El PP creu que la manifestació de Som Escola és “antisistema” i que alguns professors “utilitzen i adoctrinen” als nens com als “regims totalitaris”

Aquests és un text presentat pel PPC al Parlament, en forma de proposta de resolució a la Comissió d’Ensenyament i Universitats, aquest mes de juny. Es reprodueix de manera literal i només es posa negreta en alguns apartats.

—————————————————————————————————————————————————————–

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José García Cuevas, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, de acuerdo con lo que establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la siguiente propuesta de resolución para que sea sustanciada en la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Exposición de motivos
La educación pública es un servicio público y cumple una función social de especial relevancia. Es un deber constitucional (art.103 CE) para los responsables y empleados públicos garantizar la neutralidad política de las instituciones y los servicios públicos, que pagamos entre todos, y que deben responder a los valores democráticos y de convivencia compartidos por los ciudadanos, muy especialmente en el ámbito de la Educación pública.

Sin embargo, en determinados colegios públicos catalanes los docentes están repartiendo propaganda política a los niños a su cargo, animándolos a acudir con sus familias a una manifestación política y antisistema, convocada en contra de la aplicación del orden constitucional en Cataluña, y en rechazo de la acción judicial de los tribunales competentes. Una convocatoria basada en información falsa y tergiversada en relación a los derechos constitucionales y estatutarios de los ciudadanos, al reparto competencial vigente en el ámbito de la Educación, a la legitimidad de la acción de los tribunales, e incluso al contenido de la propia legislación catalana en materia lingüística y educativa. Continua llegint

Anuncis

El PPC si participa als actes oficials de la diada 2013

Manuel Conde, vicepresident del districte d’Horta Guinardó i Felisa Vila, consellera i portaveu adjunta, són els dos càrrecs del PPC que ahir al vespre van participar a l’acte oficial de celebració de la Diada 2013 d’aquest districte barceloní.

Consellers PPC a Diada 2013 elspassosperduts

Artur Mas: del timó al “timo” o com fer independentisme de fireta

El president de Catalunya, fins fa poques hores, tenia clar que havia de consultar al seu electorat si volia o no tenir un nou projecte de país el 2014. Almenys és el que portava repetint el últims 2 anys. Per assolir el govern fins i tot va pactar amb ERC un full de ruta que així ho indicava. Però les dificultats legals eren i són insalvables, ja que el PP ha deixat clar quin és el seu posicionament. I l’alternativa, el PSOE, també. Ara el sr.Mas ens diu que no es pot fer cap consulta si no és legal. I, si no es pot fer, esgotarà la legislatura i farà eleccions plebiscitàries al 2016…. Què ha canviat? Per què s’ha passat de la valentia a la covardia pocs dies abans de la diada més reivindicativa? Què li va dir Rajoy a Artur Mas la la discreta reunió que van mantenir el passat 29 d’agost?

Artur Mas elspassosperduts

La política és un joc d’estratègia. Tots els partits dibuixen les seves línies d’actuació d’acord amb el que creuen que passarà, a pactes, acords, converses i enteses més o menys públiques, com la trobada Rajoy-Mas. I ara ens volen vendre que unes eleccions plebiscitàries al 2016 són un advertiment al president espanyol de què no ens acontentarem amb un millor finançament……Fluix, molt fluix. A Gènova tiren coets. Els catalans els donen 3 anys d’oxígen.

El pinyol de CiU semblava que havia superat el pactisme congènit que la federació havia establert com a modus vivendi. Fins i tot, i no ens enganyem, havia arribat a promoure i facilitar la creació de plataformes de suport a un procés que realment ha calat en bona part de la població. Sembla, però, que l’ànima pactista, amb una empenta més que important de les empreses que aguanten a CiU en els bons i els mals temps, ha pogut més. L’esperança de tornar a ser decisius a Madrid, barrejada amb la possibilitat d’un nou sistema de finançament que doni més poder a la hisenda catalana, pesa més a la balança que l’enfrontament directe amb l’Estat. Això és fer independentisme de fireta.

