El cos d’èlit dels Mossos utilitza companys com a diana

El GEI, el cos d’elit dels Mossos d’Esquadra, posa a companys al costat de les dianes quan fan pràctiques de tir.

Així es pot veure en un vídeo que sembla editat per un component del propi cos. A les imatges es mostra primer com es carreguen armes amb munició 9 mil·límetres i després com es fan diferents exercicis tant amb subfusells com amb pistoles. En un d’ells, concretament a partir del segon 42 del vídeo, s’identifica a dos integrants del GEI que avancen per una galeria de tir (una de les existents a l’Institut de Seguretat de Catalunya) i fan foc quan se’ls hi dona l’ordre. En arribar a les dianes es veu clarament que hi ha dos companys completament immòbils als plafons mentre els dos tiradors s’apropen fent trets a pocs centímetres dels objectius.

GEIs fent de dianes- elspassosperduts

Fonts dels Mossos d’Esquadra han indicat que aquest vídeo, on apareix amb claredat al començament i al final el logo oficial dels GEI, es va fer al 2011 sense el permís ni de la policia catalana ni del departament d’Interior de la Generalitat, en aquell temps comandat per Felip Puig. El que si és veu és que s’ha fet amb l’acord de tots els membres d’aquest cos, que arriben a portar càmeres subjectives al fusell i, d’almenys, un comandament dels GEI, que apareix al minut 2.07.

A les imatges es poden veure, a més de les esmentades pràctiques de tir, diferents exercicis, que van des de baixar d’un helicòpter, pràctiques al camp (al més pur estil “comando”)  o entrades a pisos. El vídeo es complementa amb imatges de diferents actuacions reals on es barregen seqüències pròpies amb gravacions de diferents cadenes de televisió.

Més de la meitat de centres per a gent gran promesos pel govern a Barcelona estan paralitzats

La crisi i les retallades han afectat especialment a la construcció d’equipaments socials i educatius per part de la Generalitat. La ciutat de Barcelona no ha estat una excepció i l’estat de construcció de residències i centres de dia per a gent gran en conveni amb l’Ajuntament està molt ralentitzat. Així, i segons dades del propi departament de Benestar i Família  5 dels 9 equipaments pendents estan actualment sense iniciar o aturats.

Aquí teniu el detall:

  • RGG Can Ferrero: Sense iniciar
  • RGG Benavent: Sense iniciar
  • RGG Pere Virgili: Sense iniciar
  • RGG Mercat del Guinardó: En construcció (paralitzat de facto)
  • RGG I CDGG Molí Via Favència: Obres acabades
  • RGG i CDGG Bon Pastor: En funcionament
  • RGG i CDGG Sant Andreu: Sense iniciar
  • RGG Alchemika: En construcció
  • CDGG Sant Antoni: En funcionament

Els compromisos de Rigau amb Barcelona

En una setmana de mobilitzacions del sector educatiu per les retallades fem un repàs de les obres que el departament d’Irene Rigau té pendents a la ciutat de Barcelona. En concret els centres que ara estan en barracons i s’han de traslladar a un nou edifici, noves construccions i promeses. Trobem CEIP’s i Instituts, i també la clàssica situació on l’Ajuntament no ha posat encara a disposició el solar per fer el nou centre, cas de La Maquinista i Els Encants. Són dades del departament d’Ensenyament.

–  Escola Mediterrània: s’estan executant les obres de construcció i la previsió d’acabament és el setembre de 2013. Per tant, entrarà en funcionament el curs 2013/2014.

–  Escola Can Fabra: es va aprovar per Acord de Govern, el 20 de novembre de 2012, l’execució de les obres. En aquests moments s’està redactant el projecte executiu i la previsió d’acabament és per l’any 2015.

– Escola La Maquinista: s’està redactant el projecte bàsic juntament amb el planejament de la zona, si bé, cal que l’Ajuntament de Barcelona posi el solar a disposició de la Generalitat de Catalunya.

– Escola Els Encants: el solar no està posat a disposició de la Generalitat de Catalunya per part de l’Ajuntament, però aquest avança amb la redacció del projecte bàsic juntament amb la planificació global de la Plaça de les Glòries.

– Escola Congrés Indians: el Departament d’Ensenyament ha acordat amb la comunitat educativa que d’aquí a dos cursos el centre es traslladarà a l’edifici de l’Escola Rosa dels Vents.

– Escola Univers: l’Ajuntament de Barcelona està redactant el projecte executiu.

