests processos i que, d’aquesta manera, es generin uns ingressos per sostenir les arques públiques.

Mentrestant el departament que dirigeix Germà Gordó ultima el Pla d’equipaments penitenciaris 2013-2020.  D’ell depèn el tancament de la Model, la construcció del nou centre de la Zona Franca o l’obertura del Catllar, a Tarragona. Precisament sobre aquest últim sembla que a la conselleria no acaben de tenir les coses molt clares. Mentre fa uns dies avançaven al Parlament els detalls de la possible obertura en una informació anterior deien, literalment, “en la conjuntura econòmica actual seria una irresponsabilitat incórrer en més despeses de funcionament d’un nou equipament penitenciari que no és necessari pel país.Així ho afirmava categòricament el secretari general del departament, Enric Colet. Qui és més optimista és el director general de Serveis Penitenciaris, el controvertit Xavier Martorell.

El malalts depressius, psicòtics o d’ansietat dels més afectats per la retallada de la Generalitat. Detalls també de “l’estalvi” en medicaments “exclosos”

La retallada de la Generalitat en la despesa de fàrmacs per pacients amb problemes depressius, psicòtics o d’ansietat ha arribat en 2012 als 38 milions d’euros, un 17% respecte al 2011. Així ho indiquen dades del propi departament de Salut.

La majoria de la reducció la pateixen els que rebien fins ara els tractaments antidepressius, amb una retallada de 21,5 milions d’euros i 314.302 fàrmacs menys. Els segueixen els de patologies psicòtiques, amb 13,5 milions d’euros de retallada i 121.875 prescripcions menys. També els pacients amb ansietat han tingut una disminució de 2.544.876 milions d’euros i de 450.799 medicaments. Resten també les receptes per hipnòtics i sedants, amb una reducció de unes 60.000 i un estalvi de 355.178 euros.

Pel que fa a la retallada dels fàrmacs anomenats “exclosos” arriba al 2012 al 18,7 milions d’euros. Els metges han prescrit, per exemple, 377.000 menys de caixes d’acetilcisteina (per dissoldre mucositat), 189.000 menys d’almagato (l’Almax) o 168.000 de combinacions de Diosmina (tractament de varius).

Les retallades en salut van significar al 2012 uns 150 euros menys per català.

Si vols conèixer mes detalls d’algun medicament o medicaments que han patit les retallades pots enviar-me un comentari al bloc o fer la consulta directament al meu twitter.

El govern preveu perdre 200 milions d’euros per no cobrar l’euro per recepta aquest 2013. 641 persones s’havien negat a pagar-lo

La suspensió de l’euro per recepta el dia 17 de gener passat significarà per les arques de la Generalitat un impacte de uns 200 milions d’euros. Així ho ha informat al Parlament el conseller de Salut, Boi Ruiz.  Una partida més a tenir en compte en la confecció d’uns pressupostos ja bastants difícils de pactar amb ERC.

Els números que ha fet el departament ens diuen que no cobrar aquesta taxa suposarà un augment de la despesa esperada de 111 milions d’euros (increment del 9% sobre la facturació esperada), als quals s’han d’afegir 87 milions per la pèrdua de la recaptació des del dia de la suspensió.

D’altra banda i fins a la suspensió per part del TC del cobrament de l’euro per recepta, un total de  641 ciutadans són les persones que s’han negat a pagar l’euro per recepta fins la seva suspensió.

Els alumnes escolaritzats en barracons augmenten un 10% aquest curs

L’aturada quasi en sec en la construcció de noves escoles a Catalunya, juntament amb l’increment de l’alumnat, ha motivat un fort augment del nombre de nens i nenes que s’escolaritzen en barracons o “mòduls”. En concret són 1.720 alumnes, un 10,2 % més que el curs 2011/12. Ara mateix hi ha al nostre país 18.573 infants que fan classes en barracons, mentre que l’any passat eren 16.853, segons dades del departament d’Ensenyament.

Els més afectats per l’increment, amb 1.618 nens més respecte al curs anterior, són els més petits, els de primària. Ara mateix hi ha 5.957 infants d’aquesta franja fent classe en aquests mòduls (amb una pujada del 27,2% respecte al curs anterior). L’augment d’alumnat que cursa ESO en barracons és de 554 infants, amb un total de 6.338. Respecte als alumnes d’ESO dels 60 del curs 2011/12 s’ha passat a 166 en aquest curs. L’únic ensenyament on disminueixen els alumnes que utilitzen aquestes instal·lacions és en infantil, amb una reducció de 558.

La majoria de l’increment de nens que van a barracons es localitza a Girona (+448 alumnes) per atendre principalment la demanda de primària i secundària, seguit del Vallès Occidental (+365 alumnes), el Maresme, (+338 alumnes) i la Catalunya Central (+241 alumnes). És indicativa la reducció a l’àrea més poblada de Catalunya. Barcelona i comarques (- 259 alumnes).

Les cadenes alimentàries no volen implantar el retorn d’envasos a Catalunya

Cap gran cadena alimentària instal·lada a Catalunya “ha mostrat interès per a participar” al sistema de retorn dels envasos de vidre, alumini o plàstic que vol començar la Generalitat. És el conegut com SDDR (sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). Així d’explicit és el conseller de Territori, Sant Vila, en una resposta parlamentària. I és que la desaparició de l’obligatorietat per fer aquest tipus de reciclatge que ha introduït el govern del PP ha dificultat, i molt, la bona resposta de les empreses.

El sistema SDDR consisteix en que el consumidor paga per cada envàs un dipòsit (25 cèntims), diners que després recupera quan retorna el recipient en qualsevol supermercat. S’aplicaria a envasos de begudes i sucs d’un sol ús, fetes de plàstic, alumini, acer i vidre. Alemanya recull d’aquesta manera un 98,5% d’aquest tipus d’envasos. Com la llauna o ampolla tenen un valor els ciutadans acaben tornant-la. Tot plegat un alleugeriment pels abocadors s’escombraries  ja que a Espanya la gestió d’aquests residus costa uns 65 milions d’euros a l’any.