El problema de l’independentisme de fireta és tot el reguitzell de gent que acabes de deixar amb la boca tan oberta com un “tragabolas”. I un altre és el trencament amb el partit que aposta clarament per la independència i que t’ha donat suport per poder governar. T’aboca a buscar altres aliances, com ara el PSC o, el PPC. Els argumentaris per aquest camí, per molt difícil d’empassar que sembli especialment per la segona opció, ja estan fets.

És decebedor veure com un procés que havia sacsejat Catalunya sembla que no ho ha fet prou pels analistes de CiU, que esperen temps millors. Els mateixos que ara han de construir la ruptura (fàcil) amb ERC i “mantenir el timó” del president. Però les seves paraules han deixat literalment amb el cul a l’aire als milers de persones que des de l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres entitats i partits han apostat fort per la independència promovent actes tant importants com ara la via catalana. També pels que volen el dret a decidir. Per ells i per tots els catalans el president ha preferit, com un “trilero” qualsevol, canviar-nos de lloc la boleta i deixar-nos amb cara de tontos. Ha decidit passar de portar el timó a “timar-nos”. A veure com acaba tot.

1 de cada 4 diputats del PP al Congrés declara no tenir cap sou ni ingrés, o tenir-los a nivell de mileurista

Encara que sembli estrany hi ha diputats del PP al Congrés que declaren no tenir cap sou i, en alguns casos, ni comptes bancaris ni cap mena de bé material. N’hi ha d’altres que si en declaren alguna cosa, però a nivell del mileurisme o amb dades poc clares. Hi ha ministres, com Jorge Fernández Díaz  José Manuel Soria o Ana Mato, dirigents com Esteban González Pons (que no és propietari de res) i diputats de base. Són 41 de 170, 1 de cada 4 del grup popular  de la cambra baixa.

Tots els integrants del Congrés estan obligats a presentar una declaració de bens que, en molts d’aquests casos, destaca per la seva “blancura”. En alguns diputats es podria dir que extrema. Fins i tot hi ha una diputada, regidora a l’ajuntament de Madrid, que ni l’ha presentada. Aquí teniu la llista sencera amb la informació corresponent. Comencem pels ministres i dirigents del partit.

José Manuel Soria. Sense sou declarat però amb 524.000 euros als comptes corrents

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000255/000255_000_e_0001010_20111213.pdf

Jorge Fernández Diaz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000187/000187_001_e_0016587_20120529.pdf

Ana Mato. Cobrava uns 85.000€……sense especificar d’on.

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000050/000050_000_e_0000296_20111130.pdf

Esteban González Pons. Ingressos sense aclarir procedència i cap propietat

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000198/000198_000_e_0000872_20111207.pdf

Resta de diputats

Ernesto Aguiar

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000234/000234_000_e_0000971_20111212.pdf

Cayetana Álvarez de Toledo. No declara cap ingrés. Té 380 mil euros al banc, un solar i un apartament a Argentina

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000331/000331_000_e_0004777_20120209.pdf

Carlos Aragonés

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000369/000369_000_e_0016956_20120530.pdf

Maria Ares

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000002/000002_000_e_0000015_20111128.pdf

Andrés Ayala

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000009/000009_001_e_0035445_20121113.pdf

José Eugenio Azpiroz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000170/000170_001_e_0045256_20130206.pdf

Maria Pilar Barreiro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000336/000336_000_e_0007227_20120306.pdf

Míriam Blasco

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000258/000258_000_e_0001026_20111213.pdf

Susana Camarero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000180/000180_000_e_0000799_20111205.pdf

Alfonso Candón

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000232/000232_001_e_0005776_20120221.pdf

Maria Teresa Cobaleda

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000354/000354_000_e_0010081_20120327.pdf

Guillermo Collarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000285/000285_001_e_0035278_20121108.pdf

Andrea Fabra

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000301/000301_000_e_0001771_20120103.pdf

Enrique Fajarnes

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000006/000006_000_e_0000051_20111128.pdf