–  El Departament d’Ensenyament té previst crear, el curs 2016-2017, l’Institut Viladomat, l’Institut Fluvià, i l’Institut Fabra i Coats.

–  S’ha redactat el projecte executiu per la construcció de l’Institut Angeleta Ferrer.

Mares i pares de les bressols municipals deixaran de pagar les quotes en protesta per la política educativa de Xavier Trias

Moltes famílies que porten als seus fills a les escoles bressols municipals de Barcelona han decidit no pagar les quotes a partir del mes vinent en protesta pels canvis, retallades i incompliments que, al seu parer, ha realitzat el consistori de Xavier Trias. Aquests pares i mares, agrupats al col.lectiu Ampes Bressol Barcelona, denuncien que durant el curs han vist, entre d’altres greuges, com s’han pujat les aportacions que han de fer o com els sous dels treballadors han estat retallats. Es senten desamparades ja que aquests canvis s’han fet sense avisar ni negociar. Consideren que afecten a la qualitat de l’ensenyament i critiquen la manca de diàleg per part del regidor d’Educació, Gerard Ardanuy.

Per mirar de forçar el diàleg han decidit tirar endavant aquesta mesura dràstica, retenir les quotes que, puntualment, sempre s’han liquidat. Tenen molt clar queno és un no vull pagar” sinó només retenir els diners destinats al pagament de l’escolarització i menjador dels infants en espera d’una resposta satisfactòria

El col.lectiu d’Ampes s’ha assessorat amb un conegut despatx d’advocats especialista en temes socials, que els ha indicat la viabilitat de la mesura, sempre que hi hagi una sèrie de garanties, com ara un registre notarial.

Dipositar el rebuts d’un servei en comptes d’abonar-los directament és una pràctica que ja es va donar als anys 90 a Catalunya. Durant la coneguda com “Guerra de l’Aigua” milers de families van pagar aquest servei bàsic en un compte corrent al banc sense les taxes i impostos que consideraven excessius.

1 de cada 4 diputats del PP al Congrés declara no tenir cap sou ni ingrés, o tenir-los a nivell de mileurista

Encara que sembli estrany hi ha diputats del PP al Congrés que declaren no tenir cap sou i, en alguns casos, ni comptes bancaris ni cap mena de bé material. N’hi ha d’altres que si en declaren alguna cosa, però a nivell del mileurisme o amb dades poc clares. Hi ha ministres, com Jorge Fernández Díaz  José Manuel Soria o Ana Mato, dirigents com Esteban González Pons (que no és propietari de res) i diputats de base. Són 41 de 170, 1 de cada 4 del grup popular  de la cambra baixa.

Tots els integrants del Congrés estan obligats a presentar una declaració de bens que, en molts d’aquests casos, destaca per la seva “blancura”. En alguns diputats es podria dir que extrema. Fins i tot hi ha una diputada, regidora a l’ajuntament de Madrid, que ni l’ha presentada. Aquí teniu la llista sencera amb la informació corresponent. Comencem pels ministres i dirigents del partit.

José Manuel Soria. Sense sou declarat però amb 524.000 euros als comptes corrents

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000255/000255_000_e_0001010_20111213.pdf

Jorge Fernández Diaz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000187/000187_001_e_0016587_20120529.pdf

Ana Mato. Cobrava uns 85.000€……sense especificar d’on.

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000050/000050_000_e_0000296_20111130.pdf

Esteban González Pons. Ingressos sense aclarir procedència i cap propietat

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000198/000198_000_e_0000872_20111207.pdf

Resta de diputats

Ernesto Aguiar

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000234/000234_000_e_0000971_20111212.pdf

Cayetana Álvarez de Toledo. No declara cap ingrés. Té 380 mil euros al banc, un solar i un apartament a Argentina

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000331/000331_000_e_0004777_20120209.pdf

Carlos Aragonés

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000369/000369_000_e_0016956_20120530.pdf

Maria Ares

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000002/000002_000_e_0000015_20111128.pdf

Andrés Ayala

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000009/000009_001_e_0035445_20121113.pdf

José Eugenio Azpiroz

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000170/000170_001_e_0045256_20130206.pdf

Maria Pilar Barreiro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000336/000336_000_e_0007227_20120306.pdf

Míriam Blasco

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000258/000258_000_e_0001026_20111213.pdf

Susana Camarero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000180/000180_000_e_0000799_20111205.pdf

