Així és la nova càmera que porten els mossos antiavalots

La càmera de “solapa” que el conseller d’Interior, Ramon Espadaler” va anunciar que portarien els antiavalots dels Mossos d’Esquadra ja té nom i cognoms. És la Gopro HERO3 Black Edition, segons han indicat a Els passos perduts fonts properes al govern. La policia catalana ha invertit 70.000 euros en comprar aquestes càmeres (cada una costa uns 450 euros) amb els seus corresponents accessoris. Entre aquests en destaca una armilla-arnés per col.locar l’aparell al pit del policia responsable de captar les imatges.

La càmera pesa només 74 g (135  amb la carcassa), una resolució de 12 MP i el format de video és “códec H.26 amb arxius mp4”, enfoca a qualsevol distància i, molt important, ofereix un gran angular amb angle de visió de 170º. A més “la seva alta resolució i les seves maneres de vídeo d’alta velocitat de fotogrames donen com resultat una filmació de qualitat professional que permet una reproducció en càmera lenta fluida. També permeten captures amb qualitat de cinema i resolució ultra alta.

Camera mossosaccessori per càmera mossos

Font: Fototecnica.com

La Gopro s’ajusta de manera automàtica a entorns amb poca llum, canviant la quantitat de fotogrames de manera intel·ligent segons les condicions de llum per obtenir un millor rendiment.”

Finalment, i aquest és un punt clau pel control de la situació per part del comandament d’un operatiu d’antiavalots, permet amb  una “Wi-Fi Remote controlar fins a 50 càmeres des de distàncies de fins a 180 m.”

Com evitar la violència a les manifestacions de #CanVies

Molts en mirar d’analitzar les causes que han motivat ja 3 dies de violència urbana amb motiu del desallotjament i enderroc de Can Vies citen motius com la presència d’infiltrats o que el moviment okupa acull un petit grup de violents. Jo no entraré en aquest anàlisi per que no tinc les dades necessàries. Si explicaré el que vaig observar a la manifestació d’aquest dimecres 28 de maig.

Els “violents” eren en bona part nois d’entre 16 i 20 anys que anaven a liarla per l’emoció de l’enfrontament. N’hi havia pocs més calmats que veies que començaven a tombar contenidors tant al carrer Creu Coberta com als adjacents (per dificultar el pas de les furgones de la policia) i eren secundats després per la majoria.

Una vegada s’havia establert el que podriem dir un sistema de barricada amb foc començava l’enfrontament amb els Mossos que hi havia al davant i que consistia amb el llençament de pedres i ampolles. Uns pocs portaven martells amb els que miraven de trencar els aparadors. Aqui teniu la seqüencia dels fets:

Després, i una vegada es va trencar el front principal d’enfrontament de la capçalera de la mani van començar més de 3 hores de corredisses pels carrers de Sants. Es va seguir el model clàssic d’un dispositiu policial que actua en punts de manera molt forta i es retira per anar a un altre lloc. I així 3 hores.

Tot plegat es podia haver evitat? Si. De qui és la culpa? De les dues bandes, però amb un grau de responsabilitat molt diferent. Comencem per l’actuació policial. Els Mossos tenen la legitimitat de l’ús de la força com a cos policial d’un estat de dret. El problema és que una manifestació que es troba davant molts agents antiavalots en formació, preparats per actuar no reacciona igual que si es troba a uns agents de la Guardia Urbana que els indiquen que la marxa ha de continuar per un o altre carrer. És veritat que el dispositiu es prepara d’acord amb el que s’espera, i que s’arrisca la integritat física d’uns agents de la Urbana si es posen al davant. Però aqui entra la responsabilitat de l’altra part, dels manifestants.

Front Mossos Can Vies

A les manifestacions del 15M va haver incidents, però va quedar molt clar que eren protagonitzats per grups aliens al moviment que es col·locaven als voltants o al final de la marxa. Com va quedar tan clar? Per que els organitzadors havien establert un servei d’ordre propi que delimitava qui es manifestava. I eren clarament visibles amb armilles reflectants. Això passa a les concentracions de Can Vies? NO. La idiosincràsia del moviment sembla que fa impossible establir aquesta mesura de seguretat i ordre en qualsevol manifestació. I en el cas específic que ens ocupa fa que es barregin i mimetitzin els violents amb les persones que es manifesten pacíficament.

Així doncs i cenyint-nos específicament a la violència urbana es podria evitar o almenys reduir amb un senzill exercici de responsabilitat per part dels manifestants, d’una banda, i també per una mica més de mà esquerra per part dels comandaments que estableixen els dispositius d’antiavalots.

 

Interior no troba “cap raó” per informar dels dispositius de mossos a entitats o veïns

“El desplegament policial efectuat al barri de Gràcia el 30 d’abril de 2013 va ser adequat i realitzat amb la finalitat de prevenir la comissió de fets delictius i de garantir la celebració dels actes convocats sense cap tipus d’incidents. El dispositiu va tenir en compte la configuració urbana del districte, que condicionava la disposició dels efectius policials i recomanava la seva concentració.

Sens dubte, el dispositiu va donar confiança i seguretat al conjunt de la ciutadania i va permetre assistir a la manifestació a un major nombre de persones que, emparades en la protecció policial, podien participar dels diferents actes amb seguretat. Quant al fet d’informar a les entitats ciutadanes i als veïns i veïnes sobre el tipus de dispositiu a aplicar, cal dir que no existeix cap raó per donar informació prèvia d’aquesta naturalesa a aquestes entitats.

En relació amb les queixes, durant la celebració del plenari del districte de Gràcia, el dia 7 de maig, la regidora del districte va rebre les queixes de cinc persones per l’actuació del 30 d’abril i l’associació de veïns de la vila de Gràcia, en el seu torn de paraula, va considerar desmesurat el dispositiu policial. D’altra banda, el conseller de seguretat del districte va mostrar la seva satisfacció pel dispositiu realitzat.

El nombre d’efectius de Mossos d’Esquadra que van participar van ser 284, situats en diferents punts estratègics de la ciutat. El nombre de manifestants era d’unes 200 persones aproximadament. El càrrec polític responsable de dirigir l’acció policial va ser el director general de la Policia.

En cap moment es va transmetre una imatge de por ni d’inseguretat; ben al contrari, la presència policial va garantir la celebració de la manifestació i va permetre completar el recorregut sense incidents. A l’inici de la manifestació, i durant tot el recorregut, algunes persones que anaven tapades per evitar ser identificades feien pintades a la calçada, a les façanes d’alguns edificis, en oficines de banca i en altres indrets. Precisament la disposició policial dels efectius va permetre limitar els incidents a aquests danys i evitar la degradació de les accions de protesta.

Resulta evident que el dispositiu del cos de Mossos d’Esquadra no va constituir cap tipus de limitació al dret de manifestació; la disposició d’efectius va garantir l’exercici dels drets i la participació responsable en les reivindicacions ciutadanes. Els efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra no van efectuar cap càrrega ni es va efectuar cap tret amb escopeta llançadora. Finalment, assenyalar que els efectius de la Brigada Mòbil duien el material de dotació que tenen assignat i que garanteix que, en cas de ser necessari, puguin dur a terme l’exercici de les funcions professionals que els corresponen.

Barcelona, 18 de juliol de 2013
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller d’Interior “