Agueda Fumero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000312/000312_000_e_0002065_20120111.pdf

Ignacio Gil-Lázaro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000205/000205_000_e_0000893_20111207.pdf

Sebastián González

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000287/000287_000_e_0001423_20111223.pdf

Maria Olga Iglesias

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000160/000160_000_e_0000716_20111205.pdf

Santiago Lanzuela assegura haver cobrat només 7.000 euros al 2010

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000019/000019_000_e_0000145_20111129.pdf

Guillermo Mariscal

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000269/000269_000_e_0001083_20111214.pdf

Mª Teófila Martínez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000007/000007_000_e_0000055_20111128.pdf

Pablo Matos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000282/000282_000_e_0001377_20111222.pdf

Lourdes Méndez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000158/000158_000_e_0000705_20111202.pdf

Rafael Merino

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000143/000143_000_e_0000649_20111202.pdf

Maria Aranzazu Miguélez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000125/000125_001_e_0010113_20120328.pdf

Macarena Montesinos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000245/000245_000_e_0000992_20111212.pdf

Ramón Moreno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000090/000090_000_e_0000437_20111130.pdf

Carmen Navarro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000360/000360_000_e_0015471_20120518.pdf

Maria Carmen Rodríguez Flores no ha presentat la declaració d’interessos pertinent.

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?next_page=/wc/fichaDiputado&idDiputado=374&idLegislatura=10

Aurelio Romero declara us honoraris d’advocat de total 2.000 euros

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000017/000017_000_e_0000127_20111129.pdf

José Juan Sánchez Barrera

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000375/000375_000_e_0033408_20121023.pdf

Ovidio Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000201/000201_000_e_0000879_20111207.pdf

Celinda Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000028/000028_000_e_0000187_20111129.pdf

Mª de la Concepción de Santa Ana

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000128/000128_000_e_0018960_20120614.pdf

Ricardo Tarno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000346/000346_000_e_0008481_20120313.pdf

Ignacio Uriarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000330/000330_000_e_0004458_20120208.pdf

Antonio Vázquez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000018/000018_000_e_0000139_20111129.pdf

Les morts de dependents a l’espera de rebre ajuts es disparen a causa de les retallades

9.301 persones han mort l’any 2012 a Catalunya esperant que els donessin les ajudes de dependència que els pertocaven. Són 2.439 més respecte al 2011, amb un augment del 35,5%, segons dades del departament de Benestar Social i Família a les que ha tingut accés elspassosperdutsDes del 2007 han mort al nostre país prop de 60.000 catalans amb la dependència reconeguda, però sense haver cobrat ni un euro.

Es trenca així una dinàmica positiva per part del la Generalitat que des del 2008 havia aconseguit agilitzar la concessió d’ajudes i, de retruc, disminuir el nombre de persones que perdien la vida esperant aquests ajuts. La causa és una barreja entre la mala situació de les arques del govern català i les retallades del govern del PP a la llei de la Dependència (a les que s’afegeix les seves negatives i endarreriments per abonar les bestretes a les que està obligat).

              Morts  a Catalunya esperant ajudes Llei Dependència  

2007                            4.521

2008                          14.232

2009                          13.849

2010                           10.982

2011                             6.862

2012                            9.301

          Font: Departament de Benestar Social i Família

El govern de Mariano Rajoy va aprovar a mitjans de l’any passat un dur ajust a la llei de Dependència amb la reducció del 15% de la prestació que reben els cuidadors familiars, l’eliminació de la classificació de graus de dependència i l’establiment de criteris i dotacions econòmiques comunes a tots els territoris. En aquell moment el conseller de Benestar, Josep Lluís Cleríes, va denunciar que es tractava d’una flagrant invasió de les competències. De la seva banda la Taula del Tercer Sector va preveure que el copagament provocaria un augment de pobresa entre les persones dependents i les seves famílies. De moment, i segons les dades del departament que encapçala Neus Munté, els que més han perdut són les persones grans que, havent guanyat el dret a rebre una prestació, han mort esperant-la.