Alfonso Candón

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000232/000232_001_e_0005776_20120221.pdf

Maria Teresa Cobaleda

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000354/000354_000_e_0010081_20120327.pdf

Guillermo Collarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000285/000285_001_e_0035278_20121108.pdf

Andrea Fabra

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000301/000301_000_e_0001771_20120103.pdf

Enrique Fajarnes

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000006/000006_000_e_0000051_20111128.pdf

Agueda Fumero

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000312/000312_000_e_0002065_20120111.pdf

Ignacio Gil-Lázaro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000205/000205_000_e_0000893_20111207.pdf

Sebastián González

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000287/000287_000_e_0001423_20111223.pdf

Maria Olga Iglesias

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000160/000160_000_e_0000716_20111205.pdf

Santiago Lanzuela assegura haver cobrat només 7.000 euros al 2010

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000019/000019_000_e_0000145_20111129.pdf

Guillermo Mariscal

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000269/000269_000_e_0001083_20111214.pdf

Mª Teófila Martínez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000007/000007_000_e_0000055_20111128.pdf

Pablo Matos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000282/000282_000_e_0001377_20111222.pdf

Lourdes Méndez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000158/000158_000_e_0000705_20111202.pdf

Rafael Merino

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000143/000143_000_e_0000649_20111202.pdf

Maria Aranzazu Miguélez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000125/000125_001_e_0010113_20120328.pdf

Macarena Montesinos

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000245/000245_000_e_0000992_20111212.pdf

Ramón Moreno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000090/000090_000_e_0000437_20111130.pdf

Carmen Navarro

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000360/000360_000_e_0015471_20120518.pdf

Maria Carmen Rodríguez Flores no ha presentat la declaració d’interessos pertinent.

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?next_page=/wc/fichaDiputado&idDiputado=374&idLegislatura=10

Aurelio Romero declara us honoraris d’advocat de total 2.000 euros

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000017/000017_000_e_0000127_20111129.pdf

José Juan Sánchez Barrera

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000375/000375_000_e_0033408_20121023.pdf

Ovidio Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000201/000201_000_e_0000879_20111207.pdf

Celinda Sánchez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000028/000028_000_e_0000187_20111129.pdf

Mª de la Concepción de Santa Ana

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000128/000128_000_e_0018960_20120614.pdf

Ricardo Tarno

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000346/000346_000_e_0008481_20120313.pdf

Ignacio Uriarte

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000330/000330_000_e_0004458_20120208.pdf

Antonio Vázquez

http://www.congreso.es/docbienes/leg10/000018/000018_000_e_0000139_20111129.pdf

Acabar la Línia 9 costaria 1.481 milions d’euros. Només aquest 2013 la Generalitat ha de pagar 1.284 per mètodes alemanys

La Generalitat necessita 1.481 milions d’euros (246 mil milions de les antigues pessetes) per acabar la, fins ara, obra més llarga que ha tirat endavant mai el govern català; la línia 9 del metro. Aquesta és la xifra que els tècnics li han enviat al conseller de Territori i Sostenibilitat. Santi Vila ha ordenat reformular fins l’acabament de la legislatura tots els treballs d’aquesta obra que té feina pendent als trams I, II, III i IV. Fins ara l’executiu ha pagat 4.461 M€ (743 mil milions de pessetes).

Les arques de la Generalitat ja fa temps que no suporten cap mena d’esforç, tot i que encara no tenen tallada l’aixeta del crèdit bancari. Però el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell, només recorrerà a aquest últim recurs en casos molts prioritaris. I la Linia 9 no ho és en aquests moments. I més tenint en compte que de la banda de Territori està arribant un dels principals problemes per un govern que funciona amb pressupostos prorrogats: pagar el deute més gran dels últims anys per culpa de les infraestructures fetes amb pagament diferit, les del “mètode alemany”, amb  mil milions d’euros vinculats directa o indirectament al departament de Santi Vila. El total del deute diferit que la Generalitat ha d’abonar aquest 2013 és de 1.284 milions.

14 de cada 100 nens no obtenen el graduat de secundària a Barcelona

El percentatge d’alumnat que no ha obtingut el Graduat en Educació Secundària a la ciutat de Barcelona al curs 2011-2012  és del 14,3% dels alumnes matriculats. Així ho indiquen dades del departament d’Ensenyament enviades al Parlament de Catalunya. Són unes dades quasi idèntiques a la del curs 2010-2011.

Un total de 1.495 nens de 16 anys no van obtenir el títol.  La majoria són de Nou Barris, 223, Sant Martí, 217, i Horta Guinardó, 179.

La Generalitat transferirà a l’Estat els diners dels tributs que avui ha rebut de 5 ajuntaments. Els consistoris podrien ser multats amb interessos de demora

La Generalitat transferirà a l’Estat els diners dels impostos que alguns ajuntaments han decidit ingressar directament a l’Agència Tributària Catalana. Així de clar era el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament de Catalunya parlant del primer cas, el d’Alella. El responsable econòmic del govern també avisa als ajuntaments que pagaran els interessos de demora si el pagament arriba a Madrid fora de temps:

“Quant a la destinació d’aquests diners, cal dir que l’ATC, de conformitat amb l’article 61.3 de la Llei 22/2008, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d’Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, en dóna compte a l’administració tributària actualment competent en la gestió del tribut. Un cop s’ha fet aquesta comunicació, i de comú acord, si escau, es transfereix l’ingrés.

No correspon a l’ATC determinar si s’escauen interessos de demora o recàrrecs, en cas que l’ingrés es produís fora de termini, respecte de tributs que actualment gestiona una altra administració, que és l’única competent per a determinar les conseqüències.”

 

El Govern estudia utilitzar els presos com a mà d’obra

En un moment on sembla que hi haurà fumata blanca per la xifra de dèficit catalana al departament d’Economia es comencen a moure coses. Entre elles, tot i que depèn d’una decisió política, la possibilitat que el govern guanyi diners amb els interns de les presons catalanes.

Fons de l’executiu han indicat que, entre d’altres vies estudiades, hi ha sobre la taula mirar de recuperar part del cost del manteniment dels presos, uns 100 euros al mes en 2012 (ara mateix hi ha uns 10.500 interns als centres penitenciaris catalans), amb convenis subscrits amb empreses privades que aprofitin aquesta mà d’obra. Fins ara hi ha acords de col·laboració amb fundacions o entitats sense ànim de lucre. El pas següent es professionalitzar encara més aquests processos i que, d’aquesta manera, es generin uns ingressos per sostenir les arques públiques.

Mentrestant el departament que dirigeix Germà Gordó ultima el Pla d’equipaments penitenciaris 2013-2020.  D’ell depèn el tancament de la Model, la construcció del nou centre de la Zona Franca o l’obertura del Catllar, a Tarragona. Precisament sobre aquest últim sembla que a la conselleria no acaben de tenir les coses molt clares. Mentre fa uns dies avançaven al Parlament els detalls de la possible obertura en una informació anterior deien, literalment, “en la conjuntura econòmica actual seria una irresponsabilitat incórrer en més despeses de funcionament d’un nou equipament penitenciari que no és necessari pel país.Així ho afirmava categòricament el secretari general del departament, Enric Colet. Qui és més optimista és el director general de Serveis Penitenciaris, el controvertit Xavier Martorell.

El malalts depressius, psicòtics o d’ansietat dels més afectats per la retallada de la Generalitat. Detalls també de “l’estalvi” en medicaments “exclosos”

La retallada de la Generalitat en la despesa de fàrmacs per pacients amb problemes depressius, psicòtics o d’ansietat ha arribat en 2012 als 38 milions d’euros, un 17% respecte al 2011. Així ho indiquen dades del propi departament de Salut.

La majoria de la reducció la pateixen els que rebien fins ara els tractaments antidepressius, amb una retallada de 21,5 milions d’euros i 314.302 fàrmacs menys. Els segueixen els de patologies psicòtiques, amb 13,5 milions d’euros de retallada i 121.875 prescripcions menys. També els pacients amb ansietat han tingut una disminució de 2.544.876 milions d’euros i de 450.799 medicaments. Resten també les receptes per hipnòtics i sedants, amb una reducció de unes 60.000 i un estalvi de 355.178 euros.

Pel que fa a la retallada dels fàrmacs anomenats “exclosos” arriba al 2012 al 18,7 milions d’euros. Els metges han prescrit, per exemple, 377.000 menys de caixes d’acetilcisteina (per dissoldre mucositat), 189.000 menys d’almagato (l’Almax) o 168.000 de combinacions de Diosmina (tractament de varius).

Les retallades en salut van significar al 2012 uns 150 euros menys per català.

Si vols conèixer mes detalls d’algun medicament o medicaments que han patit les retallades pots enviar-me un comentari al bloc o fer la consulta directament al meu twitter.